L'únic debat econòmic de la campanya de les eleccions del 12 de maig ofert per un mitjà de comunicació, ON ECONOMIA, s’ha celebrat aquest dilluns amb poques propostes concretes i picabaralles sobre l’ampliació de l’aeroport i el Hard Rock, un dels temes que precisament va provocar que no s’aprovessin els pressupostos de la Generalitat per a enguany i que, com a conseqüència, el president Pere Aragonès decidís avançar les eleccions.
ON ECONOMIA, el Debat. Model econòmic, model de país ha comptat amb la participació d’Alícia Romero pel PSC, Natàlia Mas per ERC, Josep Rull per Junts, Laure Vega per la CUP, Joan Carles Gallego per Comuns-Sumar i Santi Rodríguez pel PP. L’ha moderat Xavier Alegret Vélez, director adjunt d’ON, al plató de les instal·lacions del Grup Les Notícies de Catalunya i s’ha pogut seguir també des d’ElNacional.cat, així com des del seu compte de Youtube i les xarxes socials dels portals del grup.
La necessitat d’augmentar l’oferta pública d’habitatge per garantir-ne l’accés a uns preus més assequibles, de dotar de més recursos les finances de la Generalitat amb un nou model de finançament autonòmic, i de reduir i simplificar la burocràcia i la normativa per atraure empreses i inversions han sigut els principals punts de consens entre les formacions. En aquest darrer punt, Rull (Junts) ha proposat que a l'hora de fer gestions amb l’administració, “prevalgui el silenci administratiu positiu” per a les empreses. Per la seva banda, tant PSC com PP han recordat que les empreses “volen estabilitat”.
Més oferta d’habitatges públics
Tot i compartir la diagnosi, han aparegut discrepàncies en el “com”. Per exemple, en el cas de l’habitatge, el principal problema de la majoria dels ciutadans, tots els partits s’han mostrat partidaris de construir més pisos, excepte la CUP, que creu que no en calen més, cal facilitar-ne l’accés. És un dels pocs punts on hi ha hagut propostes concretes, poques. Alícia Romero (PSC) s’ha compromès a construir 50.000 habitatges “en els propers anys” i a oferir-ne 50.000 més a través de la compra, reforma i rehabilitació. Mas (ERC) ha recordat el recent acord amb el Banc Europeu d’Inversions (BEI) per destinar 500 milions d’euros a polítiques d’habitatge, i a construir 10.000 pisos de lloguer fins al 2026. Rull ha recordat que la llei espanyola d’habitatge, impulsada pel PSOE amb el suport d’ERC, treu competències i es mostra contrari a topar els preus, millor reactivar el sector escurçant terminis i processos urbanístics. Tampoc vol topalls el PP, que esperona l’administració catalana que executi les seves competències i ampliï l’oferta d’habitatge públic.
Comuns-Sumar i CUP proposen també polítiques i mesures impositives perquè els pisos buits, en mans de grans tenidors i de fons voltor, els posin al mercat. Per a Joan Carles Gallego, igual que per a Natàlia Mas, els pisos d’ús turístic i de lloguer de temporada llasten l’oferta i els preus i en cal la regulació.
Junts i PP proposen abaixar impostos
Un altre punt de consens ha estat en la necessitat que Catalunya disposi de més recursos, un nou model de finançament més just, transparent i que garanteixi l’ordinalitat. Per a ERC i Junts la clau és que Catalunya pugui recaptar el 100% dels impostos i que després pacti la quota que paga a l’Estat en concepte de solidaritat, un model semblant als d’Euskadi i Navarra. El PSC i Comuns recorden que, mentre es pacta un nou model, es pot posar en marxa el Consorci Tributari compartir amb l’Estat de forma paritària, tal com recull l’Estatut. El PP és l’únic partit que s’ha referit al model en clau espanyola: “és millorable, sí, perquè hi ha comunitats autònomes que no cobreixen els serveis públics essencials. Cal millorar el finançament, però sense privilegis”, ha dit Rodríguez, el contrari del que la seva formació defensa als dos territoris bascos. Romero ha apel·lat a la “unitat” de Catalunya en els punts de consens per negociar el nou model amb l’Estat.
Pel que fa a la fiscalitat, l’eix dreta-esquerra ha predominat per sobre de l’eix nacional. Així, tant PSC com especialment Comuns-Sumar han recordat que la pressió fiscal està per sota de la mitjana europea, ERC no s’ha mullat massa i ha recordat que no ha apujat cap impost i que ha rebaixat l’IRPF en determinats trams. Mentre que Junts i PP s’han mostrat partidaris d’abaixar-los. Rull ha posat èmfasi a eliminar successions, patrimoni, deflactar l’IRPF i “impulsar una sacsejada a l’impost de societats”. Rodríguez també ha demanat que es redueixi l’IRPF per a les rendes inferiors als 45.000 euros. Per la seva banda, la CUP s’ha mostrat partidari d’apujar els impostos “al 10% de les rendes i empreses més riques”.
L’aeroport i el Hard Rock pel cap
Les majors discrepàncies i picabaralles han arribat en el capítol d’infraestructures. PSC i Junts coincideixen en el fet que cal ampliar l'aeroport perquè sigui un hub internacional, tot el contrari que Comuns i la CUP, que posen per davant el respecte pel medi ambient. Gallego és més partidari d’un model que connecti els tres principals aeroports catalans (Barcelona, Girona i Tarragona) i afavoreixi el reequilibri territorial. ERC defensa que la proposta que el govern de la Generalitat en funcions ha posat recentment sobre la taula està avalada per diversos experts i és la més “equilibrada”, mentre que Santi Rodríguez li ha recordat que “l’ha desqualificat tothom”. Rull ha recordat que tan important com ampliar la infraestructura és poder-la gestionar perquè “els vols internacionals i les escales que fan no depenguin de Madrid”.
Pel que fa al Hard Rock, ERC ha acusat tant el PSC com Junts de “condicionar” els acords pressupostaris a aquest projecte, un centre d’oci que els republicans rebutgen, igual que la CUP i els Comuns-Sumar. Per al PSC es tracta de donar seguretat jurídica a les empreses, no d’anar canviant les regles de joc a mig partit, i ha recordat que és un projecte iniciat per Convergència el 2012 i la llicència del qual la va donar ERC quan ostentava la vicepresidència econòmica de la Generalitat. ERC s'hi ha mostrat favorable sempre que es modifiqui a l'alça la fiscalitat del projecte.