El 47% de tots els aturats de llarga durada, els que porten més de dos anys buscant feina, té més de 50 anys, reflex de la dificultat d'aquest col·lectiu per trobar una oportunitat laboral fins i tot en un context de forta recuperació de l'ocupació, recull l'agència EFE.

Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre d'aquest any, els últims disponibles, 759.900 aturats a Espanya portaven 2 o més anys buscant feina i d'ells, pràcticament la meitat, 361.600, té més de 50 anys.

Encara que les xifres absolutes s'han reduït en un escenari de forta creació d'ocupació, el seu pes sobre el total d'aturats de llarga durada no para de pujar: en el segon trimestre de 2022, suposaven el 44% i abans de la pandèmia, en el mateix període de 2019, el 42%.

De forma general, els aturats de llarga durada suposen el 27,5% del total -que es va situar en 2.762.500 després d'un fort descens trimestral de 365.300 persones-, però la seva proporció escala en els grups de més edat.

Al detall per franges a partir aquesta barrera dels 50, el grup més nombrós és el de 55 a 59 anys, amb 309.600 aturats, i d'ells, 132.700, el 42%, amb 2 o més anys buscant feina. En edats superiors, el pes de l'atur de llarga durada arriba al 60%.

En total, a Espanya hi ha 838.400 aturats de més de 50 anys, suposant el 30% de la xifra global, un percentatge que s'ha multiplicat en l'última dècada: el 2013, amb elevats nivells d'atur, només el 18% dels aturats superava aquesta edat.

I encara que, en un moment de forta recuperació de l'ocupació, l'atur també s'ha reduït en aquest col·lectiu d'aturats grans de llarga durada -són 194.500 menys que un any abans- ho ha fet a menor ritme que la xifra general i que entre altres franges d'edat.

El denominat "efecte aigüera"

"És el denominat efecte aigüera: una part important del talent d'una generació s'està malgastant per considerar a priori que no és vàlid pels prejudicis existents i la falta de mesures de suport", resumeix EFE Javier Blasco, director d'Adecco Group Institute.

Entre les mesures que es plantegen per abordar aquesta situació, explica, està el desenvolupament d'uns incentius adequats per a la contractació de majors de 45 anys, amb bonificacions a la Seguretat Social, canvis en la formació per a l'ocupació i els contractes formatius o ajuts a l'emprenedoria sènior.

"És un problema estructural en el qual les solucions no són fàcils i cal lluitar contra un enorme prejudici contra el talent sènior", resumeix Blasco.

"Són els poders públics els que poden i han de configurar el marc adequat per aprofitar la capacitat i potencial dels majors de 55 anys", reclamava recentment el president de Fundació Mapfre, Antonio Huertas, durant la presentació d'un informe del centre d'investigació Ageingnomics.

Pitjor panorama per a les dones

L'últim mapa del talent elaborat per aquest centre assenyalava a més que la situació és més complicada per a les dones.

"Ser més gran i ser dona no són bones cartes de presentació per a l'ocupació", resumia el seu últim mapa del talent sènior que situa Espanya al capdavant d'Europa en atur de majors, especialment entre les dones.

De tornada a les dades de l'EPA, de tots els aturats que fa més de 2 anys que busquen feina, el 55% són dones, i entre els majors de 50 elles també són majoria.

"L'atur sènior té una evolució més intensa en el cas de les dones", subratlla l'esmentat estudi de Mapfre, que assenyala algunes vies per millorar aquesta situació.

Entre elles, destaca la millora de la formació contínua, fomentar amb recursos públics nous programes de requalificació professional i donar suport a l'emprenedoria sènior.