El 70% dels inquilins de Madrid i Barcelona no espera heretar un habitatge i, del 30% que sí, encara que d'aquests, vuit de cada deu hauran de compartir-la amb altres hereus, el que porta joves i migrants a dependre del lloguer i tenir més dificultats a l'hora d'accedir a un habitatge en propietat. Així ho revelen les conclusions del text 'De propietaris a llogaters. Informe sobre la creixent desigualtat en l'accés a la propietat', elaborat per l'Institut d'Investigació Urbana de Barcelona (IDRA) a partir de 2.200 enquestes a llogaters d'ambdues ciutats.

En aquesta ocasió, l'entitat ha presentat noves dades sobre les expectatives dels llogaters a l'hora d'accedir a un habitatge en propietat amb l'objectiu de "desmitificar la creença que la majoria heretarà un habitatge en un futur". El document destaca que en aquestes dues grans ciutats els arrendataris ja representen el 53% de les llars entre 16 i 29 anys i el 32% de les llars entre 30 i 44 anys, i que la major part de la població llogatera té entre 34 i 65 anys.

Opcions de compra

En aquest sentit, els autors de l'informe han detallat que les expectatives d'herència són inferiors a més edat (entre els 35 i 64 anys, un 30%) i en el cas de les persones d'origen estranger (dos de cada deu, la meitat que les de nacionalitat espanyola). "La majoria dels inquilins no creu que puguin comprar un habitatge en el futur, i són expulsats del somni propietari per multipropietaris i rendistes", ha alertat l'IDRA.

Això es deu, segons la institució, que les persones que volen accedir a la seva primera casa en propietat "competeixen amb individus i inversors que ja posseeixen habitatges en propietat i patrimonis molt elevats". Aquesta és una realitat que l'IDRA explica amb el fet que "en els últims anys, sis de cada deu compres es van fer al comptat, sense hipoteca" i, a més, ha puntualitzat que "el 15% van ser realitzats per estrangers no residents".

Distribució asimètrica

"Així, l'origen del problema es troba en la distribució cada vegada més asimètrica de l'habitatge en propietat, que està disparant la desigualtat a Espanya", ha asseverat l'IDRA. Sobre aquesta qüestió, apunta que les llars inquilins, amb una renda mitjana de 22.183 euros anuals, "no tenen opció d'accedir a una propietat" i es veuen obligats a "transferir bona part dels seus ingressos" a llars rendistes, la mitjana dels quals se situa en 46.725 euros anuals, és a dir, més del doble.

Davant d'aquesta situació, els autors de l'informe han elaborat una sèrie de recomanacions de polítiques públiques per revertir aquest escenari, entre les quals es troben l'augment d'oferta de lloguer residencial de llarga durada o mesures fiscals redistributives, com l'augment dels impostos de propietat. Després de peticions són mesurades per impedir l'acumulació d'habitatges a poques mans, com la limitació de compra a no residents i inversors i l'augment de l'IBI segons el nombre de propietats.