Cada vegada hi ha menys treballadores de la llar, o cosa que és el mateix, cada vegada els resulta més difícil a les famílies contractar els seus serveis. El règim especial de treballadores de la llar viu en els últims anys un descens continu, fins a tocar mínims de la sèrie amb 349.895 afiliades aquest febrer, en un context de creació d'ocupació que porta moltes treballadores a canviar d'activitat per intentar millorar les seves condicions.

En la caiguda de l'afiliació de treballadores de la llar –d'unes 20.000 treballadores l'últim any i de més de 57.000 comparant amb les xifres prepandèmia– han influït diferents factors com la millora del mercat laboral, especialment del sector serveis, amb més ocupació en comerç o hostaleria. També ha influït l'entrada de les empreses multiservei en l'àmbit de la neteja domèstica i les cures.

A més està l'avenç en obligacions i drets d'aquest règim que, juntament amb l'increment del salari mínim, pot haver portat als ocupadors, majoritàriament famílies, a buscar altres maneres de cobrir aquestes tasques. Però es manté la persistent economia submergida que pateix un col·lectiu feminitzat i amb gran pes entre les estrangeres. Existeix una normativa de prevenció de riscos laborals per a les treballadores de la llar. Es poden aplicar multes de fins a 7.500 euros a les famílies que tinguin treballadores sense un contracte per escrit

Així ho explica a EFE la secretària confederal de Dones, Igualtat i Condicions de Treball de CCOO, Carolina Vidal, que veu previsible que hi hagi hagut "un transvasament" a altres ocupacions, més conformes amb el treball real de cuidadores que podrien estar realitzant, com, per exemple, al sector dels serveis socials, que només el 2024 ha augmentat en més de 36.000 llocs de treball.

El vicesecretari general de la UGT, Fernando Luján, també assenyala que moltes treballadores de la llar contractades per famílies en el sistema especial poden estar passant a ser assalariades prestant els seus serveis a través d'empreses que les posen a disposició per netejar les famílies. Aquesta situació obeeix al fet que, per a les famílies, cada vegada suposa un cost més gran i complexitat la contractació d'aquestes treballadores, mentre també representa avantatges per a les treballadores.

"Aquest transvasament s'acaba produint, a mitjà termini, perquè farà que el sector de treballadores de la llar estigui molt més regulat, amb conveni col·lectiu, més professionalitzat", afegeix Luján, i posa com a exemple el que ha passat en les últimes dècades amb la neteja de comunitats de veïns o les porteries dels blocs d'habitatges.

Tot i els seus avenços, el règim especial continua tenint les seves mancances i moltes treballadores opten per canviar d'ocupació, sobretot al sector serveis, explica a EFE la secretària de Polítiques Socials, Igualtat i Formació d'USO, Lourdes Pedrazuela. "Malgrat les moltes millores aprovades en els últims anys, continuen faltant mitjans per garantir que es compleixin", afegeix Pedrazuela, que recorda també el pes de l'economia submergida en l'ocupació domèstica. "Per a moltes treballadores és un extra", explica. "Tenen les seves feines i després sumen uns diners extres netejant per hores sense donar-se d'alta", afegeix la responsable d'USO.

"No descartem ni infravalorem que una bona part estiguin, efectivament, en economia submergida, especialment quan es tracta de migrants en situació administrativa irregular, com demostra la disparitat de dades d'afiliació a la Seguretat Social amb l'EPA," coincideix Vidal.

Les dades d'afiliació d'aquest col·lectiu a la Seguretat Social ha seguit mostrant en els últims anys que les treballadores donades d'alta representen al voltant de les dues terceres parts de les quals diuen treballar al sector, segons les xifres que ofereix l'Enquesta de Població Activa de l'INE. A finals de 2024 eren 353.960 les afiliades a aquest sistema especial, xifra que representa el 62,3% de les 567.900 persones que, segons l'INE, deien treballar com a treballadores de la llar, una taxa que ha disminuït cinc punts en els dos últims anys. Això es deu al fet que mentre que el nombre de treballadores de la llar afiliades ha seguit una tendència a la baixa, les mesures en termes EPA s'han mantingut més o menys estables.

Llimbs legals

La caiguda de l'afiliació en aquest sistema coincideix amb anys en què s'han millorat les condicions del sistema en un context de rècord d'ocupació a Espanya. A les pujades del salari mínim, que tenen especial impacte entre les dones que exerceixen aquestes feines, s'han sumat canvis legislatius que han fet que les treballadores de la llar tinguin dret a protecció per atur, cobertura per incapacitat o a l'avaluació i prevenció de riscos laborals.

Aquesta llei, que ha de començar a aplicar-se abans d'abril, també generarà dificultats a les famílies, que podrien acabar derivant aquesta demanda cap a empreses de neteja professionalitzades, considera el vicesecretari general de la UGT.

No obstant això, segueixen aspectes pendents derivats de la ratificació del conveni 189 de l'OIT com la regulació del dret a la negociació col·lectiva per a aquest sector dels serveis, el paper de la Inspecció de Treball o la plena integració en el Règim General amb caràcter immediat que va quedar ajornada fins a finals de 2024. "Aquesta integració és en els llimbs", coincideix Pedrazuela, que recorda que fa anys que USO reclama més recursos i vigilància de la Inspecció per garantir que els drets adquirits es compleixen.

"Cal habilitar mecanismes perquè la Inspecció de Treball pugui actuar quan existeixen sospites o denúncies per infraccions, és una cosa especialment rellevant per acabar amb els casos d'abús laboral i assetjament sexual que traslladen les treballadores", reflexiona Vidal.