La queixa habitual de l'excés de burocràcia al món empresarial català és assumida fins i tot pel mateix Govern. Va ser de nou la melodia de fons del vuitè aniversari de l'Institut Ostrom, celebrat aquest dissabte a l'hotel H10 Art Gallery de Barcelona. I el mateix conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va recollir el guant en tancar l'acte i es va comprometre a "la reducció de la burocràcia i la simplificació administrativa per fer de Catalunya un ecosistema empresarial i industrial altament atractiu".
La jornada, conduïda pel periodista Vicent Sanchis, es va tancar amb el lliurament del premi de Lideratge Intel·lectual a l'economista Juan Ramón Rallo i el de Lideratge Empresarial al president de Parlem, Ernest Pérez-Mas. De Pérez Mas l'Institut destaca la creació del primer grup empresarial de telecomunicacions d'origen català i del seu pes al mercat. De Rallo, degà de la Universitat de les Hespérides i professor a Francisco Marroquín, IE University i IE Business School, que és el tercer economista més influent del món amb gairebé un milió de seguidors al seu canal de Youtube.
En la seva obertura de la jornada, Rallo ha destacat la importància de les institucions informals (els valors, les idees i principis) i de com de vegades les institucions formals frenen el seu desenvolupament econòmic.
La directora de Barcelona Global, Mercè Conesa, ha apuntat a les "barreres" reguladores i fiscals que dificulten l'atracció de talent i inversió. En la mateixa línia, David Garrofé, empresari i exsecretari general de Cecot, ha defensat que "la indústria catalana ha de recuperar la il·lusió col·lectiva", en una primera taula de debat sobre competitivitat. "La inseguretat jurídica, l'elevada litigiosidad, la baixa qualitat legislativa i la lentitud de les administracions afecten a la nostra competitivitat", ha afegit Garrofé.
Des del Govern, la cap de l'oficina de gestió empresarial, Cristina Pruñonosa, ha defensat la Finestreta Única Empresarial (FUE) com una eina per combatre aquestes dificultats i que "cerca que la relació administració-empresa es basi en la confiança". "Una regulació econòmica eficient i intel·ligent concep l'activitat econòmica i el dinamisme empresarial com un bé", ha dit Pruñonosa.
El tap de les renovables
Estretament lligada amb la competitivitat estava el tema de la segona taula de debat: la transició energètica. Pocs sectors afronten més traves burocràtiques a Catalunya que les energies renovables i pocs són tan importants per a l'enlairament industrial. Les més renovables que hi hagi a la xarxa elèctrica, més barata serà l'energia i més autònoma serà Catalunya, amb el que això implica d'atractiu per a les indústries que es vulguin instal·lar aquí.
L'advocada experta en regulació energètica i secretària general de GEODE, Caermen Gimeno, ha destacat que "el subministrament i el preu de l'energia són vectors claus en la competitivitat industrial" en un moment de "canvi de paradigma".
La directora general de l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), Susanna Grau, ha destacat la importància d'"un marc regulador que possibiliti la producció energètica d'origen renovable" i també una disponibilitat de punts de recàrrega elèctrica suficient. Sense això, ha dit, "no hi ha transició energètica.
Des de la patronal amb perspectiva energètica, Virginia Guinda, presidenta de la comissió d'Energia de Foment del Treball, ha apuntat als riscos de Catalunya quan tanqui la central nuclear, ja que "la cogeneració no tindrà prou potència per fer front a la seva demanda".
El president de l'Institut Ostrom, Pau Vila, ha posat pro la seva part el focus en l'excés normatiu, que "genera esquerdes que porten a una judicialització massa freqüent dels procediments urbanístics en comparació amb territoris veïns". La multitud d'al·legacions i denúncies que reben els projectes eòlics i fotovoltaics a Catalunya alenteixen la seva execució i allunyen les empreses.
A la tercera taula de debat s'ha abordat la reforma de l'administració pública i la qualitat institucional. Sobre això, Guillem López Casasnovas, catedràtic d'Economia en la Universitat Pompeu Fabra, ha destacat que existeix "una visió patrimonialista de l'administració". "Els partits nomenen caps de servei, caps de secció, subdirectors generals i directors generals. Recomano un radicalisme selectiu", ha dit, i ha posat com a "bons models" la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i CASAP.
La sòcia fundadora de KSENT i professora d'Economia en ESADE, Elena Costas, ha assenyalat la necessitat d'una base empírica a l'hora de desplegar una política. "Sovint, programes i polítiques públiques estan dissenyades sense atendre evidències existents, s'implementen sense una prova política prèvia i en la gran majoria de casos no s'espera que una avaluació posterior determini el seu impacte real", ha dit.
Les jornades s'han tancat amb un sopar en el qual han participat patronals i organitzacions empresarials com Foment, Pimec, Cecoty, Fepime o la Cambra, i més enllà dels premis i el tancament del conseller Sàmper, el director d'Investigació de l'Institut Ostrom, Martí Jiménez-Mausbach, ha destacat que "Catalunya necessita una interlocució productiva entre la societat civil, els agents econòmics i les institucions públiques". I ha ofert a l'Institut Ostrom com una eina per "revitalitzar el debat públic".