Natàlia Cugueró és la candidata d'Eines de País a les eleccions a la Cambra de Terrassa, amb una llista integrada majoritàriament per pimes, “molt representativa dels 12 municipis que engloba l’entitat a la comarca del Vallès”. És l'aspiració de l’actual vicepresidenta tercera de la Cambra terrassenca i cofundadora de l’assessoria estratègica Get a Partner optar a les 35 vocalies que van a sufragi a les eleccions que venen a les cambres catalanes -entre el 15 i el 20 de setembre de 2023- per aconseguir la presidència de l’entitat. El ple el completen 5 vocalies en representació de les patronals i 5 més amb empreses que fan aportacions econòmiques voluntàries. Presentar-se a les 35 vocalies és una màxima per a la candidatura de Cugueró perquè en els comicis anteriors, Eines de País va ser la més votada, però no va aconseguir la presidència perquè no es va presentar a tots els epígrafs electorals. Per aconseguir-ho ara, Cugueró ha dissenyat una candidatura formada en un 60% per empresaris i autònoms de petites empreses, un 30% de mitjanes empreses i també inclou representants d'empreses de 7 de les 12 poblacions de la demarcació “per fer territori”. L’objectiu: obtenir el suport del nombre més gran possible de les gairebé 35.000 empreses i autònoms que estan censats a la Cambra de Terrassa.
Segons Cugueró, aquest és un dels trets que diferenciaran la seva governança, en cas de ser escollida com a la primera presidenta de l’entitat terrassenca: “La nostra llista representa al territori”, explica Cugueró a ON ECONOMIA, amb petites i mitjanes empreses i autònoms molt significats a les seves poblacions i molt interrelacionats amb el territori. Explica que la Cambra, sota la presidència actual de l'empresari Ramon Talamàs i els seus predecessors, s’ha dirigit molt verticalment, sempre pels mateixos sectors econòmics i socials, sense assumir que la societat i el teixit empresarial de la demarcació ha canviat molt en els darrers anys. Posa d’exemple que s’ha tancat la delegació que tenien a Rubí, malgrat el seu pes empresarial i econòmic, i que el propòsit d'Eines de País és no només reobrir-la, sinó també establir delegacions a altres municipis amb pes econòmic com Rubí i Castellbisbal. “Talamàs, empresari pròxim a la patronal Cecot, va recentralitzar la Cambra, en lloc d’apropar-la al territori”, denuncia Cugueró.
La vicepresidenta tercera argumenta que el paper d'Eines de País al ple terrassenc ha estat important per tirar endavant projectes com el Digital Impulse Hub (DIH), una aposta estratègica per a fomentar la transformació digital, la digitalització de la indústria i el comerç, del sector públic, fomentar la formació i capacitació digital, el creixement de les start-ups digitals, la innovació i la competitivitat internacional de les pimes. La Cambra terrassenca és qui lidera aquesta eina que aglutina els centres de competència, les universitats i els seus grups de recerca, centres tecnològics, l’administració local, empreses i start-ups.
La doctora en Management per l’IESE Business School, enginyera industrial per la UPC i llicenciada en dret per la UOC -universitat de la qual n’és professora d’Economia i Empresa- està acompanyada en aquest camí cap a la presidència per empreses com Petrolis Independents (Terrassa), Món Terrassa (Terrassa), Gerd Dietètica (Sant Cugat) o el grup de restauració Ristol (Viladecavalls), entre altres. Cugueró no amaga que té el suport de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que “no ens imposa res, però amb qui compartim una manera de fer i de veure el país”, assegura. Eines de País, tot i que amb unes altres sigles, també presentarà candidatura a la Cambra de Comerç de Barcelona.
Ramon Talamàs opta a la reelecció
La candidatura independentista ha obert la carrera electoral on se les haurà de veure amb la de Talamàs, que ja ha comunicat que optarà a la reelecció i que mantindrà l’actual línia de proximitat amb el teixit empresarial. Talamàs compta, de nou, amb el suport de la Cecot, que presentarà cinc persones per a les cinc vocalies que corresponen als representants proposats per les organitzacions empresarials. Cugueró se sorprèn que altres patronals amb pes al seu territori no prenguin la decisió d’optar a cap de les vocalies, principalment Pimec.
La polarització ha fet que “davant la possible diversitat de candidatures algunes d’elles hagin optat per la unificació”, explica Cugueró. Una declaració que confirma per què el seu rival, Talamàs, es presenta amb una candidatura que agrupa empreses, fundacions i entitats que presentaran diverses candidatures a les diverses vocalies del ple de l’entitat i que en el cas de resultar elegides faran costat a la voluntat de renovació de l’actual president.
El 2019, Cugueró (Eines de País) va guanyar en vots emesos, però només va obtenir 10 membres al ple i està en minoria a tots els òrgans de govern, ja que Talamàs en va obtenir 19, fet pel qual es va arribar a un acord de governança. Això no obstant, la minoria d’Eines de País no li ha impedit de tirar endavant mesures com la reducció de les cadires d’aportació voluntària -a semblança del que ha fet Eines de País a la Cambra de Comerç de Barcelona-. Per això, al pròxim sufragi hi haurà cinc cadires menys -s’ha passat de 10 a 5- amb veu i vot i que s’atorguen a aquelles empreses que fan una aportació econòmica voluntària. Entre les actuals figuren empreses com Kern Pharma (Terrassa), Circutor (Viladecavalls) o Eurofragance (Sant Cugat).