La directora general de Barcelona Global, Mercè Conesa, adverteix que a Catalunya les empreses emergents atreuen capitals d’inversió “discrets”, però que això no és suficient perquè ajudar-les a créixer. Quan es tracta d’escalar i especialment en alguns segments tecnològics, les empreses necessiten al suport de “grans volums de capital”, remarca.
Les ciències de la salut, la quàntica, les energies renovables, els semiconductors... aquests són alguns dels sectors tecnològics en què, a parer de Conesa, Catalunya pot esgarrapar una bona posició dins d’Europa, sempre que “s’acompanyi a les empreses” amb les infraestructures necessàries, amb menys burocràcia, amb una fiscalitat més favorable, entre altres aspectes.
El repte és disposar d’una indústria tecnològica que sigui una indústria de benefici o de resultat”, insisteix Conesa, durant la seva participació en el debat Talent català, reptes globals que s’ha celebrat en una nova edició de FOCUS ON, els diàlegs sobre l’empresa catalana organitzats per ON ECONOMIA. En el debat també han participat Oriol Amat, president de l'Observatori de la Pime de Pimec, i Ernest Sánchez, soci director de Nuclio Holding.
La directora general de Barcelona Global posa d’exemple que, malgrat que Barcelona atrau molts hubs tecnològics mundials, es tracta de centres d’excel·lència que es dediquen a la gestió global d’aspectes administratius de les grans corporacions -és a dir, parts més de tràmits de regulació, de certificació- amb un talent destacat però especialitzat en el back-office. “Però encara estem lluny de fer la part tecnològica de producte de producció, de resultat, per als quals les multinacionals tenen els centres de decisió fora de Catalunya”, exemplifica.
Un altre aspecte és el tema del talent. Les empreses troben talent digital, talent format, a Catalunya i Barcelona. Són professionals que volen quedar-se, però s'ho plantegen i moltes vegades desisteixen perquè s’afronten a un seguit de penalitzacions que no els compensa. Conesa es refereix a la fiscalitat, el preu de l’habitatge, el preu de les escoles internacionals a les quals han d’anar els fills d’aquests professionals...
Per no parlar de l’atracció del talent científic o investigador que és també un capítol a part i, per al qual, Conesa remarca que “si Europa o Catalunya es vol posicionar com a referent en determinats sectors, potser s’ha de plantejar que perquè vingui talent de primer nivell a fer recerca avançada s’han de poder pagar salaris més elevats dels que paga un centre públic o un centre publicprivat”.
S’ha d’assolir lideratge tecnològic
El que convé és que Catalunya, Espanya, Europa defineixen quina estratègia volen seguir i quines empreses seran fonamentals per assolir el lideratge tecnològic. L’informe Draghi ja ho posa de manifest que aquest és el camí que s’ha de seguir. No obstant això, Europa encara ha de fer els deures.
“Europa té l’oportunitat de reforçar-se estratègicament. I, per tant, Europa ha d’identificar molt bé quines són aquelles indústries estratègiques que la fan autònoma i la fan menys dependent de terceres forces polítiques i econòmiques”, ha explicat Conesa, en una taula de debat que ha compartit amb el catedràtic d’economia financera i comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat, i el director de Nuclio, Ernest Sánchez. El repte és, a parer de Conesa, saber si a Catalunya i Europa serem capaços d’identificar aquestes indústries estratègiques de futur.
Europa necessita rapidesa
“Com anem identificant des d’Europa aquestes indústries estratègiques?”, es pregunta Conesa. Perquè, al final, necessitem una especialització estratègica que ens faci menys dependents de les grans forces econòmiques -els EUA, la Xina- que mouen el món, es respon ella mateixa.
La directora de Barcelona Global aborda un important aspecte, que també esmenta l’informe Draghi: Europa necessita rapidesa. “Li cal determinar de manera urgent per quins sectors i empreses apostarà, on focalitzarà les Inversions, a quines infraestructures estratègiques destinarà més inversions”.
I, per fer un paral·lelisme, Conesa manifesta que Europa corre el risc d’acabar com l’experiment de la granota. En aquesta prova, si s’agafa una granota i se la llença dins una olla d’aigua bullent, la granota fa un bot i s’escapa. Ara bé, si se submergeix la granota en una olla plena freda i es posa a escalfar, la granota es va aclimatant, es queda adormida, i finalment es mor.
Per tant, Europa s’ha d’adonar que ha de sortir d’aquesta situació, perquè l’entorn ha canviat, tot el model econòmic ha canviat. “Tot i que és complex posar d’acord a 27 països, Europa no pot perdre el temps, perquè es juga, entre altres, la productivitat i la competitivitat”.
Les intervencions de Mercè Conesa i la resta de ponents es poden seguir, a continuació, visionant el debat complet: