"Indústria, indústria i més indústria". Aquesta és, segons els candidats a les eleccions catalanes, la recepta fonamental per a l'economia productiva de Catalunya. En el debat electoral celebrat aquest dilluns per ON ECONOMIA, la socialista Alícia Romero ha defensat "generar un marc d'estabilitat i seguretat jurídica" en contrast amb els anys del procés i ha apostat perquè les empreses "vinguin, neixin i creixin a Catalunya". A més, ha reclamat sòl industrial "perquè els negocis puguin créixer" i més infraestructures.
Santi Rodríguez, candidat del PP, també ha confirmat que les infraestructures "són imprescindibles" pel desenvolupament econòmic i Josep Rull, de Junts, també li ha donat la raó. "Cal estabilitat política. Fa 14 anys que no s'acaba una legislatura sencera al Parlament de Catalunya i són necessàries les infraestructures", ha apuntat el popular. Des del partit de Carles Puigdemont han assegurat que l'aposta per la indústria és "absolutament insubornable" i han recordat que a Catalunya els emprenedors "no se'ls ha de veure com a sospitosos, sinó com aquells que generen riquesa" i que cal que una administració els "acompanyi".
Més crítica ha estat Natàlia Mas, actual consellera d'Economia de la Generalitat de Catalunya, qui ha advertit que en el darrer mandat "s'ha recuperat la política industrial després de molts anys d'inacció" i, de fet, ha tret pit de la creació del Pla Nacional per la Indústria i l'atracció d'inversions estrangeres i ha destacat projectes com la factoria de teulers de fusta de Kronospan o el de components de bateries de Lotte al Baix Camp, a banda de la recent Chery a les antigues instal·lacions de Nissan a la Zona Franca. En aquest sentit, ha sostingut que la indústria suposa un "equilibri territorial, llocs de feina, innovació i exportacions" i ha posat èmfasi en el fet que des de l'actual Govern han reforçat el pressupost en recerca.
Joan Carles Gallego, representant de Comuns Sumar, ha expressat durant el debat que "necessitem un govern que lideri, necessitem una planificació estratègica i reforçar la sobirania industrial i energètica" i ha reclamat acord entre les empreses i sindicats. Laure Vega, en nom de la CUP, ha apel·lat a les declaracions de l'actual consellera i ha contestat que "hem de pensar com planificar aquesta reindustrialització", ja que ha manifestat que cal mirar l'oferta i la demanda de la indústria catalana i apostar per les que "tinguin més valor i estiguin més vinculades al que necessita Catalunya. Estem important una sèrie de productes i després el nostre teixit primari cada vegada està pitjor. Cal avançar cap a una transició justa".
Reducció de la burocràcia i aposta pel talent
Han estat tots d'acord en el fet que cal reduir la burocràcia, simplificar-la i facilitar els tràmits. Josep Rull ha advertit que "tenim un sistema burocràtic que posa unes dificultats extraordinàries, que fa alentir els tempos i hem de ser capaços d'ajustar els terminis que té l'empresa i el que té l'administració". Per aquest motiu ha defensat que cal oferir disponibilitat de sòl i posteriorment dotar als emprenedors d'infraestructures. "Cal donar confiança a aquells que volen emprendre i proporcionar formació professional per acompasar la demanda de mà d'obra qualificada amb l'oferta que puguem proveir". "És fonamental el silenci administratiu positiu i no encallar-nos permanentment en determinades iniciatives". En aquest aspecte, també advoca per la col·laboració publicoprivada i per renovar l'àmbit administratiu. "Tenim bons servidors públics, però hem de racionalitzar els procediments".
Sobre les queixes empresarials per les traves administratives, Natàlia Mas ha recordat que els seus exsocis de Junts van estar al capdavant d’Empresa “durant 33 anys” i que, en els últims tres, “hem detectat obstacles administratius que s’han simplificat”. Tanmateix, ha afegit que han introduït “moltes garanties procedimentals perquè abans no es feien bé”. Gallego també ha reclamat "més simplificació administrativa", ja que ha recordat que "els sistemes informàtics no parlen entre ells". A més, ha afegit que "actualment, les empreses ho han de doblar tot i cal introduir reclams d'eficiència tècnica, aprofitant l'avenç de les tecnologies, garantir que els sistemes de totes les administracions es parlin per simplificar el que es demana el ciutadà". I en un intent d'autocrítica des del sector públic, ha afegit: "A la vegada, les administracions hem d'ajudar perquè les pimes guanyin dimensió empresarial i disposar de més capacitat per actuar en aquest món global i guanyar. No hem de riure la gràcia pel fet que són petites, sinó fer un esforç perquè les pimes no estiguin sotmeses a l'autoritarisme".
Romero, per la seva part, ha defensat respecte a la simplificació administrativa que "les lleis no arreglen coses" si no l'acompanyen perfils professionals per desenvolupar-les. Ha reivindicat buscar treballadors "experts en dades" per digitalitzar les administracions, que han "de connectar-se entre si" de la mà d'una "forta inversió en tecnologia". "No pot ser que en un clic tinguem la declaració de la renda i en altres coses costi tant accedir a les llicències". Com a exemple, ha posat la compra pública i ha proposat que les pimes cobrin directament de les administracions en els subcontractes i compres públiques i no de les grans empreses que són enmig del procés.
Vega també ha estat d'acord amb la simplificació de la burocràcia, però ha reclamat "no tenir una economia enfocada al turisme". De fet, ha reprovat les "traves burocràtiques" amb les que es troba la pagesia i ha demanat acompanyar al teixit econòmic català perquè pugui escalar. "El model que hauríem de tenir és una banca pública, ja que el nostre teixit econòmic podria créixer més". Finalment, Rodríguez ha confirmat que la simplificació administrativa "és important", però ha volgut posar èmfasi en la simplificació normativa. "Ens trobem amb normes als ajuntaments, a la Generalitat, a totes les administracions" i ha criticat que pel que fa a l'arribada de les multinacionals, el 2023 va liderar el rànquing Madrid i, en segon lloc, s'hi va situar Alcobendas. "Barcelona, que era segona en nombre d'aquestes empreses instal·lades, ha caigut al tercer lloc", ha declarat lamentant que Catalunya hagi estat sense pressupostos "massa vegades" i que cal un Govern que aposti fermament per la política industrial. Sobre el talent, Romero ha indicat que "el que pregunten les empreses quan han de venir és si hi ha talent" i ha agregat que l'aeroport impulsaria aquest talent. Rull ha defensat la formació professional i ha aclarit que "és difícil atraure indústria i inversió sense talent qualificat". Gallego, per la seva banda, ha defensat la "bona recerca" i que les empreses vegin que a Catalunya hi ha capital humà.
Projecte del Hard Rock
Finalment, sobre el projecte del Hard Rock, la consellera Mas s’ha mostrat crítica amb el projecte, del qual ha dit que tenir “un dels casinos més grans d’Europa no és turisme de congressos” i ha recordat que els seus rivals polítics del PSC i Junts van “supeditar” el suport als pressupostos a què tirés endavant aquest projecte. Romero, apel·lant a la consellera, ha confirmat que la llicència del casino la va donar el seu partit i ha agregat que "si fem un projecte, fem tot el procés". També s'hi ha mostrat a favor Rull, que ha dit que "dona valor afegit i que Catalunya és un país d'esdeveniments". Més enllà d'ERC, també s'hi han mostrat en contra Comuns Sumar i la CUP. Gallego ha assegurat que "no aporta valor afegit", mentre que Vega ha reblat que "si volen un macroprojecte, l'ecologisme podria ser-lo".