De cada deu nous cotitzadors autònoms el 2023, nou van ser dones, segons un informe d'ATA, i les dues terceres parts dels llocs de treball creats des de la pandèmia, segons la Seguretat Social. Una evolució que ha permès que al febrer el 36,8% dels afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) tinguin nom de dona, una xifra històrica que suposa gairebé 1,3 milions d'autònomes. Es tracta d'un avanç molt notable, si es té en compte que els autònoms són un col·lectiu molt masculinitzat, com ressalta el secretari d'Estat de la Seguretat Social, Borja Suárez.
Un creixement assolit malgrat les dificultats que suposa l'emprenedoria, com destaca Marta Bona, presidenta de l'Associació Nacional de Dones Emprenedores i Autònomes, Anmeya, al seu torn autònoma i tècnica de projectes destinats a públic objectiu de dones amb pocs recursos i poca formació en gestió. "Els està costant molt arrencar, perquè necessiten un coixí financer que no sempre tenen, la qual cosa impedeix que es comenci a funcionar des del primer dia. Moltes abandonen i es fan assalariades", assenyala. Perquè, a més de possibles inversions, tan bon punt aixequen la persiana, tenen costos fixos, com una gestoria, la quota d'autònoms, una campanya de màrqueting per donar-se a conèixer, amb presència a xarxes, i possiblement un web.
Això fa que moltes comencin a treballar en l'economia submergida, sense afiliar-se al RETA, assenyala Bona. Una dificultat que no només es dona al principi, ja que la presidenta d'Anmeya, amb vint anys d'experiència, diu que ho deixarà, perquè no rep ajuts públics per assessorar les dones que volen emprendre el seu propi negoci. "No hi ha ajuts per ajudar les autònomes", assenyala. Entre els hàndicaps, a més de la falta de finançament, ressenya la burocràcia que s'exigeix per posar un negoci en marxa. Bona ha assessorat Irene López, una gaditana que ha optat per tenir el seu propi negoci, però hi ha molts altres casos recollits per ATA.
Irene López: intervenció i coaching estratègics. Aquesta treballadora social, empleada des del 2007 com a assalariada, va decidir capgirar la seva vida. Primer, perquè no li agradava la seva feina, ja que considera que l'ajuda en l'àmbit social es limita a l'"assistencialisme", diu. I segon, per les seves condicions personals, que després d'un divorci ha d'educar una filla de sis anys. La solució a ambdós problemes va ser la seva pròpia cap, per la qual cosa va abandonar la feina fixa, va vendre la casa i va començar a estudiar intervenció estratègica, una eina de coaching inventada fa 30 anys per Tony Robbins.
El seu objectiu seria unir altres sòcies, que busquin, com ella, independència i seguretat. I respecte a la por de deixar la nòmina, López assenyala: "Més por fa treballar en un lloc que no t'agrada i, a sobre, haver de pagar algú perquè cuidi la meva filla". Explica que va ser un pas molt meditat, incloent-hi les necessitats financeres, ja que la formació ha suposat no només temps, sinó també diners. En aquests moments, amb la seva formació d'intervenció i coaching estratègic acabada, ha començat la formació de màrqueting per aprendre a donar visibilitat al seu negoci. De moment, està fent servir el canal d'Instagram.
Treballar com a autònoma li permet gestionar el seu temps i dedicar temps a la seva filla, ja que el seu servei es du a terme online, la qual cosa, a més, obre les portes a un mercat molt ampli de parla hispànica. I tot això, dedicant-se al que li agrada: ajudar la gent. La seva missió és ensenyar a valorar-se més, a localitzar les emocions que bloquegen que limiten el desenvolupament personal i professional. A més, a diferència de les llargues sessions de psicologia, la seva nova professió ajuda a desbloquejar en poques sessions persones amb depressió o ansietat.
