Existeix una regla tàcita per mesurar si pagues molt o poc de lloguer que fixa en el 30% dels teus ingressos el màxim a dedicar-li l'habitatge. El barem, curiosament, ve d'una norma que el govern dels Estats Units va fixar després de la Gran Depressió, que fixava primer en el 25% i després en el 30% el màxim d'esforç que les famílies podien dedicar a uns habitatges de lloguer que l'estat va crear. Què passa a Espanya amb aquest barem? Dediquem les famílies més o menys d'un 30% dels nostres ingressos al lloguer? I a la compra? La resposta és dispar segons la capital que mesurem: si l'esforç mitjà és una mica per sobre del 30% en el lloguer, un 31%, i en un 21% per a la compra, hi ha 10 capitals que exigeixen més per al lloguer i 4 que el superen quan parlem de compra, segons un estudi que publica aquest dimarts el portal immobiliari Idealista.

Prenent com a referència les dades de renda neta familiar mitjana de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i els preus d'habitatges de dos dormitoris del portal Idealista, l'anàlisi conclou que Barcelona és la ciutat que més percentatge d'ingressos de la llar exigeix (un 43%) per llogar habitatge. És un esforç 6 punts per sobre del de setembre de l'any passat, quan les famílies dedicaven un 36% al mateix tipus de lloguer. Palma també requereix més d'un 40% d'ingressos (un 42%), amb una pujada de 10 punts en relació amb el 32% de l'any passat. Li segueixen en la classificació València, amb un 39%, 10 punts més que l'any passat (juntament amb Palma la que més ha augmentat), i Màlaga, amb un 37%, set punts més que el 2022. Ambdues són per sobre de Madrid, on una família dedica de mitjana el 35% dels seus ingressos al lloguer, quatre punts per sobre de l'any passat. Ceuta és l'única capital en la qual l'esforç econòmic per pagar el lloguer s'ha reduït un punt fins al 21%.

 

 

Les dades són similars per províncies, amb Màlaga i les Balears com les que exigeixen més esforç (49% en ambdós casos), per davant de Barcelona (41%), Alacant (35%) i Las Palmas (35%). En l'altre extrem es troben Terol, on només es dedica un 16% del sou, Palència (17%), Ciudad Real, Lugo, Zamora i Osca (en els quatre casos un 19%).

Esforç de compra

En general, les famílies que opten per la compra gasten un percentatge dels seus ingressos menor que els que lloguen, encara que hi ha excepcions. A Sant Sebastià, les famílies dediquen un 38% dels seus ingressos a la compra, 10 punts més que l'any passat, quan es dedicava un 28%, i cinc punts més que el que dediquen els seus ciutadans al lloguer, un 33%. A Palma, també dediquen més esforç a la compra, un 47%, la qual cosa representa un augment de 18 punts respecte a l'any passat, i cinc punts més d'esforç que el lloguer d'habitatge. Granada i Corunya són altres excepcions on l'esforç en comprar és major que en llogar un habitatge, però ambdues són ciutats que se situen per sota del 30% d'esforç.

Les 4 capitals que tenen taxes d'esforç en compra superiors al 30% són Palma, amb un 47%, Sant Sebastià (38%), Màlaga (33%) i Barcelona (32%). Madrid se situa en el límit, ja que les seves famílies gasten un 29% dels ingressos en la compra d'habitatge. A Pamplona, Granada, Las Palmas de Gran Canària i Alacant es dedica un 26% dels ingressos a la compra d'habitatge. La capital on les famílies dediquen menys percentatge dels seus sous a comprar habitatge és Jaén, un 11%, per sobre de Lleida, un 12%, i de Ciudad Real, Terol, Palència i Múrcia. En totes elles pots comprar un pis amb un 13% de la renda mitjana familiar.

Per províncies, Balears requereix un 45% dels ingressos econòmics per comprar un habitatge, la que més, per sobre de Màlaga (43%) i Santa Cruz de Tenerife (34%). La província de Barcelona és una mica millor que la capital, ja que es dedica el 22% de la renda familiar a la compra d'un habitatge, una mica per sota de Madrid, on es requereix el 24%, i de Cadis (23%). Amb una taxa de l'11%, les menys exigents, trobem Lleida, Toledo, Ciudad Real i Terol.