La Seguretat Social va gastar l'any passat 14.095 milions d'euros a pagar les nòmines dels treballadors que estaven de baixa per incapacitat temporal, més del doble que el 2007, quan el cost va ser de 7.253 milions d'euros. Tanmateix, si es mesura en termes percentuals, és a dir, els diners dedicats a les baixes laborals en relació amb la despesa total de la Seguretat Social, s'ha produït un descens, ja que el 2007, es va dedicar el 8,1% del pressupost de la Seguretat Social i l'any passat, el 7,8%, segons un informe intern que CC. OO. ha elaborat de cara a la negociació d'una possible reforma de la incapacitat temporal (IT). L'informe incideix que, si bé és cert que s'ha disparat el nombre de treballadors de baixa, la durada s'ha escurçat i les diferències territorials es mantenen inalterades al llarg dels anys.
No obstant això, fonts de la Seguretat Social insisteixen que la reforma de la incapacitat laboral no s'aborda per motius econòmics, sinó pensant en la salut dels treballadors. En aquest sentit, el secretari d'Estat de la Seguretat Social, Borja Suárez, va negar en la reunió celebrada amb empresaris i sindicats aquest dilluns que es busqui una baixa flexible i voluntària, sinó una incorporació gradual dels treballadors als seus llocs de treball depenent de la malaltia patida. Com, per exemple, en processos oncològics, trastorns mentals o traumatismes greus.
D'altra banda, fonts properes a la negociació consultades per ON ECONOMIA assenyalen que la Seguretat Social ja ha mantingut contactes amb "gairebé totes les comunitats autònomes" per a la firma de convenis entre l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i les diferents conselleries de salut autonòmiques perquè les mútues laborals contribueixin en els processos de rehabilitació dels treballadors per traumatismes efectuats fora de l'horari laboral. Es tracta d'escurçar les llistes d'espera per a aquests tractaments que allarguen innecessàriament la cura dels treballadors i les seves baixes laborals. Els contactes s'estan portant directament a través del secretari d'Estat de la Seguretat Social.
Incapacitat temporal i permanent
El pagament de les baixes per malaltia és la quarta partida més voluminosa de la Seguretat Social, després de la nòmina de les pensions de jubilació (66% del pressupost total de la SS), les prestacions per viduïtat (14,3%) i les pensions per incapacitat permanent que, amb 14.711 milions d'euros l'any passat, és equivalent al que s'ha pagat per la incapacitat temporal. En termes percentuals, les partides han mantingut els pesos amb poques variacions en relació amb el 2007. Convé recordar que la Seguretat Social no es fa càrrec de la totalitat de la baixa.
Els tres primers dies van a càrrec del treballador, i aquells dies es descompten de la nòmina. Entre el quart i el quinzè dia, es fa càrrec l'empresa que abona el 60% del salari, encara que segons conveni es pot ampliar fins i tot la totalitat. A partir del setzè dia de baixa es fa càrrec ja la Seguretat Social, que paga a través de les mútues. Els cinc primers dies, paga al treballador el 60% de la seva base reguladora i a partir de llavors, el 75%. Si la baixa no és producte d'una contingència comuna, sinó laboral, les condicions salarials són més favorables per a l'accidentat.
L'any passat es van abonar 7,3 milions de baixes per incapacitat temporal, 6,9 milions a assalariats i la resta a treballadors per compte propi. Encara que la incidència de la incapacitat temporal es mesura en casos per cada 1.000 treballadors, una taxa que no deixa d'ascendir. En el primer semestre d'aquest any, segons l'informe de CC.OO., hi va haver 38,74 casos per cada 1.000 treballadors al mes, 10 més que el 2007 (uns 812.000 treballadors de baixa cada mes). El 2013, es va produir el mínim, amb 18,19 casos per miler. Però l'evolució s'ha disparat en els tres últims anys, ja que mentre que el 2021 la mitjana va ser de 25 casos per mil, el 2022 va ascendir a 32,6 i d'allà als 38,74 per cada 1.000 treballadors aquest any. L'estudi del sindicat remarca, no obstant això, que cal fixar-se en el nombre de nous processos per cada miler de treballadors. El 2019, eren 7,7 nous casos i en el primer semestre d'aquest any, sobrepassen la desena, inèdit en l'estadística, amb 10,91 casos.
D'aquí l'alarma, especialment des dels empresaris. Però l'informe del sindicat insisteix que l'evolució de la despesa ha d'abordar-se de "forma estrictament vinculada als condicionants de la salut" i afegeix que, també, s'han de tenir en compte altres factors econòmics que estan influint en l'increment del volum de les baixes.
En primer lloc, ressalten que s'està produint un procés inversament proporcional, ja que augmenta el nombre de baixes, però la seva durada mitjana s'està escurçant. Deixant al marge els anys durs de la covid, el 2017, la durada de la baixa era de 39,51 dies, gairebé tres dies més que els 36,84 del primer semestre d'aquest any, encara que es pot recordar que els hiverns són pitjors, la qual cosa explicaria el petit repunt respecte als 35,8 dies de la totalitat de l'any passat. Per sota dels 37,6 dies de baixa el 2007.
Navarra i Catalunya
Una proporció que es manté en la comparativa territorial. Navarra és la comunitat amb un major nombre de processos d'IT per cada 1.000 treballadors: 63 el 2024 i 45 el 2019, però en durada, va ser la mitjana més baixa d'Espanya, amb 25 dies en ambdós anys. Catalunya ocupa la segona posició, amb 55 treballadors de baixa per cada 1.000 en 2024 i 41 en 2019, i la durada mitjana ha estat aquest any de 27,8 dies. Barcelona és la província catalana amb una taxa d'incidència més alta, 62 per cada miler d'empleats amb una durada de 27 dies.
Un segon element té a veure amb els condicionants de l'edat: a més anys, més risc de malaltia. El 2024, l'edat mitjana dels treballadors és de 43,65 anys, dos anys per sobre de 2012 i els majors de 50 anys sumen ja un 30% de la força laboral a Espanya, mentre que els menors de 35 anys han descendit des del 29,5% de 2012 el 25,5% aquest any.