La morositat de la banca va baixar lleugerament a l'octubre, des del 3,79% de setembre fins al 3,77% actual, segons les dades que ha publicat aquest divendres el Banc d'Espanya. El que fa que se situï en el seu nivell baix des de 2008. Però aquesta bona dada encara no reflecteix l'impacte que les pujades de tipus d'interès estan tenint en els préstecs que paguen les famílies i empreses. Les condicions dels crèdits i les hipoteques que estan firmades a tipus variable se solen revisar cada tres o sis mesos, o fins i tot cada any. Cada banc aplica una política diferent.

Les pujades de tipus van començar al juliol i des d'aquell mes, el Banc Central Europeu ha encarit el preu dels diners tres vegades més, fins al 2,5% actual. Com que les entitats tarden a revisar les quotes dels préstecs un temps, està sent ara, a la recta final de l'any, quan realment s'està notant aquesta pujada. Per aquesta raó, la morositat de la banca continuava continguda a l'octubre i no serà fins a principis de 2023 quan es conegui com ha evolucionat el novembre i el desembre, els mesos en què ja s'espera que hi hagi impacte.

Tres dels bancs més grans del país ho van destacar així en l'última presentació de resultats. El conseller prim del Santander, José Antonio Álvarez, assegurava que fins a l'octubre no havien tingut increments rellevants en les hipoteques i que l'"impacte més significatiu" seria a partir de novembre; El número dos de BBVA, Onur Genc, explicava que la cartera hipotecària del banc s'actualitza amb cert retard respecte a l'Euríbor, 2/3 dels crèdits es revaloren cada 6 mesos, i 1/3, cada any. Per això, la major part de l'impacte començaria en la recta final de l'any i es notarà molt més el 2023.

Quan es revisen els préstecs, per exemple les hipoteques a tipus variable, s'utilitza la dada de l'Euríbor dels últims 30 dies, de manera que a aquells que els toqui fer-ho aquest mes de desembre, notaran un increment del 2,8%, que és el nivell en què se situava l'Euríbor el mes passat. I els que ho facin el gener, del 3%, en ser aquesta el tipus de referència al desembre. En la mateixa línia, el CEO de Sabadell, César González-Bueno, recordava que revalorar les hipoteques vol temps, i per això, la pujada de quotes més gran arribarà a final d'any. A l'octubre, per exemple, ho van fer amb l'Euríbor mensual d'agost, que assolia l'1,2%, i en aquest quart trimestre ho faran amb taxes del 3%.

La morositat baixa, però els supervisors demanen prudència

Com ja s'espera que la morositat pugi el 2023, encara que sigui lleugerament i mai no arribi als nivells de la crisi financera, quan va assolir el 13%, els supervisors estan llançant contínuament missatges a la banca perquè no es relaxin i mantinguin provisions per fer front als possibles impagaments. La consultora EY ja ha llançat l'avís que la taxa de morositat de la banca assolirà el 4,5% el 2023 i a més, continuarà augmentant de forma fins al 5,5% el 2026.

El que vol dir que els experts ja donen per fet que les empreses i famílies tindran problemes per fer front al pagament de les quotes durant els propers mesos. I és que, igual com els préstecs tarden a encarir-se quan apugen els tipus i la morositat no dona signes d'alerta sobtadament, també tarden a abaratir-se els préstecs quan els tipus comencen a baixar. El Banc Central Europeu ja ha dit que continuarà apujant el preu dels diners fins a contenir la inflació, en concret, fins que baixi el 2%, i això no s'espera que ocorri fins a 2025.

Per això s'espera que fins aquell any la morositat vagi a l'alça; La bona notícia és que la banca espanyola està preparada i tenen carteres de crèdits molt més sanejades que en la crisi anterior. A més, conserven part de les provisions que van fer en la pandèmia, quan s'esperava també que els impagaments pugessin. Contra tot pronòstic i per sort per al sector financer, això no va passar gràcies als ERTE, que van servir per mantenir l'ocupació, i els crèdits ICO, que van donar liquiditat a les empreses.

Així, la taxa de morositat – que és el percentatge de préstecs impagats que hi ha a la banca- ha anat caient des del 4,7% en el qual va tancar el 2019 –abans de la crisi sanitària- fins al 3,7% actual, és a dir 100 punts bàsics. Malgrat això, l'entorn macroeconòmic és complicat. L'economia no està creixent al ritme que s'esperava al principi de 2022 per les conseqüències de la invasió d'Ucraïna, la pujada del preu de l'energia, de l'alimentació... i en conseqüència la forta inflació que hi ha a Espanya, que encara que és menor que la mitjana europea, frega el 7%.

Per aquesta raó, tant el Banc d'Espanya com el Banc Central Europeu han demanat prudència al sector perquè preservin capital i així puguin fer front a l'impacte del deteriorament de l'economia en les famílies i empreses.