La meitat dels contractats a Catalunya des de la pandèmia, en el període 2019-2023, van ser estrangers, majoritàriament de fora de la Unió Europea, segons un estudi amb dades oficials presentat aquest dimecres per la Cambra de Comerç de Barcelona. En total, a Catalunya es van crear 233.564 nous llocs de treball, entre els quals 117.785 tenien DNI espanyol i 115.699 eren estrangers. Es tracta d'una proporció molt superior a la contractació d'estrangers en el total de l'Estat, que ha estat del 30% (tan sols un 1,4% de la Unió Europea), i també molt superior, de gairebé el doble, a l'entrada d'estrangers al mercat laboral català durant el període anterior a la pandèmia. Així, entre 2014 i 2019 el 29% de contractats van ser estrangers, amb un pes més important dels procedents de la Unió Europea, que van ser el 10,8% del total. En els últims quatre anys, el percentatge d'europeus sobre el total s'ha reduït a Catalunya al 6,9%.

El total de nous contractats, de 233.563, és menys de la meitat que els que van entrar al mercat laboral en el període anterior, entre 2014 i 2019 (van ser 531.863 treballadors). En alguns sectors, pràcticament tots els contractats són d'origen estranger. En hostaleria, el 93,5% ho és, mentre que a la indústria manufacturera o el comerç la xifra s'eleva per sobre del 100% perquè els estrangers no només se sumen al mercat laboral, sinó que també restitueixen llocs abandonats per catalans. En la construcció, el percentatge arriba al 77,5%, del total de contractats, mentre que en el transport és el 69,7%. En la resta de sectors, amb salaris per sobre de la mitjana, que la Cambra ha definit com a "afegit de valor", la gran majoria d'afiliats són espanyols, si bé els estrangers hi van guanyant terreny també.

 

 

El 49,1% dels estrangers és contractat per sectors amb sous per sobre de la mitjana, un percentatge 10 punts superior al període d'entre 2014 i 2019. De mitjana, un 74% dels contractats des del 2019 ho són en sectors amb salaris per sobre de la mitjana, molt per sobre del 55% de la contractació que atreien aquests mateixos sectors entre 2014 i 2019. Però la incidència entre els nacionals és pràcticament total, ja que el 97% dels nacionals són contractats per sectors amb alts salaris, o sigui que només un 3% dels espanyols encara opta per sectors amb baixos salaris, essencialment construcció, comerç i turisme.

Per al cap d'estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira, les xifres mostren que més que témer per l'entrada de migrants en el mercat de treball, "en les economies occidentals envellides, hi ha sectors que pràcticament pararien perquè costa trobar gent jove i qualificada predisposada a treballar". "No és cert que ens robin el treball en cap cas", ha rematat.

🗺️Consulta en aquest mapa el nivell socioeconòmic del teu municipi

Tot i això, l'evolució de sectors com la sanitat i la tecnologia, amb sous per sobre de la mitjana, i el creixement de les contractacions amb sous elevats podrien indicar un canvi "gradual" de model cap a una ocupació més ben remunerada i de més qualitat a Espanya. A més, hi ha una participació més elevada dels estrangers en aquests sectors malgrat que la majoria vagin a aquests altres on costa trobar espanyols.

El model laboral postpandèmic ha anat de la mà també d'un alt nivell de contractació al sector públic, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. Així, a Catalunya s'ha passat d'un 11,7% de contractacions al sector públic entre 2014 i 2019 a un 26,2% entre 2019 i 2023 sobre el total, bastant per sobre del doble, mentre que en la resta de l'Estat el salt ha estat del 12,9% al 25,9%. Rovira i Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç, han reconegut que aquesta xifra pot disminuir una vegada es passin les injeccions pels fons de recuperació Next Generation.

Conjuntura econòmica

En la roda de premsa, l'última de conjuntura de la presidenta de la Cambra Mònica Roca abans de les eleccions del proper mes de setembre, la institució ha presentat també la seva anàlisi de l'economia catalana i, encara que perceben una "desacceleració", han revisat a l'alça les previsions de creixement de l'economia per al 2023 al 2,2% i les del 2024 al 2,3%.

Per a la Cambra, el 2023 acabarà en certa decaiguda econòmica, amb taxes de creixement properes al 0,5% per les dures polítiques monetàries europees (demà el BCE ha d'apujar de nou els tipus d'interès), i començarà el 2024 amb cert fre que anirà obrint pas a un creixement més important a mesura que passin els mesos de l'any que ve i es tanqui el cicle de pujada de tipus i millori el consum privat. La Cambra preveu un dinamisme més petit del mercat laboral en els propers mesos i que l'any que ve moderi el seu creixement a l'1,4%, en la línia de l'economia.

La confiança més forta dels consumidors catalans a causa de la moderació de la inflació ha dinamitzat el consum en la primera meitat de l'any, mentre que el crèdit i la inversió residencial han anat decreixent a mesura que pujaven els tipus d'interès. El sector exterior, amb les exportacions i el turisme com a puntals, han sostingut el creixement català, segons l'estudi de la Cambra. El nombre de turistes a Catalunya durant el segon trimestre de l'any va ser un 5% inferior al del 2019, abans de la pandèmia, en la línia de tots els indicadors que apunten a una recuperació del turisme.

Els sous, finalment, mostren un creixement mitjà del 4,2% en el segon trimestre del 2023 pels convenis negociats prenent com a base la inflació, però és un creixement ja a la baixa després que el primer trimestre del 2023 anés del 4,8% després d'un 2022 que la inflació no va anar de la mà d'augments salarials.

"El sector exterior ha estat el motor del creixement de l'economia catalana", ha dit Mònica Roca, que ha apuntat la "normalització" del consum gràcies sobretot al descens dels costos energètics. La desacceleració, la inflació i l'alentiment del mercat laboral no impedeixen una "bona previsió" del consum privat derivat sobretot de la "millora de capacitat adquisitiva" dels catalans, apunta Rovira.