La proporció de persones que perceben les rendes mínimes que ofereixen les comunitats autònomes no arriba actualment ni al 6% de la població sota el llindar de la pobresa i la seva quantia assoleix ni el 16% de la renda mitjana per llar a Espanya. Aquesta són les principals conclusions de l'Informe de la Situació i evolució de les Rendes Mínimes d'Inserció a Espanya i en cadascuna de les comunitats autònomes (2011 / 2022) donat a conèixer aquest dimarts per l'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials.

L'informe assenyala que en els tres últims anys —des de la implantació de l'Ingrés Mínim Vital (IMV)—, se n'han perdut gairebé un de cada tres beneficiaris de les rendes mínimes (RMI) i que 13 comunitats han reduït la seva despesa en aquest apartat. Quant al nombre de beneficiaris, en cinc comunitats ni tan sols abasten al 2% de les persones sota el llindar de la Pobresa: Castella i Lleó (1,7%), Múrcia (1,2%), Madrid (0,8%) Andalusia (0,7%) i Castella-la Manxa (0,3%); i a l'Aragó la quantia mitjana no arriba a l'1% de la renda mitjana de la comunitat.

Al contrari, a País Basc i Navarra la rendes d'inserció arriben al 51,2% i al 38,2%, respectivament, de la seva població per sota del llindar de la pobresa. Respecte a la despesa, Aragó (-96,2%) i Madrid (-91,1%) lideren la reducció i els segueixen Castella-la Manxa (-82,2%), Castella i Lleó (-69,7%), Andalusia (-65,4%) i La Rioja (-64,5%), mentre en l'altre extrem Canàries ha augmentat el seu pressupost un 103%, Balears un 74,7%, la Comunitat Valenciana un 18,6% i País Basc un 4% (amb dades de 2023).

La quantia mitjana per persona perceptora de les RMI en el conjunt d'Espanya suposa el 15,9% de la renda mitjana per llar, però a les Balears assoleix el 36,4%; a Catalunya (18,3%), les Canàries (17,9%), Astúries (16,5%) i la Comunitat Valenciana (15,2%) se situa al voltant de la mitjana; Múrcia (9%) i Madrid (9,1%) estan clarament per sota i el cas més extrem, com diu l'informe, és el d'Aragó, que es queda en el 0,7%.

La reducció dels pressupostos de les RMI en la major part de les Comunitats, suposa que, en els tres anys des de l'aprovació de l'Ingrés Mínim Vital, es trenqui la tendència a l'alça que es registrava des de 2011, amb una pèrdua global de 320 milions d'euros.

Els directors i gerents de serveis socials argumenten que pobresa i exclusió social són conceptes diferents i que l'aprovació de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) hagués estat l'oportunitat de destinar els recursos de les rendes mínimes de les comunitats a implementar polítiques i actuacions eficaces d'inclusió social, més enllà de l'aportació de recursos econòmics a persones amb rendes baixes.