La pensió mitjana disminuiria un 1% en el futur com a conseqüència de les dues grans mesures que ha proposat el ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, a la taula de negociació de la segona fase de la reforma de pensions-, segons Fedea que així ho estima en un informe del seguiment de les reformes i inversions del Pla de Recuperació presentat aquest matí. Respecte a la pretensió del Govern de destopar les bases màximes de cotització a fi d'incrementar els ingressos de la Seguretat Social a curt termini -una de les dues meddias proposada per Escrivá-, Ángel de la Fuente, autor de l'informe i director de la Fundació, mostra la seva oposició i reitera la proposta que va llançar fa unes setmanes de suplir-la amb un recàrrec sobre l'IRPF que es destinaria a la Seguretat Social.
De la Fuente conclou que el conjunt de la proposta d'Escrivá amb les dues grans mesures no compleix amb l'objectiu marcatge de garantir la sostenibilitat financera del sistema públic de pensions. Segons els càlculs de l'autor suposaria un increment dels ingressos del sistema de pensions equivalent al 0,45% del PIB el 2050 (uns 5.000 milions d'euros actuals). El canvi en el còmput de la pensió aportaria uns ingressos majors equivalent al 0,3% del PIB i l'altre 0,15% sortiria de l'increment de les bases de cotització. En qualsevol cas, insuficient per fer front a l'augment de les despeses, derivats de les revaloritzacions de les pensions segons IPC, que la Fundació estima amb un cost equivalent al 3,5% del PIB (38.000 milions d'euros). Una reforma que, a més compta amb l'oposició dels agents socials i previsiblement amb la de la majoria parlamentària.
Lleugera caiguda de la pensió
Respecte a l'augment del període de còmput de la pensió, Fedea sosté el càlcul del descens de l'1% a les futures pensions amb dos informes realitzats per economistes espanyols. I, encara que reconeix que cap dels dos no ha simulat exactament la proposta del Govern, els seus resultats suggereixen que l'impacte podria ser una "molt lleugera reducció de la pensió mitjana inicial", que es traslladaria gradualment a la despesa en pensions, ajudant a reduir la despesa futura, però només de forma molt modesta (el 0,3% anterior).
L'informe de Fedea determina que elevar el còmput de 25 a 30 anys suposaria una reducció del 4% a les futures pensions. Un càlcul que sustenta a l'informe realitzat per Muñoz-Julve i Rams (2022) que acaben que un increment del període de còmput des dels 25 anys actuals a 35 anys (no a 30 com proposa el Govern) reduiria la pensió mitjana inicial el 8,2%. Per tant, Fedea redueix a la meitat l'impacte a les futures pensions en no pujar fins als 35 anys que analitza l'informe, sinó a 30.
Aquesta reducció del 4% de la pensió, tanmateix, es veuria mitigada per la possibilitat de descartar els dos pitjors anys de cotització "en realitat, els 24 pitjors mesos, que no és el mateix", apunta Ángel de la Fuente. Així, continuant amb el treball de Muñoz-Julve i Rams incrementar de zero a dos el nombre de mals anys a descartar augmentaria la pensió mitjana inicial entorn d'un 3%.
Per tant, Fedea conclou amb les dades d'aquests economistes que la proposta del Govern podria reduir la pensió mitjana inicial entorn d'un 1%. (resta al 4% de reducció de pensió que suposa elevar el còmput a 30 anys, l'increment del 3% que genera descartar els dos pitjors anys de cotització). L'informe de Fedea ha remarcat que aquest càlcul és similar a l'estudi d'Enrique Devesa (2021) que elevaria la caiguda de la pensió mitjana fins i tot un "encara modest 1,5%", ha assenyalat del director de Fedea.
Inflexió el 2050
La despesa de les pensions, malgrat aquestes mesures, aniria creixent gradualment segons es vagin jubilant nous treballadors del baby-boom afectats ja per les noves regles de càlcul de la pensió inicial. Cap a 2050, pràcticament tot l'estoc de pensionistes ja s'hauria jubilat amb les noves normes, amb la qual cosa "esperaríem d'aquell moment endavant un estalvi de fins a i tot l'1,5% en la despesa total en pensions", conclou l'anàlisi del director de Fedea.
Respecte al destopall de les bases màximes de cotització, De la Fuente apunta que si el Govern en comptes d'abordar-la de forma parcial la portés a l'extrem, sotmetent a cotització totes les rendes brutes del treball-sense limitacions-, l'increment de recaptació podria apropar-se a un punt del PIB, encara clarament insuficient per eliminar el dèficit previst del sistema.
Fedea ja s'ha mostrat contrari al destopall, ja que suposa "potenciar un impost ocult i molt distorsionante que no hauria de formar part de l'esquema de finançament de la Seguretat Social". Les cotitzacions socials que s'apliquen a rendes per sobre de determinats llindars (els que donen dret a la prestació màxima, ja que la proposta del Govern no elevaria la pensió en el mateix percentatge que la base de cotització) són, "a la pràctica, un impost pur (una exacció monetària sense cap contrapartida)" que convindria suprimir.
Entre les possibles opcions, la millor per a Fedea seria un recàrrec proporcional de solidaritat sobre la quota de l'IRPF, el que segons la seva opinió asseguraria un repartiment equitatiu dels costos no purament contributius del sistema de protecció social entre una base més àmplia de contribuents. Un recàrrec que hauria de substituir no només a l'"aquest supòsit imposat", sinó també a les actuals transferències de l'Estat a la Seguretat Social "per fer el seu cost més visible per al contribuent".