Aquest text pertany a la newsletter 'Economia amb Pausa', que Serafí del Arco publica cada setmana a la pàgina de LinkedIn d'ON ECONOMIA i que arriba als seus subscriptors. Si la vols rebre, apunta't aquí.

Bon dia des de la redacció d'ON ECONOMIA, el diari econòmic per a tothom. Espero que estiguis bé. Jo reconec que estic una mica moix pel moment que estem vivint en aquest planeta en tots els aspectes: polític, econòmic, social, ecològic, espiritual, humà... Els problemes cada cop són més urgents i augmenten la intensitat. Necessitem més consciència i discerniment.

L'economista Jan Eeckhout, a qui he entrevistat recentment i les reflexions del qual podràs llegir a ON ECONOMIA diumenge vinent, sosté que les empreses més exitoses amenacen l'economia pel poder que acumulen, que els permet mantenir posicions de monopoli que no beneficien per a res els salaris, i assegura que els gegants tecnològics estan accentuant el problema. Ho estem veient aquesta setmana, amb la croada de la Unió Europea contra Apple, Alphabet i Meta perquè sospita que estan incomplint la nova norma antimonopoli amb què Brussel·les vol afavorir la competència. Uns dies abans, el Departament de Justícia dels Estats Units i setze fiscals demandaven també a Apple pel mateix, en considerar que bloqueja l'accés dels seus rivals a través dels seus smartphones. No s'entenen tampoc els retrets del ministre de Transport, Óscar Puente, als competidors de Renfe (de l'Estat) en l'alta velocitat, Ouigo i Iryo, per haver abaixat els preus als usuaris i molt menys que els hagi amenaçat, a través de la xarxa social X, d'apujar-los el cànon per l'ús de les vies, que són propietat d'Adif (també de l'Estat). Molt lleig si de veritat es creu el tema de la competència. Tenir poder de mercat t'ajuda a tenir beneficis i aquests, capacitat d'influència perquè es reguli al teu gust. Un cercle viciós que de vegades aparca les subtileses del lobisme per posar el volum de l'altaveu al màxim i fer el mateix que Puente, però en sentit oposat. Així entenc les declaracions del conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, preguntant a la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, si vol que la petroliera tanqui les seves refineries. O les del CEO de Seat i Cupra, Wayne Griffiths, advertint al govern espanyol que perillen les inversions i l'ocupació si no fan els deures.

La meva selecció setmanal

1. Menció a part mereix aquesta exclusiva de German Aranda, vinculada també als ressorts del poder. ArcelorMittal, la siderúrgica més gran del món, es va comprometre a tenir a punt el 2025 la planta de reducció directa (DRI) de ferro alimentada d'hidrogen verd a Gijón per la qual se li va aprovar el PERTE més gran de descarbonització concedit fins ara pel govern espanyol, de 450 milions d'euros. Ha ajornat la inversió i dona per fet que arrencarà la planta més tard i que ho farà amb gas natural davant dels elevats costos de l'hidrogen verd, però no per això renuncia als ajuts, segons reconeixen a ON ECONOMIA tant fonts de l'empresa com de l'executiu, que no descarta mantenir els ajuts.

2. A una altra lliga juga La Fageda, el projecte social creat el 1982 per Cristóbal Colón que dona feina a 500 persones en risc d'exclusió social que elaboren lactis i iogurts boníssims, gelats i melmelades al cor de la zona volcànica d'Olot. Les regnes del grup acaben de passar a mans de Sílvia Domènech, que en aquesta entrevista amb Maria Teresa Coca, explica els reptes d'un projecte que té la seva raó de ser en els empleats, no en els beneficis, però que competeix al mercat amb les regles de mercat.

