Cap província espanyola no es va quedar el 2023 sense acollir algun inversor estranger amb permís de residència golden per inversió o expat, professional altament qualificat, investigador o directiu amb permís especial. Més de la meitat dels 65.404 estrangers VIP que van rebre un permís de residència l'any passat van escollir províncies de la costa Mediterrània: 38.248. A un ritme major que en la resta d'Espanya, expats i inversors s'han quadruplicat, respectivament, a Tarragona i Girona des d'abans de la pandèmia, mentre que a València s'han multiplicat per sis.
Les xifres corresponen a la primera publicació del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions després de més de 10 anys de la Llei 14/2013 del govern de Mariano Rajoy, que permet a inversors que gastin a partir de mig milió d'euros en un habitatge o un milió en una empresa accedir al permís de residència, així com a investigadors, directius i extracomunitaris d'alt perfil.
Tots ells compten amb una oficina creada expressament al marge dels taps d'Estrangeria, la Unidad de Grandes Empreses, que ha tramitat en total 250.880 permisos de residència a expats i inversors en 10 anys, 97.789 d'ells encara en vigor, entre ells 33.000 inversors immobiliaris. Des que es va crear a finals de 2022 la Llei de Start-ups i Emprenedors, també poden rebre aquests permisos els nòmades digitals, ja sigui treballant en remot per a altres països contractats o com a autònoms, sempre que compleixin uns requisits d'ingressos. Aquest perfil ha d'anar en augment, mentre que l'inversor desapareixerà després que el govern espanyol decidís posar fi a les golden visa pel seu efecte sobre el preu de l'habitatge i els riscos d'entrada de capital il·legal que genera.
Les diferències són enormes entre els 6 expats o inversors que van arribar a Sòria l'any passat (la província que menys) i la província de Barcelona, que lidera i acapara una tercera part dels permisos concedits l'any passat (20.107) i dels últims deu anys (77.678). Altres territoris, sobretot de la Mediterrània, com Girona i Tarragona també comencen a notar l'efecte dels expats en poblacions molt inferiors. Els permisos a expats i inversors concedits en Girona el 2023 (1.596) són quatre vegades més que abans de la pandèmia (380) i gairebé el triple que el 2021, quan van ser 650.
Gairebé la meitat dels permisos concedits en Girona l'any passat (772) van ser a inversors i familiars a canvi de 262 compres d'habitatge, mentre que la resta es reparteixen entre pràctiques (15%), personal directiu o altament qualificat (12%), nòmades digitals (11%), investigadors (7%) i altres figures. Un terç dels 4.932 permisos a estrangers VIP concedits en els últims 10 anys en Girona es van donar l'any passat.
En una província amb 808.672 habitants formada per molts municipis rurals i de costa petits, l'efecte creixent d'expats i inversors pot tenir un ràpid efecte sobre els preus de l'habitatge i l'estil de vida i comerços d'algunes zones concretes.
Una cosa similar passa a Tarragona, on l'any passat es van concedir 1.164 permisos a expats i inversors, una xifra que duplica els concedits el 2021 (510) i quadruplica els d'abans de la pandèmia (291 el 2019). Si sumem els permisos a expats i inversors concedits a Tarragona des que es va crear l'UGE amb la llei de 2013, la xifra és molt semblant a la de Girona, 3.973, amb la qual cosa una quarta part han estat fruit de l'últim any. L'efecte sobre la població, que és de 848.592 habitants, pot ser semblat, si bé en haver-hi menys inversors i més professionals pot pressionar més sobre el lloguer que sobre el preu de la compravenda.
El 2023, van predominar els professionals altament qualificats i directius (415, un 36%) i els investigadors (345, un 30%). A diferència d'altres territoris, van ser menys els inversors que van comprar el seu habitatge per accedir al permís de residència (149, un 13%), pràcticament empatats amb els nòmades digitals (148, mateix 13%).
