El debat d'ON ECONOMIA, celebrat aquest dilluns, va posar de manifest, a més de les diferències entre els partits que aspiren a la presidència de la Generalitat, alguns consensos que, encara que semblen posar d'acord la majoria dels partits, no arrenquen perquè ningú els aplica. I el dèficit d'habitatge públic acumulat implica a Junts, PSC, En Comú Podem (abans Iniciativa) i Esquerra pels governs de la Generalitat i a PP i PSOE pels centrals. Posar al mercat de lloguer habitatge social i assequible és una mesura en la qual fins i tot el Sindicat de Llogateres i la patronal immobiliària poden arribar a estar d'acord, però encara que el Govern espanyol, el Govern i l'Ajuntament de Barcelona han anat anunciant mesurades i els partits prometen milers de pisos, ningú no acaba de compensar el gran dèficit d'habitatge social i de lloguer que existeix a Catalunya.
🗣️ ‘Model econòmic, model de país’, el debat d'ON ECONOMIA
Catalunya té només un 2% d'habitatge públic sobre el total, molt lluny del 15% de mitjana europea, i tan sols un 13% de l'habitatge construït a Catalunya en l'última dècada és d'aquest tipus. Segons un estudi de l'Institut Cerdà de finals de 2023, Catalunya acumula un dèficit de 186.000 habitatges de lloguer assequible. El president Pere Aragonés va prometre el mes de març passat 10.000 pisos de lloguer social en tres anys i Pedro Sánchez 20.000 en tot l'Estat l'any passat, mentre que la número dos del PSC, Alícia Romero, en línia amb el candidat Salvador Illa, ha promès la construcció de 50.000 habitatges socials a Catalunya i 50.000 més a partir de la recuperació d'habitatge buit i la rehabilitació d'habitatge.
Tant el popular Santi Rodríguez, com el portaveu econòmic de Junts, Josep Rull, com el d'En Comú Podem, Joan Carles Gallego, han coincidit amb l'actual consellera i la socialista en la importància de construir habitatge social. Tan sols la número 2 de la CUP, Laure Vega, ha defensat que “no és necessari construir habitatge social” perquè “n'hi hauria prou que el Govern aconseguís els 35.000 pisos de fons d'inversió comprats a bancs rescatats amb diners públics”.
La candidata socialista Alícia Romero ha criticat el Govern per la falta d'acció en habitatge públic. “El 2021, l'Incasòl va construir 110 habitatges i els ajuntaments 692. Hi ha hagut una falta d'inversió en habitatge”, ha defensat Romaní, acusació contra la qual s'ha defensat la consellera d'Economia Natàlia Mas. “Per primera vegada hem rebut 500 milions del Banc Europeu d'Inversions i abocarem aquests recursos a incrementar l'oferta a 10.000 habitatges de lloguer públic fins a 2025, ha defensat Mas, que ha posat en relleu també la rehabilitació per 100 milions d'euros en habitatges de 38 municipis, així com “la regulació del lloguer turístic i temporal i la contenció de rendes”.
La socialista també ha apuntat el PP, en recordar que durant l'últim Govern de Rajoy el pressupost per a habitatge era de 480 milions i ara és de 3.500 milions. “Cal construir habitatge”, ha dit. El portaveu popular, Rodríguez, li ha respost: “Encara estem esperant els 180.000 habitatges que va prometre”.
Romero, del PSC, no ha valorat, en canvi, la regulació de preus del lloguer, aprovada pel govern de Pedro Sánchez però no molt celebrada pel PSC de Salvador Illa.
Sí que ho ha fet el portaveu econòmic d'En Comú Podem, Joan Carles Gallego, que s'ha mostrat favorable a “topar els preus del lloguer i regular els pisos turístics”. De nou, ha advocat per potenciar l'habitatge de lloguer social i “inundar d'habitatge públic per abaixar el preu de mercat”, així com “actuar contra disfuncions” com per exemple penalitzar les compres d'habitatge per a especulació o els habitatges que quedin buits i sense ús.
PP i Junts, crítics amb la regulació
El portaveu econòmic del PP, Santi Rodríguez, és el que més contundent s'ha mostrat en contra de la regulació de preus i ha recordat que un informe recent del Banc d'Espanya assenyalava que “les polítiques de contenció de preu no només no milloren la situació, sinó que empitjoren el problema” i ha justificat als propietaris de 400.000 habitatges buits en zones tensades “perquè al final els propietaris tenen tan poques garanties que prefereixen tenir-los buits i tancats”.
Rull, per la seva part, ha criticat que la nova llei d'habitatge “treu competències a Catalunya” i s'ha mostrat contrari a una política “basada només en la regulació de preus i no en la recuperació de la confiança” dels propietaris, encara que el popular Rodríguez li ha recordat que Junts també va participar dels topalls al lloguer. “L'habitatge és fonamental per reactivar l'ascensor social a Catalunya”, ha dit Rull, que creu que l'accés a l'habitatge “serveix per eixamplar les classes mitjanes”. “Tenim menys oferta que mai i més car que mai”, ha dit Rull, contrari que la regulació sigui “l'única alternativa”. Es pot “reactivar el sector” i no només l'habitatge públic, ha dit, i fer que la construcció i el negoci immobiliari reprenguin el seu ritme d'activitat.