El preu de l'habitatge (nova i de segona mà) segueix pels núvols. El motiu no és cap altre que l'escassetat d'oferta. Encara que el problema s'estén per tot el país, hi ha dues ciutats líders: Barcelona i Madrid. La forta demanda els fa ser les més cares. I precisament en aquestes ciutats és on es registren també les diferències de preus més grans per barris o districtes, del doble en el cas de la Ciutat Comtal i del triple en el cas de la capital espanyola.

Així ho posa en relleu l'informe presentat aquest dilluns per Sociedad de Taxació, on es confirma que el preu de l'habitatge nou continua incrementant-se i va assolir a tancament de juny el màxim de la sèrie històrica (2.930 euros per m2) després d'un increment interanual del 4,3%. La firma estima que l'esmentat preu fins i tot registrarà un nou màxim al tancament de 2024, que se situaria en 2.979 euros per m2 amb una variació interanual positiva del 3,8%.

Barcelona (amb 5.262 euros per m2) i Madrid (amb 4.493 euros per m2) continuen sent les capitals amb l'import mitjà més elevat, malgrat que els increments més grans es detecten en aquelles ubicacions on preval una demanda estrangera forta i una important demanda de segona residència. Principalment a la costa. És el cas de Màlaga i Palma de Mallorca, on pugen un 6,5% i un 5,7%.

Encara que el més destacable és, que en capitals com Madrid i Barcelona, es registra una gran polarització en el preu de l'habitatge nou, amb diferències de fins a 4.000 euros per m2 entre els seus districtes. A Madrid, per exemple, l'unitari oscil·la entre els 7.628 euros per m2 al Barri Salamanca i els 2.728 euros per m2 a Vicálvaro. El que suposa una diferència del 179%, és a dir, de gairebé el triple entre un barri i l'altre.

El mateix ocorre a Barcelona, on el preu mitjà més elevat se situa al districte de Sant Gervasi, que assoleix els 8.094 euros per m2. Mentre que el menor s'ubica a Nou Barris, a l'ésser de 3.810 euros per m2. En aquest cas, la diferència és del 112%. És a dir, de més del doble.

Les cinc ciutats amb més demanda d'habitatge

En general, la producció d'habitatge nou es concentra en les localitzacions amb més demanda, apunta Societat de Taxació. Madrid, Barcelona, Màlaga, Sevilla i Alacant són les cinc províncies on més sol·licitud d'habitatge existeix i concentren el 43% de l'oferta d'habitatge que surt al mercat. Al seu torn, el 59% de l'obra nova es concentra a 10 de les 50 províncies que hi ha al país.

Al top cinc anterior caldria sumar València, Illes Balears, Navarra, Múrcia i Cadis. El 40% restant està molt diversificat, es tracta de províncies que produeixen menys de 2.000 habitatges a l'any. Malgrat que la construcció d'obra nova se situa sobretot als mercats que estan mostrant un dinamisme més gran, la demanda d'habitatge nou continua puixant i continua sent molt superior al volum de producte acabat que surt al mercat. Un desequilibri cada vegada més accentuat que es tradueix en més tensions en els preus d'obra nova.

"Hi ha un problema d'oferta i són moltes les raons que l'expliquen", assenyalava en la presentació Consol Villanueva, directora d'Institucions i Grans Comptes de Societat de Taxació. D'una banda està el terra que va deixar la crisi de 2008 en fase urbanitzable i que s'ha transformat a solar. "Es va deixar de generar sòl urbà. És laboriós i costós. I ara mateix les condicions financeres no es donen". La banca abans finançava aquest tipus de terra, però rere la bombolla, l'ha deixat enrere.

D'altra banda, hi ha l'escassetat de mà d'obra. "Tenim un seriós problema". Malgrat tot el temps que ha passat des de la crisi del 2008, es continua arrossegant aquest problema perquè molts treballadors es van canviar de sector. "Ens quedem sense mà d'obra especialitzada".

Així, una de les tendències que ha protagonitzat el mercat de l'obra nova post Covid19 és l'auge del cost de construcció. D'acord amb les dades de Societat de Taxació, aquest indicador ha assolit el juny de 2024 els 1.310 euros per m2 després d'experimentar un increment interanual del 9,1%, i això suposa la xifra més alta de la sèrie històrica. En els últims quatre anys, el cost de construcció ha registrat increments de l'entorn del 30%.