Els comptes a casa del Tato i la Maria, professors d’educació primària a escoles concertades de 47 i 46 anys respectivament, són com els d’una petita empresa. Viuen a un pis amb els seus set fills, d’entre 20 i 8 anys, i la mare de la Maria, àvia dels nens. A casa d’una família nombrosa com aquesta, la inflació hi causa estralls, especialment en èpoques de despesa extra com la nadalenca. Uns dies després de fer la compra, la Maria ho té clar: “He gastat el mateix que l’any passat, potser una mica més, però he comprat menys”.
L’estudi de Deloitte de consum nadalenc apuntava que a Espanya efectivament l’estimació de despesa de cara a les festes és similar a la de l’any passat, d’uns 634 euros pels 631 de l’any passat. És un augment de menys del 0,5% que obliga les famílies a renunciar a béns de consum, ja que la inflació acumulada és del 6,8%. El mateix estudi apunta que les famílies han augmentat el seu pressupost per a oci i restauració un 29%, un 12,4% la dels regals i un 3,3% la despesa en menjar. Però per fer-ho han sacrificat la idea de viatjar, que ha passat de comptar amb una previsió de 122 euros per llar a 59, una caiguda del 48% per tal de compensar la despesa total.
La família del Tato, que és el responsable de les despeses extraordinàries, i la Maria, que s’encarrega de la compra diària, coincideix a descartar qualsevol opció de viatge. “Abans, de vegades ens escapàvem a la casa d’un familiar a Sòria amb la furgoneta, però ara ho descartem totalment aquesta opció perquè la benzina costa pràcticament el doble”, explica el Tato. A més, la seva capacitat financera s’ha vist minvada perquè, per tal de no apujar els preus a les famílies de l’escola concertada on treballen com a professors, els han abaixat els sous.

La compra extra de Nadal els ha costat aquest any 250 pel sopar del 24 i el dinar del 25 i el 26 amb els fills, que és el mateix aproximadament del que van pagar l’any passat, però renunciant a postres i aperitius. “Hem gastat el mateix, però sense comprar marisc, aperitius, ni postres. El que més greu sap és el pop, perquè tinc arrels gallegues. També renunciem a les postres, però això ho notem menys, ja que hi ha el torró”, afirma la Maria. “El dia 24 fem un berenar amb més familiars i en comptes de tant de refresc, farem llimonada per estalviar”, afegeix, tot assenyalant les llimones al fruiter.
En la compra setmanal habitual, la família ha passat en un any de gastar uns 350 euros en la compra setmanal a gastar-ne 425, un augment del 21% que en cap cas els permet millorar la compra. Més aviat al contrari. “Ja no comprem menjar com per repetir. La ració de carn o de peix es compra per un cop només”, diu la Maria. L’any 2019, abans de la pandèmia, la realitat era totalment oposada i ni es privaven de viatges ni miraven tant la compra o feien aquest tipus de malabars.
La Maria i el Tato són de les famílies que opten per ajudar econòmicament els Reis i el Pare Noel a l’hora de comprar els regals, i ho fan amb un pressupost de 700 euros que no variarà respecte a l’any passat, incloent-hi altres familiars i amb una previsió d’uns 30 euros per a cada fill o filla. Els petits es mostren compromesos amb el pla d’austeritat i han fet “cartes de Reis demanant molt poca cosa”, explica el Tato, i les mostren sobre la taula de la cuina, plenes de bromes com la de l’Ana, de 16 anys, que posa amb lletres grans que no vol un mòbil, i amb peticions tan conservadores com demanar arreglar coses que ja tenen, un llibre “per llegir” o texans, “mitjons que abriguin molt” i samarretes esportives de cotó.

