El mercat immobiliari d'habitatge residencial en venda o lloguer seguirà en recessió a Espanya el pròxim any, malgrat que l'evolució del sector el 2023 és molt millor que la de qualsevol any de la dècada precedent, segons el professor titular d'Economia de la UB i director del Màster d'Assessoria, Gestió i Promoció Immobiliària de la UB, Gonzalo Bernardos, responsable de l'Informe del Mercat Immobiliari, Actualitat i Perspectives 2023, que elabora per a la consultora immobiliària Forcadell. Aquest expert immobiliari ha citat tres elements bàsics com a causes de "la recessió, que no crisi" del sector: un menor creixement econòmic -al voltant de l'1,5%-, una inferior creació d'ocupació i la persistència de tipus d'interès elevats que ha redundat en la reducció del nou crèdit proporcionat pels bancs. Així mateix, un quart element seria els efectes col·laterals encara de la Llei de l'Habitatge.
En aquest context, ha descendit el mercat residencial de venda, s'ha registrat una important contracció de l'oferta del lloguer convencional i la disminució del preu de nombrosos actius comercials. En concret, l'informe pronostica que a Espanya la venda d'habitatges retrocedirà un 15% i el preu ho farà en un 5%, el 2023. Amb vista a 2024, el descens de les transaccions serà del 10% i el preu ho farà en un 3%, ja que se sumarà un menor creixement econòmic i una inferior ocupació, amb la pressió fins i tot dels tipus d'interès alts en el primer semestre. De cara a la segona meitat de 2024, s'espera una certa reactivació, ja que probablement el preu dels diners comenci a baixar, fins al 3,5% com a màxim, i l'economia es reactivarà, segons Bernardos.
Respecte a l'obra nova, la construcció de nous immobles n'augmentarà fins a 105.000, malgrat que la demanda arriba a 250.000 llars el present any; i el lliurament d'habitatges s'efectuarà perquè es comptabilitzen les unitats comprades sobre plànol el 2022. El motiu és que els compradors van adquirir els habitatges a un preu superior al de l'any anterior juntament amb l'escassa oferta.
El lloguer, sota mínims
Gonzalo Bernardos ha manifestat durant la presentació de l'informe aquest dimecres que l'expectativa d'un control de preus espanta els propietaris i aquests han reduït l'oferta d'habitatges de lloguer, el que "ha generat una gran escassetat d'immobles i que sigui habitual a les grans ciutats que hi hagi més de 10 interessats per cada habitatge disponible".
Els exclosos del mercat són als que teòricament la llei pretenia afavorir, famílies amb menys ingressos, avisen els experts, que auguren, després de l'entrada en vigor de la nova norma, "un gran desplaçament d'habitatges des del mercat convencional al d'arrendament de temporada i al turístic en aquelles localitats on encara és possible aconseguir una llicència".
El 2023, el preu del lloguer augmentarà un 7,5% a causa de l'elevat excés de demanda generat pels escassos incentius i les noves penalitzacions que tenen els inversors, si desitgen adquirir un habitatge i destinar-la a l'arrendament. Aquesta situació farà que el 2024 la situació no millori i l'oferta continuï molt restringida. Una de les conseqüències serà que, en tot l'Estat, el preu del lloguer augmenti un nou 3% i les habitacions a les grans ciutats ho facin un 10%. Això abocarà nombrosos joves a optar pel coliving, la qual cosa contribuirà que el lloguer d'habitacions sigui el "mercat estrella, especialment a les grans ciutats."
Sense pisos turístics, els municipis moriran
Respecte a la nova llei que el Govern ha aprovat per regular els pisos turístics, l'expert en el sector ha assegurat que serà la mort econòmica d'alguns municipis de la costa catalana. Bernardos ha manifestat que, a la província de Girona i part de la de Tarragona, limitar el nombre de pisos turístics posa en risc l'arribada de turistes i algunes de les poblacions costaneres es quedaran sense el seu principal motor econòmic i de creació d'ocupació. Ha matisat que és favorable a una regulació, però no comparteix el contingut de la mesura promoguda pel Govern. A més, va advertir que eliminar la llicència dels pisos turístics, de la que va dir que és un dret adquirit dels propietaris, no està "res clar" que es pugui dur a terme. "Si van als jutjats, estic convençut que la podran mantenir", va indicar en la roda de premsa de presentació de l'estudi.
Locals i oficines
Al mercat de naus logístiques, l'estudi distingeix entre Barcelona i Madrid, sent la primera "bastant més valorada que la segona pels inversors", mentre que al mercat de locals comercials, la reactivació ha vingut de la mà del turisme, sent els districtes barcelonins de Ciutat Vella i l'Eixample els més afavorits. Aquesta conjuntura es repetirà el 2024, ja que "els ciutadans europeus continuaran viatjant gairebé tant com ho han fet l'últim any, malgrat la deficient situació econòmica."
Al contrari, el mercat amb pitjor evolució ha estat el d'oficines, "que ha entrat en una crisi que durarà almenys un lustre en Barcelona i un trienni a Madrid", indica l'informe, en el qual el districte 22@ apareix com el lloc on hi ha una concentració d'empreses innovadores més gran, amb un excés d'oferta equivalent a 350.000 m². Sobre el segment d'oficines i el barri del 22@ Manel de Bes, director del departament d'oficines de Forcadell, ha discrepat amb la visió de Bernardos, en el sentit que el consultor de la immobiliària defensa que en dos o tres anys hi haurà prou demanda per absorbir el 20% de desocupació que es registra actualment en l'oferta d'oficines en el 22@ i que, malgrat que és un percentatge alt, l'adequat seria que estigués en un 13% o 15% atesa la demanda existent de corporacions empresarials per establir-se a Barcelona.