El mercat laboral, a l'alça a Espanya. El 2024 ha acabat amb més afiliats a la Seguretat Social i amb l'atur a la baixa en la majoria de comunitats autònomes. La Seguretat Social va guanyar 501.952 afiliats el 2024, un 2,4% més respecte a 2023, fins a tancar l'any amb 21.337.962 ocupats, la xifra més alta de la seva història en acabar el mes de desembre, segons dades proporcionades pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Aquest increment de l'ocupació mitjana és el tercer augment anual més gran des de 2018, quan el país va sumar 564.000 treballadors, només superat pel 2021 (+776.478 afiliats després de la fi de les restriccions en pandèmia) i pel 2023, any en què les contractacions van despuntar en gairebé 540.000 persones. D'aquesta manera, l'avenç de l'ocupació de 2024, un bon any per al sistema, que va registrar al juny el seu màxim històric amb 21,39 milions d'afiliats, està lleugerament per sota de la de l'any passat, quan es van crear 539.740 llocs de treball i supera les de 2022, que va acabar amb 471.360 afiliats més.

Als 21,33 milions d'ocupats mitjans amb què el sistema va tancar l'any es va arribar després que la Seguretat Social sumés al desembre 35.500 afiliats mitjans (+0,17%), el seu repunt més gran aquest mes des de 2018. En total, en els últims quatre anys s'han afegit gairebé 2,3 milions d'afiliats a la Seguretat Social. En comparació amb els grans països europeus, la creació d'ocupació a Espanya des de finals de 2021, abans de l'entrada en vigor de la reforma laboral, ha crescut un 8,1%, per sobre del que ho ha fet a Itàlia (+5,5%), França (+2,3%) i Alemanya (+1,7%).

Totes les comunitats tanquen amb més treballadors

Totes les comunitats autònomes van tancar el 2024 amb més treballadors afiliats, destacant les Canàries, les Balears i Madrid, i totes, excepte Navarra, van acabar amb descensos de l'atur. L'atur es va reduir l'any passat un 8,91% a Extremadura, un 8,65% a Andalusia i un 8,24% a Galícia, mentre que va pujar un 1,22% a Navarra. Per sobre del 7% va descendir a Cantàbria (7,49%) i Astúries (7,31%) i més d'un 6% a les Canàries (6,85%) i La Rioja (6%). Més del 40% de la caiguda de l'atur el 2024 es va registrar a Andalusia, que es va apuntar 60.101 dels 146.738 aturats menys amb què es va tancar l'exercici en el conjunt del país.

Aquestes xifres es van assolir després de descendir l'atur el desembre en 13 de les 17 comunitats, sobretot a les Balears (3,53 %), Extremadura (2,94 %), Astúries (2,77 %) i Galícia (2,39 %) i augmentar en quatre: Catalunya (0,80%), Navarra (0,57%), Castella i Lleó (0,53%) i la Comunitat Valenciana (0,14%). Andalusia continua sent la comunitat amb més aturats (634.839), malgrat que en 12 mesos ha passat de representar el 25,6% al 24,8% del total. Amb aquestes dades, Catalunya continua sent la comunitat amb més treballadors afiliats, 3.790.824, encara que a només 16.640 de Madrid (3.774.184), seguit d'Andalusia (3.470.447), la Comunitat Valenciana (2.184.672), Galícia (1.079.573) i País Basc (1.024.511).

Quins sectors impulsen l'ocupació?

Dins del Règim General, les activitats sanitàries van liderar l'augment de l'ocupació el 2024 en termes absoluts, després de guanyar 61.170 nous cotitzadors respecte a 2023 (+3,3%) en valors mitjans. Van destacar també els augments absoluts dels afiliats mitjans en hostaleria, amb 54.398 d'ocupats més (+4%), i al comerç, que va sumar 53.380 cotitzadors l'any (+2%). En el costat dels descensos, només les activitats de les llars van registrar pèrdua de cotitzadors, amb 1.266 baixes (-3,3%).

En valors relatius, els augments anuals més grans de l'afiliació mitjana es van donar en l'agricultura (+6,2%) i transport i emmagatzemament, la xifra d'ocupats del qual es va incrementar un 5,5% respecte a 2023. Per la seva part, el Sistema Especial Agrari va registrar 25 baixes l'any passat, mentre que el Sistema Especial de Llars va perdre 18.159 afiliats respecte a 2023 (-4,9%).

El creixement de l'afiliació el 2024 es va concentrar sobretot en sectors d'alt valor afegit, com la informació i telecomunicacions i activitats professionals, científiques i tècniques, on l'ocupació ha augmentat en 75.000 persones i mostra repunts percentuals de l'entorn del 4%, davant el 2,7% de la mitjana nacional.

L'ocupació femenina supera la cota dels 10 milions

Dels pràcticament 502.000 afiliats mitjans que va sumar la Seguretat Social l'any passat, el 50,4% eren dones i quatre de cada deu, estrangers. L'ocupació mitjana femenina va créixer el 2024 en 252.944 afiliades (+2,5%) i va finalitzar l'any en 10.109.202 dones cotitzadores, el seu nivell més gran en un tancament anual de tota la sèrie històrica. L'afiliació masculina, per la seva part, va créixer de mitjana en 249.008 d'ocupats (+2,2%), fins a sumar 11.228.761 treballadors.

L'ocupació femenina acumula un creixement del 10,8% des de l'any previ a la reforma laboral. Per la seva part, l'afiliació mitjana d'estrangers es va incrementar en 212.042 de cotitzadors el 2024, un 7,9% respecte a 2023, fins a situar-se en 2.880.818 d'ocupats, nou màxim a tancament d'un exercici. En l'última dècada, l'ocupació dels estrangers ha crescut més de pressa que la dels nacionals, fins a suposar actualment el 13,5% del total d'afiliats.

14,7 milions d'ocupats amb contractes fixos

Segons el Ministeri, la Seguretat Social comptabilitza gairebé 3,7 milions d'afiliats més amb contracte indefinit des de l'entrada en vigor de la reforma laboral. En total, el sistema compta amb prop de 14,7 milions d'afiliats amb contractes indefinits, dels quals més de 9,7 milions treballen a temps complet.

El Ministeri ha ressaltat que "el dinamisme del mercat laboral i l'augment de la qualitat de l'ocupació" està contribuint a reforçar la sostenibilitat del sistema de pensions. La ràtio cotitzadora per pensionista se situa en 2,44, "nivells que garanteixen la sostenibilitat del sistema de pensions", recalca el Departament que dirigeix Elma Saiz.