La metròpolis de Barcelona se situa en 11a posició en captació d’inversió tecnològica a Europa, amb 1.326 milions de dòlars invertits l’any 2022, xifra que suposa "un salt" del 70% respecte al volum que es va atraure el 2019, segons les dades de la consultora Atomico. La tendència registrada mostra com la ciutat ha sortit reforçada després de la crisi de la pandèmia, amb un volum rècord durant el 2021, de manera que el 2022 les xifres encara positives han estat, però, un 19% per sota del màxim assolit l'any anterior. Actualmente, la capital catalana està per darrere de ciutats com Londres -que també ha patit un retrocés el 2022 amb una caiguda del 23%-, París -beneficiada amb un increment del 21%-, Berlín -que ha restat un 52%-, Estocolm -amb una caiguda anual del 41%-, Múnic, Amsterdam, Zúric, Hèlsinki, Milà i Tallinn. És paradigmàtic el cas de la ciutat de Zúric que el 2022 va registrar un increment del 210% en la captació d'inversió tecnològica. Val a dir que aquesta capital compta amb dues Escoles Politècniques Federals (EPF a Lausana i ETH a Zúric) i centres d'estudis superiors amb hospitals universitaris que exerceixen un paper clau en la investigació i el desenvolupament de noves aplicacions científiques i tecnològiques.
Barcelona competeix "amb molt bona posició" amb aquestes altres destinacions i pot augmentar aquesta capacitat "si sap estructurar i treure profit dels avantatges que presenta l'àrea metropolitana", segons Jordi Valls, vicepresident de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB i tinent d'alcalde d'Economia de l'Ajuntament de Barcelona, que aquest dijous ha presentat l’informe La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure, de l’Agència de Desenvolupament Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, que recull xifres de l’any 2022. "Si volem competir, hem de tenir un pensament metropolità", ha assegurat Valls i ha subratllat que la regió competeix a escala global amb zones molt més poblades com Shanghai, Ciutat de Mèxic, Londres o París.
Per la seva part, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha insistit en el fet que el que passa a l'àrea de Barcelona té un efecte directe al conjunt del territori català i ha valorat que la presència d'empreses emergents i l'arribada de visitants als esdeveniments organitzats per Fira de Barcelona pot ajudar a reduir l'indicador de pobresa. Aquesta és una de les xacres que arrossega la capital i la seva àrea d'influència, on queden assignatures pendents per resoldre, com l'accés a l'habitatge o la millora de la xarxa de transport públic per afavorir la mobilitat i la connectivitat entre els municipis metropolitans. A parer de Valls i Santacreu, cal tenir una mirada metropolitana per fomentar la col·laboració publicoprivada i fer d'ella "un territori obert a les noves oportunitats en els àmbits de futur: tecnologia, innovació, sostenibilitat, reindustrialització, recerca i coneixement i talent i formació", han coincidit en destacar els avantatges que presenta versus altres regions europees.
L'estudi reflecteix que l'àrea metropolitana -formada per 36 municipis i 3,3 milions d'habitants- va ser la setena regió del món que més inversió exterior va captar i concentra el 83% de les filials estrangeres establertes a Catalunya. La metròpolis de Barcelona és, també, un nucli d’innovació i emprenedoria. El 2022, el nombre d’empreses emergents al Barcelona&Catalonia Startup Hub, un projecte de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu posicionar l’ecosistema de les empreses emergents catalanes a escala mundial, va ascendir a 2.022, gairebé el doble que fa sis anys. El 86,7% d’aquestes empreses emergents es localitza a l’àrea metropolitana de Barcelona. La comarca on n’hi ha més és el Barcelonès (68%), seguida del Vallès Occidental (9,5%), el Baix Llobregat (5,9%) i el Maresme (3,1%).
De fet, la ciutat de Barcelona i la seva àrea d'influència concentra una gran part de les empreses emergents internacionals que trien una nova localització per tirar endavant els seus negocis; per la qual cosa, la capital és la tercera ciutat preferida per ubicar una empresa emergent al conjunt d'Europa, segons la setena edició de l'Startup Heatmap Europe Report 2023, que recull d'informe presentat aquest dijous.
Es posa de manifest que un dels avantatges de la regió és la diversitat de la seva economia, que és un nucli de connectivitat i d'infraestructures, amb una important capacitat de generació de riquesa i d'ocupació. En aquest sentit, Valls ha dit que “des de l’AMB treballem fermament per posicionar-nos com un agent clau en l’ecosistema d’atracció d’inversió estrangera, col·laborant amb els municipis i amb els diferents actors públics i privats”, ha exposat el vicepresident de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Jordi Valls, durant l’acte de presentació. A més, Valls ha apuntat que “l’objectiu és fer del territori metropolità un espai obert a nous projectes empresarials, amb alt component tecnològic, innovador i sostenible, que generin noves oportunitats i llocs de treball i que consolidin l’àrea metropolitana de Barcelona com un referent en nous models econòmics". Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha valorat el pes que representa l’AMB per al conjunt de l’economia catalana. “L'AMB representa el 55% del PIB català, el que significa que de cada euro generat al país, més de la meitat es produeix aquí. El desenvolupament d'aquesta metròpolis té un impacte en la totalitat del territori”, ha detallat Santacreu. Una reflexió que s’ha acompanyat d’un prec a tot el teixit productiu i institucional de l’àrea: “construir una economia diversificada, de qualitat i que aposti veritablement per la innovació és quelcom que ens interpel·la a totes i tots: empreses i administracions”. “Només amb una mirada global i integradora podrem desenvolupar projectes transversals”, ha reblat el president de la corporació.
En relació amb el teixit empresarial, l’any 2022, a l’àrea metropolitana de Barcelona hi havia 110.214 empreses, és a dir, prop de la meitat (el 45,2%) del total de Catalunya. D’aquestes empreses, el 78% estava ubicat en cinc municipis: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Cugat del Vallès i Cornellà de Llobregat. A més, la metròpolis de Barcelona destaca per l’elevada concentració d’empreses en el sector de sanitat i serveis socials (gairebé el 60% de les empreses de tot Catalunya) i de serveis a la producció (55%). La dimensió mitjana d’aquestes empreses és més elevada que al conjunt de Catalunya: a l’àrea metropolitana de Barcelona és de 14,4 treballadors per empresa; i a Catalunya, de 12,1 treballadors per empresa.
L'AMB dona feina a 1,8 milions de persones, el 86% de les quals treballen al sector serveis, un 8,8% a la indústria, i un 4,7% a la construcció. El 17,5% de la població ocupada té responsabilitats en àmbits com la ciència i la tecnologia, un percentatge superior a la mitjana de la Unió Europa on està situat en el 15,5%. A més, gairebé la meitat de la població ocupada (un 49,1%) té estudis superiors; una distinció que ostenta per davant del 37,1% de mitjana de la Unió Europea, o del 48,2% d'Amsterdam, el 46,5% de Berlín, o el 41,1% de Múnic, segons dades de l'últim informe de l'Observatori Barcelona, realitzades a partir dels indicadors de l'Eurostat.