La complexa economia familiar de la Maria i el Tato, que va agafar per costum llevar-se a les sis del matí per engegar la rentadora diària que cal en aquesta llar, i fer-la coincidir amb un horari barat compta amb alguns alleugeriments financers. Més enllà de les ajudes públiques per la seva condició de nombrosa, amb l’ajut de l’Associació de Famílies Nombroses FANOC, no paguen habitatge i l’any vinent deixaran de pagar el préstec que fa deu anys van demanar per reformar el pis on viuen. Però l’ajuda més maca és la dels fills, que a més de no ser gens capritxosos, tots els que tenen de 16 cap amunt compaginen estudis i treball.
El Tato fill, de 20, estudia Dret i Filologia i a més dona classes particulars entre setmana i treballa a un forn de pa els caps de setmana, mentre que el Santi, de 18, fa de becari a la Universitat Internacional de Catalunya on estudia comunicació audiovisual. L’Ana, de 16, fa cangurs cada tarda quan surt d’estudiar 1r de batxillerat, i fins i tot la Maria, de 15 i estudiant de 4t d’ESO ha fet algun dels cangurs que no han pogut assolir els seus germans. El Javier, de 12, a primer d’ESO, i la Pilar, de 8, a 2n de Primària, queden per ara exempts.
Es divideixen, tots plegats, en dues habitacions, una pels nens i una altra per les nenes, amb lliteres de tres pisos, una d’elles amb capacitat per les quatre noies, dissenyada pel pare, tal com explica la seva dona amb orgull. Més enllà de les festes, els preocupa més el futur laboral dels seus fills que la inflació actual i s'han convertit en "experts en beques" per tal d'alleujar el preu dels estudis. A més, amb la inflació actual no es veuen capaços comprar un vehicle nou i la seva furgoneta no podrà circular per Barcelona ben aviat perquè no compleix amb els requisits ambientals.
L'excepció de les compres per impuls
Estudis i experts apunten que, com la que lideren la Maria i el Tato, les famílies s’ho maneguen per no patir masses retallades en les compres nadalenques i que prefereixen fer l’esforç en les compres quotidianes. Maria Ángeles Ruiz Ezpeleta, professora d’EAE i economista, ho resumeix així: “Les vendes nadalenques són per impuls, t’adaptes a tot el que pots gastar o fins i tot gastes més”.
Mirant estudis del Regne Unit, que és qui lidera l’estadística de despesa nadalenca a Europa, Ruiz Ezpeleta observa que “l’únic que preveu és un descens en regals”, tendència diferent de la mostrada a Espanya per Deloitte, que preveu una caiguda només pel que fa als viatges. “La inflació més important s’ha donat en productes frescos i bàsics, que no és el que més gastem per Nadal. És possible que ens ajustem una mica als regals i potser a productes que moltes vegades ni acabem de consumir, com torrons o licors”, afegeix.

“És el primer any des del 2020 que celebrarem Nadal sense cap mena de restricció. I això farà que ens alliberem més pel que fa a les despeses. A més, en crisis anteriors i moments complicats, la despesa nadalenca no es veu afectada”, afegeix Ezpeleta, que, en canvi, sí que preveu que “la pujada de gener sigui bastant més dura”. Ella, en el seu cas particular, la forma amb la qual combatrà la inflació és dividint per primer cop les despeses del sopar que celebra a casa seva. “Els ha sorprès una mica”, diu amb humor.
Malgrat que els estudis de despesa mostren que per Nadal les famílies encara faran un esforç similar per afrontar les despeses, l’Informe Europeu de Pagaments de Consumidors de la consultora Intrum apunta que el 52% dels espanyols afronten aquest Nadal amb pitjor situació financera que l’any passat. Ara bé, és una xifra menor que la mitjana europea, del 49%. Els espanyols, això sí, s’endeutaran més que a la resta d'Europa: un 24% diu endeutar-se en excés amb regals i aliments, xifra que a Europa és vuit punts menor, d’un 16%.
Una enquesta de Funcas feta a 1.032 espanyols mostra de nou que els espanyols tenien previst gastar-se el mateix que l’any passat durant les festes. En regals, la mitjana de despesa prevista era de 195, amb molta major previsió de les dones, 205 euros, que els homes, 183. Pel que fa al tipus de regals, la roba està entre els més escollits, per un 55% dels entrevistats, mentre que un 46% comprarà tecnologia i un 30% plans d’oci, segons un estudi de l’agència Elogia. Un 66% té previst comprar a marketplaces i un percentatge idèntic ho farà a grans magatzems o botigues físiques, segons l’estudi, mostra clara que els espanyols alternaran compres digitals i físiques. La Maria i el Tato "per qüestions logístiques" han fet les compres per internet. "També és una forma de comprar menys que quan vas a la botiga", conclou amb humor.