La presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca, acusa la Generalitat de manca de “valentia” perquè encara no ha aconseguit que s’aprovés la nova llei catalana de cambres de comerç. Sense citar-los pel seu nom, ha responsabilitzat al president del Govern, Pere Aragonès, i al conseller d’Empresa, Roger Torrent, de no tenir “prou visió de les necessitats de l’empresariat” pels endarreriments en la tramitació parlamentària de la normativa de cambres.

A una setmana de l’inici de les eleccions a les cambres de comerç catalanes, Roca ha qualificat de “gran frustració” que, després de quatre anys “perseguint-la”, el Parlament encara no hagi aprovat la llei que ha de regular el finançament d’aquestes corporacions.

En una roda de premsa, Roca va aprofitar una pregunta sobre les ‘cadires de plata’ –l’aportació econòmica que fins aquest mandat han pagat grans corporacions per tenir un lloc al ple d’aquesta cambra– per atacar el Govern pel retard en la llei que regula el finançament de les cambres.

Sobre les ‘cadires de plata’, que es reduiran de les 14 amb les quals es va iniciar l’actual mandat a només dues quan es constitueixi el nou ple, Roca va qualificar de “bona notícia” que cap empresa s’hagi interessat a ocupar-les. Considera que, per una qüestió “democràtica”, no té sentit que hi hagi cadires que s’escullen en eleccions i altres pel pagament d’un import. De les 60 cadires del nou ple, 42 s’escolliran en les eleccions d’aquest setembre pels corresponents epígrafs empresarials, sis corresponen a les organitzacions més representatives (patronals) i les dues restants són ‘cadires de plata’, que no sembla que s’ocupin si s’imposa la candidatura d’Eines de País-Un pas més actualment a la presidència.

Roca va precisar que pretenen mantenir una “relació institucional” amb les grans empreses, que no passa perquè ocupin ‘cadires de plata’ sinó perquè es converteixin en socis institucionals. Seguiran col·laborant amb la Cambra amb aportacions econòmiques però sense estar en el seu ple. Això no obstant, de moment, encara no s’ha anunciat possibles empreses interessades.

Sobre la Cámara de España, Roca va confirmar la intenció de continuar en aquesta corporació, a través de la qual obtenen fons europeus destinats a programes empresarials, però va carregar contra el seu president, José Luis Bonet, perquè no els va informar, en el seu moment, que la Cambra de Barcelona es quedaria sense la vicepresidència que havia ocupat des de la seva fundació. Roca va dir que havien de continuar vinculats a la Cámara d’Espanya, però que això no és contradictori amb la seva defensa de Catalunya com a Estat propi.

En realitat, la roda de premsa es va convocar per informar del mandat 2019-2023, que ara conclou, i sobre l’evolució dels Indicadors de Progrés i Benestar (IPB Cambra). En síntesi, sobre el mandat, va subratllar que la Cambra ha donat servei en aquest període a 56.102 empreses i s’han impulsat més de 45 projectes en diferents àrees.

Respecte dels Indicadors de Progrés i Benestar, el cap del Gabinet d’Estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira, va alertar d’un seguit de “riscos estructurals” en camps com la sanitat, educació, producció o l’equitat. En resum, Catalunya mostra un dèficit anual en despesa sanitària pública i privada del 2,2% del PIB en relació amb el nucli d’Europa, un fet que posa en risc la “qualitat del sistema sanitari”. El dèficit d’inversió en educació s’acaba traduint en uns pitjors resultats acadèmics, dificultant l’avenç de les condicions de vida dels treballadors. I pel que fa al desplegament d’energies renovables, no avencen al ritme adequat per satisfer els compromisos climàtics. Per disposar d’un sistema elèctric 100% renovable, Catalunya hauria d’invertir anualment el 0,7% del seu PIB fins al 2050.

• Educació | Un dels factors que explica la bretxa en termes de PIB per càpita de Catalunya amb el nucli europeu és el percentatge més gran d’abandonament prematur dels estudis i la sobrequalificació juvenil, sistemàticament més elevada que en els cinc països socis més desenvolupats (UE-5). La inversió en educació està relacionada amb unes millors condicions en el mercat laboral. La taxa d’atur dels treballadors amb estudis fins a l’ESO (16,2%, el 2022) és superior a la dels ocupats amb estudis superiors (4,9%).

El 2019, Catalunya presentava un dèficit de despesa en educació pública per alumne (no universitari) de 705 euros en relació amb una mostra de 18 països europeus. Això es tradueix en un dèficit total de despesa en educació pública no universitària de 629 milions d’euros amb dades de 2019 (l’11,7% del pressupost destinat a aquesta partida).

• Sanitat | El dèficit de despesa en sanitat pública i la manca d’efectius en determinades especialitzacions suposa un risc per a la qualitat del servei. Un exemple són els pacients en llista d’espera per càpita per a una intervenció quirúrgica, en augment entre el 2017 i 2019. Després de la Covid també ha seguit una tendència a l’alça. Catalunya presenta un dèficit de despesa en sanitat, pública i privada, de 715 euros per càpita (en dades de 2019) en termes comparatius amb la UE-5. Aquesta magnitud suposa un dèficit anual de 5.450 milions d’euros, el 2,2% del PIB català.

• Energia | El percentatge de la potència d’energia elèctrica renovable a Catalunya es troba pràcticament estancat al voltant del 30% en relació amb el total, mentre que a la resta d’Espanya presenta una dinàmica positiva des de 2018. El 2022, Catalunya només representa el 5,2% del total de potència d’energia renovable instal·lada en el conjunt de l’Estat.

Una altra conclusió de l’informe és que, per complir amb els compromisos de reducció de gasos d’efecte hivernacle per càpita, Catalunya hauria d’invertir en la instal·lació d’energia elèctrica renovable 59.024 milions d’euros fins a 2050, l’equivalent al 0,67% del PIB anual durant les tres dècades vinents.

• Equitat generacional | La bretxa salarial dels joves a Catalunya va augmentar durant la fase recessiva (2009-2013) i no va disminuir durant la recuperació (2014-2019). Aquest fenomen explica que la pobresa relativa entre els joves també augmentés durant la crisi immobiliària, i posteriorment s’hagi mantingut en nivells superiors als de l’any 2008.

• Equitat de gènere | La taxa d’ocupació femenina a Catalunya manté la tendència alcista de l’última dècada i assoleix màxims històrics el 2022 (65,6%). Aquesta xifra és pràcticament idèntica a la mitjana de la UE-5 (65,4%, el 2022) i clarament superior a la del conjunt de l’Estat (59,5%).

• Producció | La productivitat del treball en termes reals es va estancar a Catalunya entre 2015 i 2019. Històricament, només ha augmentat de forma significativa en períodes recessius. El fort augment dels preus i la intensa creació d’ocupació des de 2021, explica que el PIB real per hora se situï per sota dels nivells previs a la covid-19 (-3,4% el primer trimestre de 2023 respecte al mateix període de 2019). L’etapa expansiva es va caracteritzar per un creixement intens dels costos laborals unitaris a Catalunya en relació amb la UE-5, però durant la recuperació el model econòmic a Catalunya ha seguit un patró de creixement més equilibrat. Després d’un avenç significatiu dels costos laborals unitaris a Catalunya entre el 2018 i el 2021, l’augment el 2022 ha estat més intens a la UE-5 a causa d'un creixement més elevat dels salaris nominals, segons les conclusions de l’estudi.