El Ple del Senat ha tornat a tombar aquest dimecres, per segona vegada, el camí d'estabilitat amb els vots de PP i Vox, una votació que constituïa l'últim requisit previ per a l'elaboració dels Pressupostos de 2024, de manera que el govern de Pedro Sánchez ja pot presentar els comptes en qualsevol moment. O sigui, que el Senat li hagi tombat el camí d'estabilitat no impedeix que es tramitin els comptes. La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja ha activat el 'pla B' per tirar-los endavant.

El futur projecte pressupostari no es basarà en els objectius de dèficit rebutjats aquest dimarts, sinó en els remesos a Brussel·les a l'abril -que ja van ser avalats per la Comissió Europea-, una circumstància que no afecta els comptes de l'Estat però sí als de comunitats autònomes i ajuntaments, que hauran d'adaptar-se a uns objectius d'estabilitat pressupostària més estrictes.

"A ses senyories del PP no els interessa ni el benestar dels ciutadans ni l'interès general", ha indicat Montero, que ha reiterat que el govern central presentarà els Pressupostos per a 2024 "com més aviat millor" perquè "la legislatura continua la seva aventura".

"Els vots del PP no estan en venda", ha dit la portaveu del Partit Popular, Eva Ortiz, que ha qualificat "d'il·legal" el camí proposat pel govern central perquè és la mateixa que ja va ser rebutjada i perquè no ha passat pel procés consultiu amb comunitats autònomes i ajuntaments.

La intenció del govern de Pedro Sánchez és presentar els comptes -fonamentals tant per articular els fons europeus com per materialitzar molts dels compromisos econòmics adquirits durant les negociacions de la investidura- quan tingui garantits suports parlamentaris suficients per tirar-los endavant.

Una vegada que l'executiu presenti els Pressupostos arrencarà la tramitació parlamentària, que malgrat tenir caràcter urgent se sol perllongar durant uns tres mesos, per la qual cosa sembla complicat que els comptes entrin en vigor abans de juny.

Objectius més estrictes per a les autonomies

El rebuig del segon camí d'estabilitat presentat pel govern -que és idèntic al primer- obre un escenari inèdit, perquè mai no s'havia arribat a aquesta situació sense la possibilitat de recórrer als objectius d'anys anteriors -actualment no n'hi ha perquè les regles fiscals estan suspeses des de la pandèmia-.

La Llei d'Estabilitat no aclareix què cal fer en cas d'un segon rebuig, però Montero defensa que, d'acord a un informe de l'Advocacia de l'Estat que assegura que es farà públic ben aviat, entren en vigor els objectius del programa d'estabilitat tramès l'abril de l'any passat a Brussel·les, ja avalats per la Comissió Europea. Els objectius de dèficit públic d'abril són els mateixos que els rebutjats aquest dimecres -un desfasament del 3% del PIB aquest any, 2,7% del PIB el 2025 i 2,5% del PIB en 2026-, però canvia el repartiment per subsectors.

Els objectius d'abril per a aquest any estableixen metes més restrictives per a comunitats autònomes -equilibri en lloc d'una dècima de dèficit- i ajuntaments -dues dècimes de superàvit en lloc d'equilibri-, fet que planteja una situació complexa perquè algunes d'aquestes administracions ja han aprovat els seus pressupostos conforme a bases més flexibles.

L'Estat, en canvi, gaudirà de més marge pressupostari -fins a un dèficit del 3% del PIB, tres dècimes més que amb les metes rebutjades-, encara que Montero ha apuntat que no preveu esgotar-lo.

El límit de despesa no financer o sostre de despesa per a 2024 presentat, que no es vota, està ajustat a un desfasament estatal del 2,7% del PIB i puja a un màxim històric de 199.120 milions d'euros una vegada inclosos els fons europeus, un 0,5% més que el 2023.

Respecte al deute públic, els objectius d'abril són més laxos que els que es pretenien aprovar: 109,1% del PIB el 2024, 107,9% del PIB en 2025 i 106,8% del PIB el 2026, en lloc del 106,3%, 105,4% i 104,4%, respectivament.