L'augment de la inflació al món ha anat acompanyat d'un creixement dels marges empresarials major als costos salarials. De fet, l'increment dels costos salarials per part de les empreses no ha aconseguit frenar la caiguda del salari real, en relació amb el cost de vida.

L'augment dels marges de les empreses és el gran responsable de la inflació recent en la major part dels països de l'OCDE, mentre que els salaris han tingut una responsabilitat molt menor, i de fet els ciutadans han perdut poder adquisitiu amb caràcter general, informa l'agència EFE.

Aquesta és una de les conclusions de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) al seu informe anual sobre l'ocupació, presentat aquest dimarts i en el qual es pronuncia en favor que els governs, inclòs l'espanyol, apugin el salari mínim per impedir-ho i s'estimuli la negociació col·lectiva per a la resta dels treballadors.

Per als 34 països de l'organització que han publicat les seves dades, els salaris reals (descomptant l'impacte de la inflació) van caure un 3,8 % en el primer trimestre de 2023 respecte a l'any anterior.

A Espanya, aquesta pèrdua de poder adquisitiu dels salaris va ser menor, de l'1,2 %, a causa de la dinàmica dels sous i a la inflació (netament més baixa que la mitjana). Així, en el segon semestre de 2022, el creixement interanual dels salaris va passar del 3,2 % a alguna cosa menys del 4 %, mentre la inflació es va alentir del voltant del 9 % al 6 %.

El salari mínim resisteix

El salari mínim, com està fixat per mecanismes o decisions dels governs, ha aconseguit mantenir el seu poder adquisitiu en el conjunt de l'OCDE des de finals de 2020. Entre desembre d'aquell any i maig de 2023, es va constatar una progressió del 2 % en el salari mínim real, amb una forquilla de variació relativament àmplia que va des de la davallada del 14 % als Estats Units, del 5 % a Austràlia, del 2 % a Espanya a increments del 5 % a Colòmbia o Portugal, del 10 % a Alemanya o fins del 44 % a Mèxic.

Si es compara en paral·lel l'evolució dels costos laborals i dels marges de les empreses des que va esclatar la crisi de la covid a començaments de 2020, s'observa que aquests últims han crescut netament més i, per tant, són darrere de les principals pressions inflacionistes, tret d'alguna notable excepció com la dels Estats Units o Portugal.

Entre desembre de 2019 i el primer trimestre de 2023, les càrregues salarials es van incrementar un 15,58 %, mentre els beneficis de les companyies van fer un salt del 21,04 %.

Els marges, per sectors

A Espanya, va ser menys marcada, però això no va impedir que en termes reals aquests costos laborals perdessin pes relatiu en aquell període (1,6 %), més fins i tot que en el conjunt de l'OCDE (1,1 %). De fet, en relació amb Espanya, l'OCDE defensa que hi ha "marge" perquè els beneficis empresarials absorbeixin encara més increments salarials i compensin la pèrdua de poder adquisitiu.

Aquesta disminució en termes reals dels costos laborals va ser bastant generalitzada a Europa, però, així i tot, hi va haver una desena de membres de l'OCDE que van escapar a aquesta tendència, sobre tot Portugal (van augmentar un 4,9 %) i el Regne Unit (3,2 %). Els autors de l'informe fan notar que en xocs energètics passats les pressions inflacionistes venien més aviat dels salaris, i no com en aquesta ocasió que els han causat sobretot els beneficis més grans de les empreses.

Encara que també reconeixen que aquest moviment d'ampliació dels marges de les empreses ha decrescut en els últims trimestres. Cal tenir en compte que aquests marges no han pujat de la mateixa forma a tots els sectors. Amb les dades d'Europa salta a la vista que n'hi ha tres en els quals s'han disparat. Entre el primer trimestre de 2022 i el mateix de 2023 l'escalada va ser del 43,4 % en l'energia, la mineria i les infraestructures, del 33,6 % en l'agricultura i del 32,4 % al sector financer.