El Govern de Pedro Sánchez reconeix que Espanya té un problema demogràfic que deriva en falta de mà d'obra qualificada i, tanmateix, només un de cada dos immigrants amb un títol universitari aconsegueix homologar els seus estudis, la qual cosa els impedeix d'exercir les seves professions. Així, el Pla Fiscal i Estructural de mitjà termini 2025-2028 -remès la setmana passada a Brussel·les- assenyala: "El repte demogràfic i la inversió de la piràmide poblacional a Espanya és un dels reptes de llarg termini que pot veure's en part compensat pel fenomen migratori existent". Reconeix davant de la Comissió Europea que a prop del 16% de la població espanyola ha nascut a l'estranger i els fluxos migratoris actuals poden continuar elevant aquesta xifra, "considerant addicionalment el decreixement de la població nascuda a Espanya".

Però el Ministeri d'Economia, responsable de l'informe remès a Brussel·les, assenyala que "un dels objectius prioritaris en els anys vinents és provar d'atreure fluxos d'immigrants amb més nivells de qualificació" en aquells sectors de més interès nacional. Tanmateix, també reconeix que actualment s'estan malgastant els nivells de formació de molts dels estrangers que acudeixen a Espanya a la recerca d'una ocupació. I atribueix al rígid sistema d'homologació de les titulacions, especialment universitàries, de molts països d'origen de la immigració.

El pla apunta que fa dos anys es va modificar la norma, però amb poc èxit, perquè declara que "s'han detectat algunes limitacions" que continuen minvant de forma notable l'agilitat i eficiència del sistema, "limitant d'aquesta forma la productivitat de la població immigrant". I aporta dades que així ho testifiquen. Malgrat haver passat de 10.100 expedients d'homologació d'estudis resolts el 2020 a 27.200 el 2023, és clarament insuficient si es té en compte que cada mes es presenten 5.000 sol·licituds d'homologació, unes 60.000 a l'any -el 84% de llatinoamericans-. El que posa de manifest que es resol menys del 50% de les peticions anuals.

Futura reforma

Per acabar amb aquesta rèmora, el Govern de coalició abordarà en els mesos vinents diverses reformes que permetran elevar la productivitat dels treballadors nascuts fora d'Espanya. L'objectiu és "augmentar la qualificació de la força laboral i, amb això, la productivitat del sistema" laboral espanyol. Entre els canvis reguladors s'eliminaran les limitacions que dificulten les homologacions dels títols -especialment universitaris- per poder assolir de forma "efectiva, justa, inclusiva i sistemàtica una incorporació més àgil i eficient al teixit productiu".

Aquest objectiu, a més del component tecnològic -digitalització dels processos-, requereix modificacions normatives "complexos", segons el Govern d'Espanya, que afecten diferents actors com les universitats, els centres d'educació superior, les oficines administratives de tramitació, certificació i validació i diferents organitzacions socials, tots ells en els àmbits nacionals, comunitaris i extracomunitaris.

Per a això, pretén configurar uns procediments àgils i eficients, recolzats en la digitalització, a fi d'homologar dels títols obtinguts en els sistemes d'educació superior estrangers als títols espanyols i la declaració d'equivalència, en l'àmbit acadèmic oficial, d'un títol obtingut a la Universitat dels països de procedència dels immigrants.

Vacants sense cobrir

Però, no és només un problema de la qualitat formativa, sinó també del nombre d'immigrants. Espanya pateix actualment, segons els empresaris, falta de mà d'obra, especialment qualificada. Un dèficit que es deriva, segons apunten els analistes del mercat de treball, d'una reducció del nombre d'aturats i, especialment, en què més de la meitat són aturats majors de 50 anys amb deficiència formativa i problemes d'ocupabilitat. Una falta de mà d'obra que s'ha compensat amb treballadors immigrants. Des de la pandèmia s'han creat 2,7 milions de llocs de treball que un 30% els han ocupat estrangers, percentatge que s'eleva al 40% en el qual va de 2024.

Per tant, no només cal aconseguir reconèixer els nivells formatius dels immigrants ja instal·lats a Espanya, a més cal atreure més mà d'obra. I d'aquí, el segon paquet de reformes se centra en la reforma del Reial decret que regula el Reglament de la llei d'estrangeria en un doble sentit:

Millorar les vies que permetin una regularització més gran dels immigrants que ja resideixen a Espanya, però de forma il·legal, cosa que permetria "aflorar l'economia submergida" dels immigrants que no compleixen amb els criteris d'arrelament i evitant que el trànsit cap al mercat laboral es produeixi a través de vies col·laterals no pensades per a l'esmentat objectiu, com la figura de la sol·licitud de protecció internacional.

Revisar les diferents figures que permeten la contractació en origen i poder maximitzar el potencial econòmic dels immigrants.

Formació professional

Mesures que es complementaran amb algunes ja adoptades per modernitzar la formació professional, adaptant-la a les demandes del mercat laboral actual. En aquest sentit, el govern espanyol es compromet a invertir més recursos en la digitalització dels programes i l'actualització dels centres de formació, especialment en sectors estratègics com l'economia verda i la indústria digital. A més, es fomentarà la col·laboració entre empreses i centres educatius per impulsar programes d'FP dual.