La Cambra de Comerç fa un nou crit d’alerta a l’Estat perquè acceleri l’execució dels fons europeus disponibles en forma de transferència directes abans d’acabar l’any, que sumen més de 69.000 milions d’euros. D’aquesta xifra, el govern espanyol encara podria sol·licitar i rebre 25.952 milions d’euros assignats que s’haurien de mobilitzar abans de finalitzar el 2023. En cas de no fer-ho, l’economia del país perdria l’oportunitat d’executar els recursos que la Unió Europea ha posat a disposició.
L’estudi Fons Next Generation EU: execució i avaluació de la corporació mostra l’avenç en el grau d’execució dels fons europeus per part de l’Estat i la Generalitat des de la seva posada en marxa i assenyala que el ritme de mobilització dels fons per part de l’Estat “no està sent el desitjat”. Per una banda, apunten que és "preocupant" que els fons realitzats (obligacions reconegudes) per l’Estat el 2022 fossin inferiors que els del 2021 i només es complís amb un 69% del crèdit pressupostat. Per altra banda, el ritme de mobilització dels fons fins a l’abril d’aquest any asseguren que "està sent similar al de l’any passat", tot i que el pressupost previst que s’executarà aquest 2023 és un 24% superior.
A finals d’any, la corporació presidida per Mònica Roca ja va reclamar que s’accelerés l’execució dels fons europeus. “Malgrat que ha augmentat aquest ritme ens cal un crit d’alerta per accelerar encara més i aprofitar el període que pertoca. El compromís amb Europa fa que hàgim d’actuar de manera ràpida, ens queda un any”, va apuntar Roca.
Lenta execució dels PERTE
Així mateix, la Cambra també ha criticat la "lenta execució dels PERTE" i ha afirmat que "el baix greu de realització dels fons assignats per part del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme estan suposant una barrera a l’execució dels fons de Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) per part de l’Estat".
Els PERTE, que concentren una inversió pública del 20% del total, es troben encara en una fase inicial i el seu grau d’execució és molt baix, recorden des de la corporació barcelonina. De fet, des de finals de l'any passat només s’han resolt convocatòries per un import equivalent al 29% dels fons a assignar abans de desembre del 2023. Atès que un 52% de la inversió pública prevista a través d’aquests projectes ha de complir amb aquest termini, esdevé especialment rellevant l’activació dels PERTE d’energies renovables, hidrogen renovable i emmagatzematge, vehicle elèctric i agroalimentari. Respecte al PERTE de microelectrònica i semiconductors, si bé la pressió temporal és menor (fins a finals del 2026), des de la Cambra recorden que "és important que es comenci a definir i orientar la seva execució dels fons", ja que representa en termes d’inversió pública (12.250 milions d'euros).
En l'àmbit de ministeris, l'informe destaca en negatiu el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Entre els anys 2021 i 2022 només va realitzar el 9% i 36% dels fons assignats pressupostàriament. L’assignació pressupostària elevada a aquest ministeri el 2023 implica que aquest any és "transcendental" per revertir l’escassa mobilització dels fons assignats, si no es vol posar en risc una quarta part de l’execució pressupostària prevista pel 2023.
Vies d'assignació dels fons europeus a Catalunya
Existeixen quatre vies a través de les quals l’Estat realitza assignacions directes de fons Next Generation a Catalunya: convocatòries de subvencions amb beneficiaris de Catalunya, licitacions amb adjudicataris de Catalunya, assignacions directes de l’Estat a altres entitats i ens locals, i transferències a la Generalitat de Catalunya. A través dels diferents mecanismes, l’Estat ha assignat directament fons MRR a Catalunya per un import total de 5.077 milions d'euros fins a mitjans de maig del 2023.
De fet, fins llavors, la Generalitat de Catalunya ja ha mobilitzat un 69,7% dels fons ingressats per part de l’Estat. Després que el ritme de mobilització dels fons MRR ingressats fes mesos que estigués estancat, l’última dada del maig mostra com aquest s’hauria accelerat durant el darrer mes.