El Banc d'Espanya ha constatat, mitjançant l'Enquesta Financera de les Famílies que elabora des de 2002, l'empobriment de les famílies espanyoles al llarg d'aquells 20 anys, durant els quals la riquesa neta –actius menys deudes- s'ha reduït de forma notable.
Aquesta enquesta, pionera a la zona euro, proporciona una radiografia de l'acumulació de riquesa per diferents generacions al llarg de la seva vida, segons explica l'organisme en un comunicat. Després de l'anàlisi de les dades recopilades durant aquests 20 anys, el Banc d'Espanya observa que les generacions més joves acumulen menys riquesa que els seus predecessors: els nascuts al voltant de 1960 tenien una mica més de 200.000 euros de riquesa neta mitjana als 45 anys, gairebé el doble dels 107.031 euros dels nacuts en els anys 80 del segle passat a aquesta mateixa edat.
Entre els indicadors analitzats destaca la proporció de propietaris d'habitatge principal per a cinc generacions, segons la seva dècada de naixement i edat, que ha tingut un notable canvi de tendència. Mentre que en les generacions nascudes entre 1945 i 1965 les taxes d'habitatge en propietat als 42 anys se situaven per sobre del 81%, el 2022, per als nascuts entre 1975 i 1985, aquest percentatge era del 67%, 14 punts percentuals menys.
El percentatge d'espanyols amb habitatge en propietat continua reduint-se, segons l'enquesta, sobretot per als nascuts després de 1985, que són aquells que ara tenen menys de quaranta anys.
L'estudi permet comparar també com ha variat al llarg del temps la concentració de la riquesa neta a diversos països de l'Eurosistema. Entre 2011 i 2021, el percentatge de la riquesa neta en mans del 5% de les llars més riques ha augmentat en gairebé 7,3 punts percentuals a Espanya, una mica menys que a Itàlia, però es va reduir en Alemanya, França i Portugal.
El factor habitatge
Un altre estudi sobre la riquesa de les famílies, aquest de la Fundació Afi Emilio Ontiveros, va concloure que l'habitatge s'erigeix com el principal factor explicatiu de la creixent bretxa de riquesa que es produeix tant entre diferents generacions com dins de cada una.
Així, l'informe 'Demografia, habitatges i bretxa de riquesa' també va confirmar que la bretxa de riquesa entre la generació de major i de menor edat (intergeneracional) s'ha incrementat especialment des de començament de segle. Els més grans de 65 anys acumulen ara un 42% de la riquesa neta total de les llars (17 punts més en aquest període), mentre que els menors de 45 anys acumulen només un 13% (la meitat). Si bé és cert que una part d'aquest comportament divergent s'explica per l'evolució demogràfica, en engrossir-se la part superior de la piràmide poblacional, la caiguda sostinguda des de principis de segle de la riquesa mitjana entre les llars més joves constitueix el principal motiu de l'ampliació d'aquesta bretxa.
En resum, l'estudi de la Fundació Afi Emilio Ontiveros apunta que els boomers deixaran una herència extra als millenials de 250.000 euros com a mínim. Les segones residències afavoriran una herència major per a una generació millenial amb menys germans.