L'exvicepresident del govern espanyol, Pedro Solbes, (Pinoso, Alacant, 1942) ha mort aquest dissabte als 80 anys d'edat. Solbes, que va ser el número dos i ministre d'Hisenda del govern entre els anys 2004 i 2009, durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero, va haver de gestionar l'inici de la crisi financera a Espanya. Anys abans, va ser un dels impulsors de l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea.
Ho va fer des del càrrec que va ocupar entre els anys 1985 i 1991 de secretari d'estat per a les Comunitats Europees just en el moment que es negociava l'adhesió espanyola. Després d'aquesta negociació, que es va culminar al 85 i va entrar en vigor al 86, Solbes va passar a liderar el ministeri d'Agricultura, primer (1991-92) i d'Economia, després (1993-96) en els governs socialistes de Felipe González.
La seva entrada al mon de la política va venir des del cantó tècnic, i no des de la militància. Nascut l'any 1942 a la localitat alacantina de Pinoso, Solbes es va llicenciar primer en Dret i Ciències Econòmiques a la Universitat Complutense de Madrid i després en Economia Europea per l'Institut d'Estudis Europeus de la Universitat Lliure de Brussel·les. Finalment, es va doctorar en Ciències Polítiques.
Tècnic comercial de l'estat des de l'any 1968, el seu primer treball destacat va ser com a subdelegat i delegat regional de Comerç a València entre els anys 1968 i 1973. Va ser d'allà que va fer el salt a la diplomàcia europea, com a conseller comercial de la missió espanyola a les Comunitats Europees entre els anys 1973 i 1978, a Brussel·les, quan Espanya encara no formava part de la comunitat econòmica. Després, entre els anys 1978 i 1979, va ser assessor de relacions amb les Comunitats.
Quan corria l'any 1982, Solbes ja era secretari tècnic del ministeri d'Economia i Hisenda, alhora que líder de la negociació per incorporar Espanya al club europeu. Després de la seva primera etapa als ministeris de bracet amb Felipe González, va ser elegit diputat socialista per la llista d'Alacant.
Consensos i xocs
Considerat home facilitador de consensos, Solbes es va caracteritzar per ser un socialdemòcrata pragmàtic, defensor dels equilibris entre estat i mercats que fossin adequats a cada moment. Quan era ministre d'Agricultura, va haver d'enfrontar-se a mobilitzacions d'agricultors i va liderar la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC). Des del ministeri d'Economia va encapçalar les negociacions per aprovar pressupostos de l'estat, normalment amb els suports de Convergència i Unió i PNB, que van retirar el suport al PSOE quan ell era ministre, precipitant les eleccions anticipades de l'any 1996 que va guanyar José María Aznar.
La crisi financera internacional de l'any 2008 va coincidir amb una campanya electoral de la qual va quedar pel record un debat televisiu cara a cara amb Manuel Pizarro, llavors gurú econòmic del PP. Després, liderar la gestió de la crisi va ser més difícil i els seus xocs amb Zapatero van ser constants, per la resistència del president a acceptar les tesis ortodoxes de Solbes en temps de crisi. Anys després, en la presentació del seu llibre de memòries 'Records: 40 anys de servei públic', va reconèixer que es penedia d'haver-se presentat a aquestes eleccions.