Més extrem és el cas de la província de València, que en un sol any s'ha duplicat de 2.094 permisos concedits el 2022 a 4.589 el 2023, el 7% de tots els concedits a Espanya, per darrere de Barcelona, Madrid i Màlaga. Abans de 2021, mai no van arribar a 1.000 les sol·licituds, per la qual cosa l'evolució mostra un 'boom' important d'aquesta zona. Com passa en Tarragona, també aquí van predominar els professionals altament qualificats (1.679, un 37%) i fins i tot els nòmades digitals van superar amb un 27% (1.361) els inversors golden, que van ser tan sols un 16% dels permisos amb un total de 719. Si sumem els permisos concedits a inversors i expats en els últims 10 anys, el 40% dels 10.901 van ser concedits l'any passat en una població de 2,6 milions a tota la província.
Però Màlaga és una de les províncies on el desequilibri entre població i permisos concedits més s'accentua, en part a causa de la concurrència d'inversors golden a la costa malaguenya i en part a causa de la moda de la capital malaguenya i la seva aposta per les tecnològiques. Amb una població d'1,7 milions, els 4.589 permisos concedits el 2023 dupliquen els 2.094 de 2022 i tampoc abans de la pandèmia no es van superar si més no els 800 permisos anuals. El 37% (1.679) van ser professionals altament qualificats o directius i el 27% (1.261) nòmades digitals, mentre que 719, un 16%, van correspondre a permisos golden a canvi d'inversió. En els últims 10 anys, van ser 10.901 els permisos concedits a estrangers d'alt perfil.
Alacant, amb 3.970 permisos concedits a expats i inversors el 2023 (un 7% del total) i les Balears (1.351, un 2%) completen la llista de províncies de la Mediterrània on està en auge l'arribada d'estrangers d'alt perfil que aconsegueixen una via privilegiada per al permís de residència. Granada (565), Castelló (345), Múrcia (378) i Almeria (173) amb prou feines freguen l'1%, però superen la majoria de províncies d'interior o de l'Atlàntic, excepte Sevilla (844), Cadis (584) o Saragossa (561). Si sumem totes les províncies amb costa, assoleixen el 66% dels permisos a expats i inversors concedits el 2023.
Les xifres no recullen el total d'expats, ja que pot haver-n'hi que hagin accedit per Estrangeria, que visquin de manera intermitent com a turistes o ciutadans europeus que no requereixen permisos o visats per treballar des d'Espanya. Però mostra una radiografia del boom de la mobilitat de negocis o per treballar en remot, que s'ha triplicat a Espanya des dels 23.540 permisos de 2019 als 65.404 de 2023.
A Madrid, segona comunitat autònoma amb més permisos concedits a expats i inversors, es van concedir el 26% del total el 2023, fins als 17.297. La meitat (8.670) van ser professionals altament qualificats i un 15% (2.638) van ser inversors, mentre que un 11% (1.874) van ser trasllats intraempresarials, per sobre dels nòmades digitals que van representar el 9% amb un total de 1.607 permisos concedits. L'evolució a Madrid ha estat també radical però des d'una base més elevada, ja que abans de la pandèmia es van concedir en 2019 9.232 permisos a aquest tipus de perfils, gairebé la meitat que el 2023. Amb una població de 3,4 milions d'habitants, Madrid ha tramitat 86.410 permisos en els deu anys que porta la llei.
Barcelona, a la qual ja dediquem altres articles en ON ECONOMIA, té alguna cosa menys en l'acumulat, amb 77.678 permisos concedits, però va superar Madrid el 2023 amb 20.107 a tota la província. Entre els permisos que atorga, el més habitual a Barcelona és el d'alts directius i personal altament qualificat, amb 8.062 de concedits el 2023, un 40% del total. El segon més comú és el dels permisos golden a canvi d'inversió empresarial o compra d'habitatge, amb un 21% del total (4.279), que deixarà d'existir el 2025 després de l'aprovació de la seva eliminació pel Congrés aquest dijous.