Ja es coneixen els nou països de la Unió Europea que són candidats a entrar en recessió tècnica aquest mateix any en haver registrat una caiguda al seu producte interior brut (PIB) en el tercer trimestre, segons les dades que ha donat a conèixer Eurostat aquest dimecres. No obstant això, el conjunt la UE va créixer un 0,3% en el tercer trimestre. Si l'economia d'algun d'ells tornés a ser negativa en l'últim trimestre de l'any entraria en una recessió tècnica que es produeix quan un país acumula dos trimestres consecutius amb caigudes. Una cosa que ja li ha succeït a un dels Estats membres, Estònia, EL PIB dels quals ja va ser negatiu en el segon trimestre i ha repetit en el tercer. De moment és l'únic dels Veintisiete que ja està en aquesta situació econòmica, encara que si es compleixen els pronòstics que manegen els experts de la Comissió Europea (CE) n'hi haurà alguns més.
En les previsions de tardor donades a conèixer per la Comissió a mitjans de novembre es va avançar un negre panorama per a l'últim trimestre de l'any, amb un descens d'un 0,5% per al conjunt de l'economia comunitària, el que suposarà que molts països tenyiran de vermell la seva economia amb caigudes del PIB. Per de sobte, els nou candidats a tancar l'any en recessió tècnica són els que van registrar descensos en aquest tercer trimestre: Estònia, Xipre, Eslovènia, Grècia, Croàcia, Hongria, Finlàndia, Països Baixos i Txèquia. Previsiblement la majoria repetirà en el quart trimestre, però n'hi haurà molts altres que també registrin descensos en el seu PIB si les previsions de la CE no s'equivoquen. Espanya es podria deslliurar i tancar en últim trimestre de l'any creixent encara que sigui per una o dues dècimes.
La part positiva és que, segons els economistes de la Unió Europea, l'últim trimestre d'aquest any serà el pitjor i els tres primers mesos de l'any, encara que dolents, seran millors. Així, la CE espera que la contracció de l'activitat econòmica continuï en el primer trimestre del proper any, però en comptes d'una caiguda del 0,5% com s'espera per a l'actual trimestre, en el següent el descens es reduirà a un 0,1%. Però ja ho van advertir les autoritats comunitàries: "s'espera que la UE i la zona de l'euro, i la majoria dels Estats membres, experimentin una recessió tècnica aquest hivern. El creixement tornaria a la primavera, a mesura que la inflació relaxa progressivament el seu control sobre l'economia."
Una recuperació a mig gas, doncs com diu l'informe de la CE, "amb forts vents en contra que continuen frenant la demanda", l'economia de la UE està preparada per manejar només un creixement mediocre. Per a 2023 en el seu conjunt, aquesta previsió projecta un creixement del PIB tant a la UE com a la zona de l'euro del 0,3%. Espanya, molt millor, té un creixement previst de l'1%.
Deteriorament econòmic patent
Un deteriorament que ja és patent en les dades donades a conèixer aquest dimarts per Eurostat, doncs el tercer trimestre registra el menor creixement en termes trimestrals dels últims quatre, ja que en el segon de 2022 el PIB de l'eurozona va augmentar un 0,8%, en el primer un 0,6% i en el quart de l'any passat el 0,5%. En el conjunt dels 27, els tres trimestres anteriors van créixer un 0,7%, gairebé el doble que el 0,4% del tercer de 2022. En la part positiva, si s'exclou els Països Baixos -la cinquena economia de la Unió Europea- els grans països no entrarien en recessió aquest any, doncs Alemanya va donar un gir inesperat i va créixer en el tercer trimestre quatre dècimes, davant el 0,1% del trimestre anterior. França va registrar en els mesos d'estiu un augment del PIB del 0,2%; Itàlia del 0,5% i Espanya, la quarta economia de la UE, també el 0,2%. Però alguns podrien entrar en recessió a la primavera, entre ells Alemanya, suposadament l'economia comunitària que més patirà el proper any, segons la CE.
El consum de les llars puja el 0,9%
El consum de les llars va pujar a l'eurozona un 0,9% en el tercer trimestre de 2022 i la formació bruta de capital (inversió) un 3,6%, per la seva part el consum públic -la compra de productes i serveis per part de les administracions públiques- es va elevar una dècima tant a l'eurozona com la UE i l'últim competent que sumeixi en el PIB, les exportacions, van augmentar en el tercer trimestre un 1,7% a l'eurozona, mentre que les importacions es disparen el 4,3%. Així, sumats els tres components de la demanda interna (consum de llars, d'administracions públiques i la inversió) i l'exportació, llancen un creixement del 2,3% en el tercer trimestre. Tanmateix, l'estrebada de les importacions ha restat un -2% en aquest tercer trimestre, donant com a resultat el raquític creixement del 0,3%.
Països amb creixements del PIB
Deixant de banda els nou països que van registrar caigudes econòmiques en el tercer trimestre, entre els països amb creixements Irlanda segueix al capdavant en anotar-se el creixement més gran del PIB entre juliol i setembre (un 2,3%), seguit de Xipre, Malta i Romania (els tres un 1,3%). En termes anuals, el creixement del PIB en el tercer trimestre va ser del 2,3% a l'eurozona i del 2,5% a la Unió Europea, molt allunyat ja de l'increment del 4,2% i 4,3%, que, respectivament, van registrar en el segon trimestre d'aquest any.
Respecte a les dades d'ocupació, Eurostat publica aquest dimecres que el nombre de persones amb lloc de treball va augmentar un 0,3% als països de la moneda comuna i un 0,2% a la Unió Europea, també en relació amb el trimestre anterior. En comparació amb el tercer trimestre de 2021, el creixement va ser de l'1,8% en la zona euro i de l'1,5% en els Veintisiete. En canvi, les hores treballades van disminuir un -0,1% en el conjunt en la zona euro i un -0,3 % a la UE en comparació amb el segon trimestre, encara que en taxa anual van registrar un increment.
Una dada preocupant ja que, malgrat que en el tercer trimestre hi va haver més persones empleades a la Unió Europea, van treballar en conjunt menys hores que en el trimestre anterior. Espanya és el país on més creix l'ocupació en el tercer trimestre, un 1,4%, encara que les hores treballades es van reduir una dècima, igual que la mitjana de la zona euro. Tanmateix, a Xipre, país en el qual el nombre d'empleats va créixer un 1%, les hores treballades van augmentar un 0,9%, encara que a Malta, amb un creixement de l'ocupació també de l'1%, les hores treballades es van esfondrar un 3,1%.