Ni als sindicats ni als empresaris no els agrada la "motxilla austríaca" que el Partit Popular pretén implantar al mercat laboral a Espanya si arribés a La Moncloa després de les eleccions generals del pròxim 23 de juliol. És un fons individual per a cada treballador que servirà com a substitut de la indemnització que hauria de rebre en cas de ser acomiadat. Funciona com un fons de pensions, ja que les empreses van dotant-lo a poc a poc, per a en cas d'acomiadaments futurs no haver de fer front a les indemnitzacions de cop. El fons té caràcter individual, ja que el titular és el treballador -no l'empresa- que mantindrà aquest compte actiu durant tota la seva vida laboral, encara que canviï de forma voluntària o involuntària d'ocupació, ja que se l'emporta amb si allà on exerceixi la seva professió. D'aquí el seu nom de "motxilla".
De cara als treballadors, el seu principal avantatge és que si mai no són acomiadats podran recuperar els diners que hagi anat acumulant al llarg dels anys una vegada es jubili, com un extra a la seva pensió. L'inconvenient és que si fos acomiadat, no rebria una indemnització, com succeeix a la pràctica totalitat dels països europeus, sinó que rebria els diners del fons, sigui el que sigui. En cas d'acomiadament, el treballador pot optar per cobrar els diners de cop (com una indemnització), o guardar-lo per continuar augmentant el fons per al futur. L'adjectiu d'"austríaca" es deu que s'aplica des de 2003 en aquest país.
El debat sobre la importació de la "motxilla austríaca" a Espanya arrenca en l'època de Zapatero en el Govern, quan es va començar a analitzar. Tanmateix, ni amb governs socialistes, ni amb populars no s'ha arribat a aplicar. El Banc d'Espanya ha defensat el model, ja que fa un parell d'anys va elaborar un informe amb la proposta de crear un fons lligat a cada treballador en qui l'empresa aniria avançant una part de l'acomiadament i que es pogués moure d'un costat a l'altre.
Proposta del Partit Popular
La idea ha rondat els dirigents populars. Dilluns passat, després d'un míting d'Alberto Núñez Feijóo a Barcelona, el PP va remetre un comunicat en el qual recollia una vintena de mesures d'àmbit econòmic que s'inclouran en el seu programa electoral, fins i tot sense publicar. Entre elles, la decima vuitena diu escaridament: "Introduir comptes individuals portables per als treballadors que puguin utilitzar davant de diverses contingències de la seva vida laboral". No utilitza el terme "motxilla austríaca", com es coneix popularment, però és una clara referència. Cuca Gamarra, secretària general del PP, va dir en el debat parlamentari sobre la Reforma laboral que el seu partit apostava pel model i Juan Bravo, responsable de l'àrea econòmica, també ha fet referència a la motxilla austríaca en diverses ocasions. Tanmateix, malgrat el comunicat, hi ha un cert mutisme al voltant de la mesura. Economistes lligats al programa electoral del PP declaren a ON ECONOMIA desconèixer els matisos de la proposta sobre la que estarien treballant experts en el mercat laboral.
No obstant això, l'aparició en el comunicat ha generat suspicàcies entre els agents socials. En la CEOE es mostren cauts i fonts oficials declinen fer comentaris sobre qualsevol mesura electoral, ja que prefereixen posicionar-se quan el pròxim Govern faci proposada concretes en una taula de diàleg. Però més enllà de les fonts oficials, els empresaris sempre s'han mostrat contarios a un model que suposa un increment dels costos per a les empreses que es veurien obligats a una nova cotització per a la "motxilla austríaca". A més, no agrada gaire la "col·lectivització de la indemnització", ja que alguna empresa s'estalviarà diners gràcies als fons aportats per les anteriors. Sobretot, si es té en compte que el treballador va poder abandonar una empresa de forma voluntària per anar a treballar a una altra que finalment l'ha acomiadat.
D'altra banda, el model necessitaria un període de transició molt llarg, ja que cal dotar milions de fons individuals de treballadors que ara tenen dret a una indemnització -que pot arribar a 33 o 45 dies per any treballat en cas d'acomiadament improcedent-. Fins i tot s'ha arribat a plantejar, de forma tímida, que la presumpta motxilla austríaca arrenqués amb alguna aportació pública procedent dels fons Next Generation. Una cosa difícil de justificar, ja que es tracta d'estalviar les indemnitzacions futures a les empreses.
Atac a la reforma laboral
Més radicals es mostren els sindicats. Fernando Luján, vicesecretari de UGT de Política Sindical, assenyala a ON ECONOMIA que la "motxilla austríaca" suposa un "acomiadament| lliure i gratuït a canvi d'un pla de pensions que ja existeix", la qual cosa comporta un atac a la línia de flotació de la reforma laboral. Per aquesta raó, el dirigent sindical insta als populars que aclareixin es posició sobre la reforma laboral i altres acords que s'han assolit en el consens entre empresaris, sindicats i Govern com la primera part de la reforma de la Seguretat Social i la del DESAFIA dels autònoms.
Sobre la motxilla austríaca, Luján explica que d'introduir-se implicaria acabar amb les indemnitzacions. I una cosa que per a ell és especialment greu: s'acaba amb el "caràcter dissuasiu de la indemnització", que pel cost que porta, l'empresa es pensa l'acomiadament. El vicepresident de UGT explica que aquesta mesura és un atac frontal contra la reforma laboral perquè, una vegada que l'empresa ja no ha d'abonar indemnització -està coberta per la motxilla austríaca- poc importa el model de contracte del treballador, ja que sigui indefinit o temporal el cost de l'acomiadament és zero. El que trencarà, també, la causalitat del contracte, ja que una vegada que l'acomiadament és gratis, poc importa la modalitat triada.
Segons la seva opinió, s'està venent aquesta fórmula amb "termes amables i ambigus", però la majoria de la gent desconeix que es tracta d'un acomiadament gratuït, i només se li "ven" que és un fons individual de què podrà disposar al final de la seva vida laboral. Poc o res no es parla de les indemnitzacions, diu el dirigent de UGT, que considera que la "motxilla austríaca" va contra el legislat a la Unió Europea.
Carlos Martín, director del Gabinet econòmic de CC.OO. i candidat de Sumar al 23-J, apunta que no té gaire clar si Feijóo sap amb exactitud que implica la motxilla austríaca, "una mesura que no agrada a les empreses per l'augment dels costos que comporta", especialment per a les pimes. I remarca que el model només s'ha implantat a Àustria, "el que diu poc a favor de la motxilla", un país amb plena ocupació on és molt fàcil canviar de treball o trobar-ne un en cas de ser acomiadat. Una cosa que no és extrapolable a Espanya.
Segons la seva opinió, la creació d'aquests fons individuals interessa a la banca, ja que suposarà un nou negoci el gestionar tots aquests diners. I apunta l'interès que s'ha mostrat pel model a Fedea, el think tank econòmic. De fet, el responsable de la nova fundació creada per Feijóo, Fundació Concòrdia i Llibertat, està presidida per Pablo Vázquez, expresident de Renfe amb els populars i expresident de Fedea.