Més de la meitat dels 6.000 lloguers socials que la Sareb ha aprovat l'últim any són a Catalunya, més concretament 3.201, un 54%, segons el balanç presentat a Cornellà de Llobregat aquest dijous pel president del banc dolent de titularitat estatal, Javier Torres, i el director de relacions institucionals i habitatge assequible, Pau Pérez de Acha. Des que l'Estat, a través del Frob, va adquirir més del 50% de la Sareb el març de l'any passat, l'empresa pública ha posat el focus al mercat social i assequible per donar sortida al seu parc de terres i habitatge, una mesura "amb què tothom hi guanya", ha reconegut Torres, ja que a ells els permet també llogar habitatge no tan atractiva al mercat convencional.
El viratge cap a l'habitatge social (amb un cost mitjà aproximat de 240 euros) i assequible (un 20% per sota del mercat a la seva zona) va rebre un nou impuls el passat mes d'abril, quan el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar que posaria 50.000 habitatges de la Sareb al parc d'habitatge social o assequible. Abans, no obstant això, aquest procés ja havia començat i aquest dijous la Sareb ha donat els detalls d'aquest canvi així com de la situació econòmica de l'entitat, que va néixer el 2012 amb l'objectiu de donar sortida als actius tòxics de les 24 caixes d'estalvi rescatades per l'Estat.
A Catalunya, dels més de 7.000 habitatges que posseeix la Sareb, n'hi ha 3.201 amb lloguers socials ja aprovats, 1.540 lloguers en conveni i 1.658 famílies no vulnerables que no col·laboren amb l'entitat, o sigui, que ocupen l'habitatge o estan pagant lloguers a preus previs al viratge social per contractes antics. Fins i tot hi ha uns altres 600 habitatges pendents de resolució. Entre els que no col·laboren, l'estratègia sol ser la recuperació de l'immoble per la via amistosa o judicial, amb un 80% d'èxit de la via amistosa i una durada mitjana d'entre 9 mesos i tres anys de litigis.
En l'estat espanyol, són 6.000 els lloguers socials aprovats, 1.980 els lloguers en conveni, 1.100 els lloguers socials en estudi i 3.400 les famílies vulnerables que no col·laboren. Per determinar la vulnerabilitat de les famílies, existeix un centenar d'especialistes treballant, la majoria d'ells de Servihabitat, que realitzen, a més, un acompanyament sociolaboral.
Quin perfil té el llogater de Sareb?
El 73% de les famílies beneficiàries del programa de lloguer social de la Sareb són famílies monoparentals amb una mitjana de dos menors a càrrec, mentre que existeix un 17% de famílies amb almenys una persona amb discapacitat al seu càrrec. Els ingressos mitjans són de 898 euros al mes i un 55% té ajuts públics. En total, són 28.000 persones les beneficiades pel lloguer social, un 52% d'ells menors d'edat i només un 3% majors de 65 anys.
De la mà de tallers de formació i altres accions per reinserir les famílies, la Sareb aconsegueix un alt compliment dels contractes i una baixa morositat que beneficia ambdues parts. Tot això s'aconsegueix mitjançant convenis amb diferents municipis i comunitats autònomes, entre les quals destaquen els ajuntaments catalans, amb 31 convenis a part del de la Generalitat.
Més enllà del lloguer social, aposta que la Sareb continuarà desenvolupant, el banc dolent ha aprovat també un nou pla d'habitatge assequible, denominat pla Viena, pendent del finançament del Banc Europeu d'Inversions (BEI), que li permetrà construir entre 12.000 i 15.000 habitatges a tot Espanya, 3.500 en una primera fase i 800 a Catalunya, però cap a Barcelona ni la seva àrea metropolitana.
El president de la Sareb, Juan Torres, ha recordat a la trobada amb periodistes que "Espanya té un parc d'habitatge social del 2,5% sobre el total, molt per sota de la mitjana", i ha posat el focus en la xifra d'1,2 milions que necessitaria el país per igualar-se a la mitjana europea. "Evidentment, són xifres molt per sobre de les possibilitats de la Sareb", ha dit Torres, que ha recordat que l'empresa va néixer amb el mandat de pagar el deute generat per les caixes d'estalvi que va absorbir en forma de préstecs o habitatge. "Dins d'aquell mandat, hem assumit que es faci amb responsabilitat social i sostenible, de manera que matem dos pardals d'un tret", ha afegit, i ha recordat que la capacitat d'acció de la Sareb està limitada per l'habitatge i terra que l'empresa ja té.
El deute de Sareb i el final de 2027
Amb tot, la Sareb és fins i tot molt lluny de pagar aquest deute generat, que ara mateix ascendeix a 30.000 milions d'euros després d'haver aconseguit deslliurar-se del 40% de la inicial, fins a un total de 20.300 milions d'euros. La venda d'actius ha estat del 48% de la cartera de què disposava en un inici. L'any passat, la Sareb va tancar unes vendes per valor de 2.361 milions d'euros, però es va mantenir en pèrdues de 1.506 milions, que justifica per la pèrdua de valor de l'immoble. De fet, ha actualitzat el valor de la seva cartera d'habitatge i sol i ja l'ha reduït en 11.626 milions des de 2012.
A aquest ritme, el mateix Torres ha reconegut que van "amb retard" respecte de l'objectiu de vendre tots els actius disponibles abans de 2027. "És possible que no el complim", ha dit, i ha contemplat algunes possibilitats com ara una pròrroga, "dependrà del govern que hi hagi", o vendre les propietats que quedin a altres organismes públics com SEPES, l'organisme d'habitatge públic dependent del govern. "És una cosa que caldrà estudiar", ha dit.