Inma Cardona, peixatera i fruitera. Aquesta saragossana ja és veterana en ser autònoma, ja que regenta el seu negoci des del 2018. És propietària d'un comerç que ven peix i fruita al poble saragossà de Fuentes de Ebro, a 30 quilòmetres de Saragossa, que va heretar del seu pare i en el qual treballava des de sempre, encara que com a assalariada. Tanmateix, ara ha donat el seu toc personal a la peixateria-fruiteria. "La vaig remodelar, la vaig posar més atractiva de cara al públic. Els temps han canviat -assenyala- amb les xarxes socials". Ara s'està plantejant obrir una pàgina web.
Sobre el negoci, es lamenta que enguany ha notat una caiguda de vendes per la pujada dels preus dels aliments, però de moment es treu un salari normal, encara que amb alts i baixos segons els mesos. "Però si tingués un assalariat, la cosa ja seria molt ajustada", apunta. Així, tot depèn d'ella, la qual cosa té el seu costat bo i el seu costat dolent. De fet, coneix persones que han obert la seva botiga i l'han tancat per "els maldecaps que suposa", diu. En el seu cas, "la pega és que matino molt". Es lleva a les quatre del matí per estar aviat a Mercazaragoza, a fi de triar el peix, però la botiga està oberta només al matí.
D'una de les coses que més orgullosa se sent és de la venda de cistelles de fruita personalitzades. "La idea va sorgir durant la pandèmia, per al Dia de la Mare, perquè la gent no podia sortir al carrer, però jo sí, per repartir dinar. I vaig pensar a vendre les cistelles de regal per enviar a les mares. Va ser un èxit, pràcticament em vaig quedar sense gènere i vaig vendre 40 cistelles". I, en el dia d'avui, continua fent cistelles personalitzades. "Sempre cal posar il·lusió. Si s'apaga la il·lusió, malament", declara.
Victoria Herreros, producció i venda de roba. El seu cas és un clàssic, ja que ha arribat a la feina per compte propi després que l'acomiadessin de la seva ocupació, després de 25 anys com a periodista i comunicadora: "Ahir, 7 de març, fa just un any que em vaig donar d'alta com a autònoma". Amb gairebé 50 anys, va ser conscient que, malgrat que li agradava molt la seva feina, era difícil recol·locar-se. Però, més enllà dels diners, necessitava continuar en actiu laboral, per la qual cosa la sortida natural era fer-se autònoma i tenir el seu propi negoci. Però la pandèmia es va creuar al camí, en un mal sentit.
Decideix obrir amb una sòcia un petit negoci. Van agafar un local i el van condicionar per llogar-lo a sanitaris i fisioterapeutes. Però amb el negoci acabat d'obrir, la covid va malmetre la iniciativa. Però en comptes d'intimidar-se ho va intentar una segona vegada, però amb l'experiència apresa, va optar per un model que no necessités tanta inversió. "Vaig perdre tots els diners", recorda. Així, va optar per dedicar-se a la costura, "sense haver agafat una agulla en la meva vida". Avui es dedica a dissenyar les seves pròpies peces, les fa ella i les ven ella a través de mercats pop-up. Però també ha anat aprenent amb el temps.
Primer, després d'anar a mercats ambulants pels pobles de l'interior de Cantàbria, va descobrir que tenia més bona acollida en zones de costa, més turístiques. Igualment, ha anat afinant el producte que ven, i ara s'especialitza en 3 o 4 peces de roba i diverses bosses. I no li va malament. Encara que no es treu un gran salari, se sent molt contenta amb "un balanç positiu". Però només porta un estiu i un Nadal, per la qual cosa, encara el seu segon any amb més experiència. De moment, afronta el seu primer trimestre fluix en vendes, encara que ja l'han advertit d'això. De sobte, provarà sort més lluny, a Bilbao i a Madrid i, si tingués més temps i diners, faria el salt a la venda online. "He passat a viure millor, ser propietària del meu temps i el meu treball", conclou.