La meitat de les famílies nombroses amb més renda es beneficien del bo social energètic, mentre que només una de cada tres llars de famílies nombroses dins del 20% de la població que menys diners guanyen té algun bo energètic. Així es desprèn de l'estudi realitzat per EsadeEcPol, que analitza els bons energètics per nivell de renda i tipus de família. L'informe reflecteix la desigualtat amb què les famílies accedeixen a aquest tipus d'ajuts socials, que tenen la intenció de pal·liar els efectes de la crisi energètica en els més vulnerables.

D'aquesta manera, les dades suggereixen que les famílies amb més disponibilitat de temps i informació per aconseguir aquest tipus de bons compten amb una probabilitat més gran de poder aconseguir-los. Així mateix, l'estudi reflecteix que a Espanya només un 8,3% de les llars van rebre algun bo social energètic, encara que un 14,3% va declarar que va tenir problemes per mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada el 2021, segons l'Enquesta de condicions de Vida de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) corresponent a aquell any, l'última disponible.

Aquest percentatge puja només fins al 17% entre el terç de llars de menor ingrés, i descendeix ràpidament a les llars de classe mitjana i mitjana-alta fins a cobrir a penes 1 de cada 50 famílies, però torna a despuntar al final: 1 de cada 25 famílies del 2% que més guanya del país té un bo social energètic d'algun tipus. Tot l'exposat "mostra que els bons energètics són insuficients en la seva cobertura, alguna cosa especialment gravi per a les famílies estructuralment vulnerables", expliquen des d'Esade.

Reduir barreres i limitar 26.000 euros de renda

Per trams de renda neta equivalent per unitat de consum, entre les llars de rendes més baixes, només un 17-18 % reben algun tipus de bo social, un percentatge que es redueix lleugerament entre el 10 % de llars més pobres. Dins d'aquests, descendeix progressivament segons s'avança en trams més baixos d'ingressos, primer a menys del 10 %, després a un 5 % i en els últims és d'amb prou feines un 2 %.

Per pal·liar aquest desajust entre els receptors d'ajuts públics en matèria energètica, els autors de l'informe recomanen reduir considerablement les barreres per sol·licitar i aconseguir aquests bons, prendre la iniciativa suggerint una sol·licitud ja omplerta a qui compleixi les condicions, o fins i tot passar a un sistema de concessió automàtica que podria funcionar a través de la factura energètica o com a component de l'Ingrés Mínim Vital o un altre mecanisme unificat.

Una cosa que, segons expliquen, evitaria la fragmentació i uniria tots els instruments per lluitar contra la pobresa i els seus riscos derivats. Així mateix, proposen de combinar millor els criteris de renda amb els de tipus de llar, però amb la cura necessària per no eliminar a massa llars de la concessió. D'aquesta manera, destaquen que un llindar de 26.000 euros com el que s'ha vingut discutint trauria l'ajuda a 1 de cada 3 famílies nombroses de renda mitjana-baixa.

L'estudi es publica en un moment de polèmica entorn del bo energètic, després de revelar-se que diferents polítics de la Comunitat de Madrid amb ingressos elevats han estat cobrant el bo tèrmic, associat al bo social que s'aplica als consumidors considerats vulnerables.

Després que s'obrís el debat públic sobre el desajust en els ajuts energètics, el Govern espanyol ha proposat d'introduir el requisit de renda per a l'accés de les famílies nombroses al bo social elèctric, que ve acompanyat del bo tèrmic per a calefacció i aigua calenta sanitària.

En aquest sentit, la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va assenyalar recentment que el nivell seria lleugerament superior al de les unitats de convivència de 4 o 5 membres, que és d'al voltant de 25.000-26.000 euros anuals. No obstant això, també va explicar que, a partir del tercer fill, hi hauria un reforç per cada un d'ells.