Adif ha posat en marxa aquesta setmana les obres a les línies R4 i R8 de Rodalies per adequar la via a l’ample internacional, entre les poblacions de Castellbisbal i Molins de Rei. Es tracta d’un nou tram de l’anomenat tercer fil del corredor del Mediterrani per facilitar el transport ferroviari de mercaderies. El projecte, que ve de lluny i va amb molts anys de retard, està consolidant la construcció d’uns trams de via que havien de ser provisionals fins a tenir un traçat definitiu del corredor del Mediterrani, però que tot apunta al fet que l’eventualitat serà perpètua.
Persistir en la necessitat de disposar d’un tram de via exclusiu i allunyat dels nuclis urbans és el que va donar lloc a l’impuls de la plataforma Mercaderies per l’Interior, que va sorgir a les terres de Tarragona sota l’empara de l’entitat ciutadana Tarragona Avança. Per tant, malgrat que les obres del tercer fil avancen, encara que lentament, la plataforma no defalleix en l’intent de redreçar el projecte del corredor per aconseguir que el tercer fil es converteixi en una via que, a posteriori, pugui esponjar la circulació dels trens regulars de viatgers o de les línies de l’AVE. Ara com ara, aquest grup de pressió no perd l’esperança que el Ministeri de Transports presenti una solució per l’interior “que hauria de ser definitiva”, davant “la incongruència i l’error històric que es cometrà”.
El fonament de la seva reivindicació està clar: “El tren de mercaderies ha de passar per l’interior com estava previst en la primera proposta del govern de Rodríguez Zapatero”, recorda Eugeni Sedano, portaveu de la plataforma. Fa referència a un traçat alternatiu en doble via, per l’interior, de 35 quilòmetres de longitud i un pressupost de 340 milions d’euros. Ara, la plataforma presenta una solució similar que “costaria uns 500 milions”, passa per l’interior i va paral·lel a corredors viaris i ferroviaris existents. Els seus càlculs determinen que, fins i tot, fer aquesta inversió i mantenir el tercer fil implicaria un estalvi col·lateral perquè aquest últim podria absorbir el transport de viatgers i potenciar les línies d'AVE perquè l’alta velocitat arribi a Tarragona ciutat.
La saturació ferroviària
L’estalvi econòmic és important, però “el que més interessa és evitar el pas pels nuclis urbans i la saturació ferroviària que ens ve a sobre”, diu Sedano. Temes que contravenen l’objectiu del corredor del Mediterrani d’afavorir el transport ferroviari de mercaderies com a eix de la logística del segle XXI, tenint en compte els aspectes mediambientals i els objectius de sostenibilitat de la Unió Europea (UE).
Contràriament, s’ha optat “per la línia paral·lela a la convencional, per on passa l’AVE i Rodalies, de tal manera que la saturació està més que provada i també les repercussions en el sistema de transport de viatgers i per a la competitivitat de les empreses que pateixen limitacions horàries i de freqüències”, afegeix el portaveu.
Una saturació que anirà a més a mesura que s’intensifiquin els projectes de millora del transport públic que ha establert el govern espanyol per a la xarxa de Renfe, que es traduiran en un increment del 50% del nombre d’usuaris de Rodalies: més combois, amb més freqüències i ampliació d’horaris.
Aquesta problemàtica ja s’observa actualment en el tram que uneix Barcelona, Figueres i la Jonquera, una línia traçada per a l’AVE, per la qual transiten les mercaderies en hores vall -de les 24:00 a les 06:00 hores- quan els trens de llarga distància no circulen. “Hi ha trams de via on els combois han de circular a 10 quilòmetres per hora”, s’alarma Eugeni Sedano.
A més dels perills que sorgiran, segons la plataforma. Sedano insisteix que el pas de trens de mercaderies, bona part amb mercaderies perilloses provinents de la petroquímica, implica un risc inacceptable per a la vida dels ciutadans. També es posa en risc el patrimoni històric de Tarragona per les vibracions del pas dels trens i afectarà els espais naturals del Bosc de la Marquesa i Desembocadura del Gaià protegits per la Unió Europea a través del programa Xarxa Natura 2000.
El portaveu de la plataforma es pregunta si així “podem assolir els objectius de sostenibilitat i del pla espanyol de desenvolupament de mercaderies que preveu que, entre 2021 i 2030, el volum de transport de mercaderies en ferrocarril passi del 4% al 10%”. Un objectiu que, a més, encara deixa a Espanya a anys llum d’Europa, on un 19% del transport de les existències ja es fa en tren i es preveu arribar al 30% el 2030.
El recorregut de Vila-seca al Vendrell
Davant d’aquesta problemàtica va sorgir el grup d’interès ciutadà que ha presentat un traçat alternatiu, que es concreta en aquest recorregut:
El traçat parteix de l’actual corredor mediterrani, després de la intersecció de Vila-seca, i gira cap al Nord, col·locant-se paral·lel a la ronda Est de Reus o C-14. Gira a la dreta per seguir l'antiga Reus-Roda fins al polígon de Constantí. Després de passar l’estació de classificació de Constantí abandona la via existent i pren un nou traçat cap al sud-est per anar a buscar el ramal de la via de viatgers que connecta Vila-seca amb l'estació del Camp de Tarragona. A partir de l'Estació Camp de Tarragona, la plataforma de mercaderies segueix un traçat paral·lel a la línia d’Alta Velocitat, fins a la Pobla de Montornès. En aquest punt, abandona la línia per col·locar-se paral·lel a l'AP-7, vorejant el Vendrell. Segueix fins a trobar novament la línia de l’AVE on es col·loca paral·lel a aquesta. A continuació, conflueixen les línies d’alta Velocitat i el corredor amb la línia convencional. A partir d’aquí, el corredor segueix per la via convencional existent.
La plataforma determina els avantatges que té la seva proposta, en quatre punts:
- El corredor segueix el traçat del bypass de Reus, solució demandada per l’Ajuntament de Reus i recollida en el seu POUM.
- Passa per l’estació de classificació de Constantí, instal·lació molt utilitzada per la indústria química.
- Circumval·la el complex petroquímic nord per la seva part sud, tal com demana l’AEQT.
- El traçat va paral·lel a l'alta velocitat des de l’estació del Camp de Tarragona fins a la Pobla de Montornès, on l’abandona i agafa el traçat de l'AP-7. D’aquesta manera, s’aconsegueix evitar tots els nuclis urbans i zones urbanitzades.