3. Els proxy advisors (assessors de vot) són empreses intermediàries que ofereixen assessorament i recomanacions als inversors institucionals, particularment respecte al vot en les juntes generals d'accionistes. Sorgeixen perquè els temes a tractar en les juntes són cada vegada més complexos i sovint no hi ha temps per examinar-los i interpretar-los bé. Els proxy més influents són ISS, Glass Lewis o Corporance, i en els últims dies han qüestionat les polítiques de remuneracions d'entitats com Santander, CaixaBank, Sabadell i Unicaja i fins i tot, en alguns casos, recomanaren als inversors posicionar-se en contra, explicava la setmana passada Cristina Hidalgo.

4. Existeixen discrepàncies sobre el talent digital que falta a Espanya i, mentre encara hi ha 2,7 milions d'aturats (el 12% de les persones amb titulacions TIC, segons l'OCDE), les empreses diuen que no troben perfils adequats per a feines tecnològiques. Els cursos que ofereixen les administracions poden tenir un paper clau, ja que no tots els professionals formats en tecnologia compten amb les competències més demandades pel mercat. Els professionals en ciberseguretat i programació, molt buscats, poden formar-se amb cursos subvencionats. Es tracta d'un bon camí per passar de l'atur a feines amb 36.000 euros de sou mitjà. En aquest article de German Aranda hi trobaràs més informació.

5. Si et va la Borsa segur que t'interessarà aquest tema de Luis Aparicio sobre les properes sortides al parquet previstes. Malgrat que el mercat espanyol està de capa caiguda en aquest sentit, mitja dotzena d'empreses han manifestat el seu desig de cotitzar el 2024 al mercat continu, el de la primera divisió del món de les accions. Són els casos d'Astara, Hotel Beds, Tendam, Puig o Europastry, a les quals se sumarien més endavant l'aerolínia Volotea, la companyia d'hidrogen verd Calvera o el grup de joc Cirsa.

6. La llei d'habitatge contempla que els grans tenidors no poden apujar el preu del lloguer per sobre de l'índex de la inflació, que està topat al 3%, i que els grans propietaris a més han d'abaixar el lloguer als valors que marca l'índex. Consulta la guia per saber si el teu propietari és un gran tenidor o no.

7. Poc més cal dir a hores d'ara sobre l'èxit d'Inditex. Però, més enllà de les marques que protagonitzen els aparadors i el gruix de les vendes del grup, la multinacional gallega té una joia oculta que li genera importants beneficis en concepte de dividend al tancament de cada exercici. Es tracta de Tempe, l'empresa dedicada a la fabricació de calçat per a totes les ensenyes de la companyia. Inditex és propietària al 50% d'aquesta societat establerta a Elx i fundada per la família García Peralta, que s'encarrega de proveir de sabatilles, sabates i tota mena de calçat a Zara, Massimo Dutti, Pull&Bear, Bershka, Stradivarius i Oysho. L'altra meitat de la companyia pertany a l'empresari Vicente García Torres, que exerceix també de president. Ho explica Joel Calero.

8. Més conegut és el cognom Samaranch, fins i tot a la Xina. Josep Maria Casas explica com el fill i el net de qui va ser president del Comitè Olímpic Internacional (COI) i un dels promotors dels Jocs de Pequín, José Antonio Samaranch, han aprofitat el camí que va obrir 'Samalanchi', per teixir relacions i, de passada, fer negocis. Més enllà de la fundació per promoure la cultura olímpica, l'esport i la salut —però també les "relacions amistoses a llarg termini"— entre la Xina i Espanya, amb empreses com Beijing Tourist Group, Anta, Asics, Samsung o Fundació La Caixa a la junta, el net Samaranch, el tercer Juan Antonio d'aquest llinatge, de 34 anys, ha aprofundit en la connexió xinesa perquè des de juny de l'any passat exerceix de director de desenvolupament de negoci a Espanya d'Alibaba, el gegant xinès del comerç electrònic que presideix Jack Ma.

Això és tot per avui. Fins d'aquí a dues setmanes. Gràcies per informar-te a ON ECONOMIA i que passis una bona Pasqua!

Serafí del Arco

PD: Llegeix totes les notícies econòmiques a ON ECONOMIA. Si no vols perdre't res, segueix-nos a LinkedIn, Twitter i baixa't la nostra app per a Android i iOS.