L'empresari, polític i exconseller d'Economia Josep Manuel Basáñez Villaluenga ha mort aquest diumenge, a l'edat de 82 anys. Al llarg de la seva vida professional va ser important la seva etapa com a gestor públic al capdavant del departament d'Economia (1987-1988), però també el seu vessant empresarial des de la direcció executiva en el càrrec en la dècada dels 90 del segle passat com a conseller delegat del grup Autopistes ACESA -orígen de l'actual corporació empresarial Abertis-, el primer gestor d'autopistes de peatge a Espanya, amb el tram Barcelona-Mataró el 1970. La carrera a ACESA el va portar a assolir la presidència de l'Associació Europea d'Autopistes de Peatge (ASECAP).

Al capdavant d'ACESA va promoure el creixement i la diversificació del grup que va liderar fins a 1998, quan el va substituir el també executiu Salvador Alemany. La seva renúncia al càrrec va coincidir amb el relleu al capdavant de la presidència de la companyia que va passar de mans de Josep Vilarasau a les d'Isidre Fainé, ja que en aquell moment La Caixa controlava una participació accionarial de l'entorn del 36% al concessionari d'autopistes.

Les seves responsabilitats empresarials el van convertir en un dels referents del teixit industrial a Catalunya i a ocupar diversos càrrecs de responsabilitat corporativa. El seu càrrec executiu en ACESA el va catapultar a la vicepresidència de la Cambra de Comerç de Barcelona i també a ser vicepresident de la patronal Foment del Treball. Així mateix, va ocupar una de les cadires de la junta de la patronal CEOE.

Posteriorment a la seva sortida d'ACESA, Josep Manuel Basáñez va assumir la presidència de la cadena de supermercats Caprabo, quan encara era una empresa catalana. Aquest càrrec el va ostentar fins al 2008, quan arran de la venda de la companyia en el grup cooperatiu Eroski un any abans, els nous gestors van decidir suprimir el consell d'administració de Caprabo.

En l'àmbit de l'empresa privada també va ser president de Saba Itàlia, membre del consell d'administració del Port de Barcelona, de Saba i de Thyssenkrupp Elevadores.

Vinculat també al món financer, destaca el seu paper com uns dels impulsors del Mercat Espanyol de Futurs i Opcions Financers (MEFF), el mercat borsari de referència d'opcions sobre accions. Basañez va ostentar la presidència durant 15 anys (1989-2003), en els quals va potenciar la internacionalització i la incorporació de nous productes.

En la seva carrera política, va ser diputat del Parlament entre 1988 i 1989 per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i conseller d'Economia entre 1987 i 1988, càrrec en què va succeir Josep Maria Cullell.

En l'àmbit institucional va ser membre del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona per a la seva candidatura de 1992, president del Rotary Club de Barcelona, vicepresident del Cercle del Liceu.

Josep Manuel Basáñez, natural de Burgos, on va néixer el 1942, era enginyer industrial i doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Durant la seva joventut va estudiar el batxillerat en el Col·legi d'Indauchu a Bilbao i en el Col·legi de Sant Ignasi de Barcelona. També va anar a l'escoltisme a un agrupament afiliat a la Delegació Diocesana d'Escoltisme. Serà més tard dirigent escolta a Catalunya Minyons Scouts i Guies de Catalunya, i a Europa com a vicepresident del Comitè Europeu del Moviment Escolta.

José Manuel Basáñez, en una de les seves últimes aparicions públiques.
Josep Manuel Basáñez (primer per la dreta), en una de les seves últimes aparicions públiques.

Amb la consellera Natàlia Mas

Entre les seves últimes aparicions públiques es troba la seva participació, en novembre de 2023, en la trobada que va promoure la llavors consellera d'Economia de la Generalitat, Natàlia Mas, amb els seus predecessors en el càrrec, excepte l'actual president de la Generalitat, Pere Aragonès. Antoni Castells, Artur Mas, Oriol Junqueras, Jaume Giró, Andreu Mas-Colell, Francesc Homs i Josep Manuel Basáñez van compartir experiències i visions sobre l'economia i Catalunya en una reunió que va tenir lloc a la seu de la conselleria, a Barcelona.

La patronal catalana Foment ha donat a conèixer aquest diumenge la mort de Basáñez, que ha recordat com una persona "afable, dialogant i amant d'arribar a acords". La Cambra de Comerç de Barcelona també ha lamentat la mort de Basáñez i ha expressat el seu condol a familiars i amics.