Josep Reyner, president de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes, manté que “el dèficit fiscal català és una peça bàsica de la columna vertebral de l’Estat”. I afegeix que sense els fluxos econòmics d’aquesta “estructura d’Estat” no es podria mantenir l’actual nivell de serveis bàsics en les comunitats que no generen prou ingressos fiscals, ni s’hi podrien realitzar les infraestructures que s’hi han executat “ni tampoc la capitalitat de Madrid seria tan rotunda”.

Així ho exposa en el llibre Dèficit Fiscal, benestar dels ciutadans i competitivitat de l’economia catalana (editat per la Fundació Vincle), que es va presentar aquest dimecres amb la participació de la consellera d’Economia en funcions, Natàlia Mas, que es va encarregar de concloure l’acte. Entre els assistents també hi havia Miquel Puig, secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat; Albert Carreras, catedràtic del departament d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra (que va fer la presentació de l’autor); Anton Gasol, exdegà del Col·legi d’Economistes; Joan Ramon Rovira, director del gabinet d’estudis econòmics i Infraestructures de la Cambra de Barcelona; i diversos membres de la Fundació Vincle encapçalats pel seu coordinador, Jordi Manent.

En la seva intervenció, Natàlia Mas va indicar que la Generalitat passa per “dificultats de tresoreria” aquest juliol per culpa de l’infrafinançament al qual la sotmet l’Estat. Va recordar que Catalunya porta “38 anys en aquesta en aquesta situació, amb sis models de finançament” que no han acabat amb la manca de recursos. I amb els Pressupostos Generals de l’Estat prorrogats, els ingressos seran els mateixos que el 2023 perquè les actualitzacions no arribaran fins a finals d’any.

Davant aquesta situació, la consellera d’Economia ha plantejat dos escenaris: “Tornar a creure en un engany de model de finançament” o “mantenir-nos ferms en la via de tenir la clau de la caixa”, que és el que planteja la proposta de finançament singular que defensa el Govern de Pere Aragonès. Però va afegir que “no som ingenus, això no passarà d’un dia per l’altre” si bé va apostar per “trencar amb el tabú de la intocabilitat” de l’actual sistema de finançament de les comunitats de règim comú (totes amb l’excepció de Navarra i el País Basc). “Tenim una oportunitat històrica per fer un pas endavant, cal que sortim d’aquest model”, va insistir.

El llibre de Reyner explica, com si fos un text escolar, el dèficit fiscal català com una estructura d’Estat. Destaca que “el principi inspirador no confés de l’actual model de relacions territorials és que el progrés del conjunt dels territoris que formen l’Estat s’ha de produir de manera uniforme” però “amb una excepció: Madrid”.

La hipercapitalitat de Madrid

Sobre els arguments que Madrid també presenta dèficit fiscal, Reyner va subratllar una “diferència radical” respecte les altres comunitats contribuents entre les quals també s’inclou el País Valencià i les Balears. Així, l’autor manté que Madrid rep “els beneficis del sistema”: “La seva capitalitat ben treballada i reforçada des de l’Estat li permet recuperar amb escreix” el que aporta al sistema. En realitat, rep més del que aporta.

Sobre la “hipercapitalitat de Madrid”, va apuntar que el seu “efecte aspirador” de recursos ha perjudicat als altres territoris de l’Estat, sobretot pel que els ha suposat de “descapitalització”. I va afegir que “Madrid té un plus fiscal, que fa que es pugui permetre unes pràctiques deslleials en termes de dumping fiscal”.

Reyner va afirmar en la presentació que “la primera constatació sobre el dèficit fiscal és la necessitat patriòtica de revertir-lo”. Va afegir que “cap territori es pot permetre el grau de drenatge que suposa tenir més d’un 9% del seu PIB que es deixa d’esmerçar en la seva economia”.

Fent una comparació amb el Canadà, va apuntar que el dèficit fiscal de la seva província més rica (Alberta) només va equivaldre al 3,9% del seu PIB a l’any 2022, i si es compara amb els Estats Units, els dèficits fiscals dels seus Estats més rics es van situar per sota del 2,7% el 2021, segons dades del Rockefeller Institute of Government.

Segons les dades anunciades per la consellera Natàlia Mas el setembre passat, el dèficit de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic de l’Estat es va situar l'any 2020 en 20.772 milions d’euros i, el 2021, en 21.982 milions d'euros. Aquests imports suposen un màxim històric que equival al 9,8% i 9,6%, respectivament, del PIB català. Segons aquests càlculs, Catalunya va aportar a l’Estat més del 19,3%, el 2020, i el 19,2%, el 2021, i només va rebre el 13,7% i el 13,6% en aquests anys.

Com a resum, Reyner va destacar quatre conseqüències del dèficit fiscal català: menys renda disponible dels ciutadans; dèficit d’inversió pública que, a llarg termini, comporta dificultats de competitivitat; incapacitat per donar suport al teixit productiu (polítiques de transformació industrial, digital i energètica) i una menor cobertura de les necessitats (serveis públics).

Josep Reyner presideix la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes i forma part del col·lectiu Economistes pel Benestar. Abans de jubilar-se, va ser auditor de comptes i directiu en entitats del sector bancari, així com inspector del Banc d’Espanya.

L’entitat organitzadora i editora, la Fundació Vincle, va néixer el 2008 amb l’objectiu de treballar per una societat inclusiva. Focalitza els esforços en la llengua catalana com a element cohesionador. També analitza els desequilibris d’inversions que pateix l’anomenada Euroregió Mediterrània, que inclou els territoris de Catalunya, València i Illes Balears. Està presidida pel metge Òscar Escuder, també president de Plataforma per la Llengua, i en el seu patronat hi ha acadèmics, professionals i empresaris com Joan Font (BonPreu) o Jaume Fàbrega (Cambra de Comerç de Girona).