Un de cada dos anuncis de lloguer a Barcelona és de temporada. Així ho indiquen dades de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge (OMH), que ha analitzat el portal Habitaclia com a referència. D'acord amb dades extrets de l'anàlisi del portal, l'últim trimestre del 2024, les 50,4% del total dels anuncis publicats a Habitaclia feien referència a lloguers de temporada. Són dades exposades pel codirector de l'observatori, Aleix Arcarons, en una comissió sobre habitatge de l'Ajuntament de Barcelona. Les dades també mostren que abans de l'aprovació de la Llei de l'Habitatge espanyol, el lloguer de temporada representava entre l'11 i el 32%, però s'ha arribat a disparar fins i tot un 54,1% el tercer trimestre del 2024.

Les dades de l'OMH mostren, per tant, el creixement d'aquest tipus de contractes i ho fa per sobre de les dades de l'Incasòl. Arcarons ha intervingut com a ponent davant de la Comissió d'estudi sobre la problemàtica de l'habitatge, centrat en aquesta última sessió en la innovació en polítiques públiques a Europa per garantir el dret a l'habitatge. "Sabem que està en augment, tant a Barcelona com en el context europeu", ha dit afegint que hi ha ciutats europees que han regulat i els han reduït.

Xoc polític

En la mateixa comissió, la presidenta de BComú, Janet Sanz, ha retret en el govern de Collboni la seva "incapacitat" per fer una regulació "ambiciosa" mentre que la tinenta d'alcaldia de Vivienda, Laia Bonet, li ha replicat que estan treballant. Sanz ha demanat de conèixer què està fent el govern de Collboni per evitar el lloguer de temporada fraudulent i ha denunciat que el partit socialista estigui "bloquejant" també la regulació en l'Estat. "Quant temps passarà fins i tot que el PSC prengui mesures i no continuïn dient-nos que s'ha d'estudiar o treballar?", ha demanat.

Al seu torn, Bonet ha assenyalat que estan treballant per a una regulació que permeti eliminar amb el contracte fraudulent del lloguer de temporada i habitacions. Segons ella, cal ser "coherents" i per això es va crear un grup de treball per modificar el Pla General Metropolità de manera que permeti fer un pla especial que convisqui amb la normativa autonòmica i estatal. Alhora, ha assegurat que estan estudiant regulacions en l'àmbit de la compravenda d'habitatges en casos de compra per part de fons inversors. I és que Sanz ha posat sobre la taula una altra vegada el model d'Amsterdam i ha demanat que només es pugui comprar habitatge a Barcelona si és per residir. Bonet ha afirmat que estan oberts a estudiar pràctiques d'altres països, però ha assenyalat que cada ciutat és diferent i no es pot simplement "copiar i enganxar" polítiques.

Durant la sessió, Sanz també ha revelat que el propietari del seu pis li va fer una proposta "fraudulenta i il·legal" per convertir el pis on viu ella de lloguer de temporada i apujar-li el preu un 50%. En aquest sentit, ha matisat que ella és una "privilegiada" perquè coneix la normativa i va detectar que es tractava d'una proposta "fraudulenta". Fonts de BComú matisen que en aquests moments Sanz està negociant amb la propietat i encara no és clar com es resoldrà el cas.

Habitatge social

Durant la sessió d'aquest dilluns també s'ha parlat del cas de París. Ian Brossart, senador i copresident de grup municipal comunista de l'Ajuntament de París, ha explicat el cas de la capital francesa, de la qual va ser regidor de Vivienda del 2014 a 2023. Brossart ha explicat el cas d'èxit a la ciutat. Segons ha dit, el 2001 només hi havia un 13% d'habitatge social a París, però ha crescut gràcies a l'aplicació d'una normativa de reserva que obliga a destinar un quart de les noves promocions a fer habitatge social. "Estàvem al 13% i l'objectiu era arribar al 25% el 2025, on ja estem," ha dit. A més, ha destacat en positiu que gràcies a la norma també s'ha impulsat la "mescla social". Per exemple, ha destacat que hi havia districtes, com el setzè, el més "burgès", on no hi havia habitatge social pràcticament i ha passat de l'1% al 8%. També ha assenyalat en positiu que la mesura ha permès canviar la concepció de què l'habitatge social són barracons, ja que són pisos de qualitat i igual que els altres.

L'exregidor de París també ha explicat que la norma, que després s'ha reforçat, està "plenament acceptada", si bé ha admès que a l'inici va generar debat. La política de reservar part de les noves promocions a habitatge protegit ha ressonat directament a la sala pel debat sobre la mesura del 30% a Barcelona. Mentre que Sanz ha aprofitat l'ocasió per aplaudir el model de París i reiterar que fa falta més temps a Barcelona per veure resultats en l'aplicació de la mesura del 30%, Bonet ha reiterat que si hi ha consens aquí és precisament en el fet que la mesura "no ha funcionat" a Barcelona. "Però encara hi ha més consens en la necessitat que funcioni", ha dit. Junts han considerat "urgent" modificar la política.

Facilitar la construcció

Sobre la construcció de nou habitatge s'ha referit Francisco Diéguez Lorenzo, director general de l'Institut de Tecnologia i Construcció. Diéguez ha assenyalat el dèficit d'oferta de nou habitatge i ha apuntat que els agradaria una regulació "positiva i necessària" si bé primer hi ha d'haver "mercat". Per això, ha apuntat que fan falta solucions metropolitanes i facilitar la construcció d'habitatge. En aquest sentit, ha fet una crida a simplificar la tramitació administrativa i ha defensat la construcció industrialitzada com la construcció del futur i una palanca que pot ajudar a resoldre el problema de l'habitatge.

Al seu torn, el president de la Cambra de la Propietat Urbana, Joan Ràfols, ha alertat de la "tempesta perfecta" que suposa que no hi hagi nova oferta, però sí més demanda i "cap sistema d'ajuts" des dels pressupostos de l'administració, ni esquema financer per promoure habitatge social.