El psicòleg Daniel Kahneman, que va guanyar el premi Nobel l'any 2002 per les seves investigacions qüestionant els comportaments racionals de l'economia, va morir aquest dimecres als 90 anys d'edat, segons ha informat el The Washington Post.
Kahneman va qüestionar la suposada racionalitat que hi ha darrere de comportaments econòmics com les inversions en Borsa. Així, la Teoria de les Perspectives, que va desenvolupar de la mà del també psicòleg Amos Nathan Tversky, mort el 1996, va explicar basant-se en exemples empírics com la por de la pèrdua tenia un paper fonamental a l'hora de realitzar una inversió i com la percepció d'una pèrdua és més gran que la d'un guany per a un inversor encara que siguin del mateix abast.
Kahneman apuntava, per posar un exemple, que un inversor que pot guanyar 150 dòlars o perdre'n 100 en el mateix joc tendeix a optar per no jugar perquè la percepció de la pèrdua és més aguda que la del guany. Algú que, després d'un moviment en Borsa, perd 500 euros i es queda en guanys de 1.000, té una satisfacció molt menor que una altra persona que, després d'un increment del valor, guanya 500 euros i assoleix els 1.000 de guany. O sigui, que a mateix guany, la percepció de qui avança és molt millor que la del que recula.
Per desenvolupar aquesta teoria, els pensadors van crear un patró de quatre variables i fórmules matemàtiques que implicaven les incerteses i les certeses a les conductes econòmiques.
Nascut a Tel Aviv el 5 de març de 1934, quan encara era protectorat britànic, Kahneman es va llicenciar en Psicologia per la Universitat Hebrea de Jerusalem el 1954. El seu pare va ser un químic jueu detingut durant la Segona Guerra Mundial i després posat en llibertat a Europa. Després van migrar a Palestina, on va néixer Kahneman.
El 1961, es va doctorar en la Universitat de Califòrnia a Berkeley i el 1969 va conèixer Tversky, el seu col·laborador durant més d'una dècada fins a la seva obra guanyadora del Premi Nobel. Junts van inventar també el joc de l'ultimàtum, que demostrava que una persona a qui se li oferia part d'un premi guanyat per una altra persona no acceptava menys del 30 o del 20%, encara que el lògic era que acceptés qualsevol quantitat. En definitiva, Kahneman va qüestionar certeses que es donaven per fetes de la conducta econòmica aplicant bases de la psicologia.