L'arquitectura és una de les professions amb menys atur, ja que només el 7,2% està a l'atur, encara que fa més d'un any que un terç busca feina, segons el V Estudi sobre el sector elaborat pel sindicat d'Arquitectura (SARQ), que mostra l'estat de la professió i les condicions laborals dels seus integrants. Tanmateix, malgrat l'ocupabilitat, més de la meitat dels professionals enquestats té ingressos per sota del mínim estipulat pel conveni nacional existent per als arquitectes: 28.664 euros bruts anuals (1.570 euros al mes en 14 pagues), segons el Conveni d'Enginyeries i Oficines Tècniques.

Un quart dels arquitectes (24%) supera els 39.000 euros bruts anuals, encara que un 54,8% (autònoms i assalariats), no arriba al salari mínim obligatori que estableix el conveni nacional. Respecte a les modalitats laborals, el 62,3% dels arquitectes enquestats treballen contractats per compte d'altri (dels quals el 9,7% com a funcionaris), augmentant significativament des del 2011, on eren només el 33,1%. A més, cal assenyalar que en aquest ampli percentatge, gairebé la meitat, un 24,1% cobra menys de 19.600 euros al mes (aproximadament 1.140 euros nets mensuals), i un 14,5% és per sota del salari mínim interprofessional (15.800 euros). En aquest grup se situen majoritàriament perfils que treballen per compte propi (49,3%) i per franja d'edat menor de 40 anys (70,6%).

Un segon problema laboral d'aquest col·lectiu professional és l'ús de les hores extra per part de les empreses que afecta 7 de cada 10 persones enquestades afirmen fer-les, dels que un 43,9% realitza hores extra no retribuïdes, ja sigui de forma habitual (12,7%) o esporàdica (31,2%). Un 23,6% declara fer hores extres de forma habitual (pagades o no), fent el 28% d'elles més de 30 hores extra al mes i un 12% treballa més de 50 hores extres al mes.

Falsos autònoms

L'informe incideix, no obstant això, en l'avanç en les condicions jurídiques, ja que en l'actualitat, únicament un 3,4% aquests professionals treballen sota la figura il·legal del fals autònom, una de les xacres d'aquesta activitat si es té en compte que el 2011, els falsos autònoms sumaven el 36,9% de la força laboral. L'informe ressenya, no obstant això, que "és preocupant i inadmissible que encara hi hagi ocupadors que utilitzen aquesta fórmula fraudulenta per contractar, el percentatge ha disminuït ostensiblement des que hi ha registres, la qual cosa reflecteix una tendència positiva cap a la seva erradicació". Perquè gairebé la meitat (45,6%) dels arquitectes enquestats declaren haver estat, en algun moment, un fals autònom.

El sindicat d'arquitectes atribueix aquesta evolució de les condicions que la professió ha viscut una consolidació de les garanties, gràcies al Conveni d'Enginyeries i Oficines Tècniques, el que ha provocat una reducció molt significativa de l'atur al sector i de la utilització de la figura fraudulenta del fals autònom, mentre que els salaris s'han vist beneficiats.

Una evolució que també s'explica en l'augment de la demanda d'aquests professionals. Segons l'informe, l'atur va ser un problema greu al sector, que s'ha anat pal·liant l'última dècada. Així, la taxa d'atur o precarietat el 2013 (després de l'explosió del boom immobiliari dels primers anys del segle) va arribar a un 71% de persones aturades, subfetes servir o cobrant menys del salari mínim interprofessional. Taxa que actualment se situa en aquest 7,2%.

Per a Alèxia Maniega, secretària general de SARQ, aquestes dades són especialment significatives, ja que "mostren l'evolució de la professió des que el Sindicat d'Arquitectes va aconseguir la inclusió del nostre sector al Conveni d'Enginyeries i Oficines Tècniques el 2013, ja que fins aleshores no teníem un conveni nacional de referència per a la majoria dels professionals de l'arquitectura".

Tanmateix, l'informe posa de manifest, segons la secretària general de SARQ, que "encara hi ha molt desconeixement dels drets laborals en la nostra professió, tradicionalment liberal i individualista. Ser treballadors informats és el primer pas per evitar ser treballadors precaris. El segon, és organitzar-se de manera col·lectiva".