La vicepresidenta primera del Govern i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha xifrat en 5.350 milions d'euros el cost de l'últim paquet de mesures per combatre la inflació, que inclou un IVA de l'electricitat al 10% i la gratuïtat del Rodalies durant tot 2024.
En una entrevista a EFE hores abans del seu nomenament com a vicepresidenta primera, Montero ha defensat que aquesta sèrie de mesures encaixa en el compromís de reduir el dèficit públic al 3% del PIB el 2024 "havent demostrat que la consolidació fiscal és compatible amb la política" de protecció social del Govern.
Entre aquestes mesures figuren l'extensió de les bonificacions al transport públic i de la supressió de l'IVA per als aliments bàsics, així com altres "sense repercussió econòmica", com la prohibició dels desnonaments. Entre les mesures aprovades també hi ha la pròrroga durant un any dels gravàmens sobre banca i energètiques, inicialment previstos per a dos exercicis, encara que amb bonificacions per a la inversió en descarbonització perquè cal "animar les empreses energètiques" a avançar en aquest sentit.
Aquests gravàmens, que van néixer amb caràcter extraordinari i en forma de prestacions patrimonials, "s'incorporaran el sistema tributari, és a dir, es convertiran en figures fiscals", en impostos permanents. Així, durant 2024 treballarà "amb els grups parlamentaris" per donar a aquestes figures caràcter "estructural" en forma d'impostos i serà en aquestes negociacions on es defineixi des de quines inversions es bonifiquen al concert amb les hisendes forals.
Transport per a col·lectius vulnerables
En canvi, el paquet de mesures no inclou la gratuïtat del transport per a joves i aturats que havia anunciat el president del Govern, Pedro Sánchez, perquè, segons Montero, s'han prorrogat "totes les mesures de transport" vigents per al conjunt de la població.
El missatge de Sánchez, ha indicat Montero, anava en el sentit d'establir la gratuïtat del transport per a col·lectius vulnerables una vegada que es retirin les mesures excepcionals i "encara no estem en aquell moment". Quan arribi, ha afegit, es farà "una avaluació" de l'impacte d'aquestes mesures "en la descarbonització del transport" i "per a 2025" s'analitzarà amb els grups polítics "quins són els col·lectius que considerem prioritaris".
Pressupostos
La vicepresidenta ha reiterat la seva intenció que els Pressupostos de 2024, en els quals encara estan treballant "a l'interior del Govern" per ajustar-los a les noves regles fiscals europees, entrin en vigor a finals de març o principis d'abril.
Abans d'això, la senda del dèficit haurà de passar per les Corts. "Espero que el Senat (on el PP té majoria absoluta) no exerceixi l'amenaça" de vetar-la, ha apuntat, perquè retardaria els comptes i perjudicaria les comunitats autònomes en impedir-los d'accedir a una senda d'estabilitat més flexible. En cas que el Senat tombi el nivell de dèficit proposat, el Govern tornarà a remetre-la a les Corts i elaborarà els Pressupostos partint dels objectius comunicats a Brussel·les a l'abril, més estrictes per a les comunitats autònomes i els ajuntaments.
Telefónica
Montero també ha assegurat que la intenció del Govern "no és ser el principal accionista de Telefónica", de la qual l'Estat ha acordat comprar fins a un 10% del capital, sinó "un accionista més" d'una empresa que ha definit com a "estratègica". Va precisar que "la intenció del Govern no és ser el principal accionista; és ser un accionista més dins de Telefónica i, sobretot, preservar els interessos de país que estan molt vinculats a la defensa nacional".
Després de recalcar que l'autorització del Consell de Ministres és per comprar "com a màxim" un 10% de Telefónica, la nova vicepresidenta primera ha assenyalat que encara no està decidit com es finançarà l'adquisició, que la SEPI ja havia informat que es duria a terme minimitzant l'impacte que pugui tenir en la cotització de la companyia i "en el menor temps possible".
El Govern va acordar aquest desembre ordenar a la SEPI l'adquisició de fins a un 10% del capital de Telefónica, tres mesos després que l'empresa saudita de telecomunicacions STC Group anunciés que havia adquirit una participació del 9,9% de l'operadora per 2.100 milions d'euros. En cas d'assolir aquest percentatge, l'Estat es convertiria en el principal accionista de l'operadora.