Les cooperatives de dret d'ús, una iniciativa a cavall de la compra i el lloguer, irrompen com una solució més davant de la crisi d'habitatge que pateix Espanya i multipliquen els seus projectes de cara als anys vinents, encara que segueixen lluny de Viena o Copenhaguen, ciutats on la seva profusa implantació ajuda a rebaixar el preu de l'habitatge. Encara que no s'han format com a resposta a la crisi de l'habitatge, ja que ja acumulen més d'una dècada a la península, aquest model ha guanyat protagonisme en els últims mesos i diversos col·lectius com Entrepatios i Sostre Cívic desitgen disparar els seus projectes en aquesta pròxima dècada i que es construeixin 2.000 pisos d'aquest estil en els dos anys vinents.
Aquestes cooperatives, expliquen a Efe José Téllez, membre de comunicació de la catalana Sostre Cívic, i Nacho García Pedraza, de la madrilenya Entrepatios, "combinen els avantatges de la compra, ja que els contractes són indefinits, i del lloguer, perquè les quotes mensuals que s'han de pagar estan per sota del mercat". Els residents d'aquest tipus d'habitatge són propietaris de la cooperativa, que sempre és la titular dels habitatges i es crea amb voluntat de durada indefinida, i per això el model no es pot transformar per obtenir habitatges de propietat privada i segueix sempre sense ànim de lucre.
Tant Téllez com García Pedraza defensen que aquest model té capacitat de gestionar un gran parc, encara que per a això es necessita que el percentatge d'aquest tipus d'habitatges pugi, com en Viena i Copenhaguen, on el parc públic supera el 30% del total. Sostre Cívic compta amb 14 projectes finalitzats, en els quals habiten 190 famílies, però la previsió per a 2027 és que hi hagi 506 famílies i 22 projectes. En total, a Catalunya hi ha ja 67 edificis d'habitatge cooperatiu, amb 1.190 habitatges, encara que 37 d'ells -783 habitatges- estan encara en fase de promoció.
Per la seva part, Entrepatios, exposa García Pedraza, compte amb dos projectes ja finalitzats, mentre espera aconseguir el terra d'un tercer a la Comunitat de Madrid per insistir en aquest model.
Dinamarca, al capdavant
Són lluny dels més de 10.000 projectes d'aquest estil a Dinamarca i, ara per ara, el gran inconvenient és la inversió inicial, encara que, així i tot, el cost continua sent "molt menor que l'entrada d'un pis". Téllez insisteix en l'exemple d'altres països que cedeixen sòl públic per ajudar a impulsar aquest tipus de projectes i recalca el suport rebut mitjançant crèdits 'tous' de l'Institut Català de Finances i un crèdit de 31 milions d'euros aconseguit a través del Council of Europe Development Bank. Però "encara falta una mica més estructurat", amb un marc regulador clar, un suport financer "que no sigui anecdòtic" o beneficis fiscals, perquè si aquestes mesures es combinen, "es pot arribar que les cooperatives gestionin un percentatge molt alt del parc" i que sigui "complementari" al lloguer o a la venda.
Per la seva part, Nacho García Pedraza, inquilí d'un dels projectes de Madrid a través d'Entrepatios, recalca que aquest tipus de model "evita l'especulació" i ajudaria a reduir l'emergència residencial existent. Tanmateix, lamenta que en el cas d'Entrepatios, ubicat a Madrid, aquests projectes n'hi ha (haver de) "treure a pulmó", sense ajuts, i per això han estat de perfil més 'sènior', però insisteix que aquest tipus de model vol arribar als 2.000 habitatges més a tot el territori espanyol en els dos anys vinents.
Per al membre d'Entrepatios, la clau és el suport públic en la concessió de terra, en ajuts a acompanyaments i en el descens d'impostos: "Com no hi ha un marc que reguli la cessió d'ús, i les institucions no saben si és lloguer o venda, ens mengem els problemes d'ambdós", ressalta.
211.000 pisos a Viena
En el cas de Viena, hi ha 211.000 pisos d'aquest estil i, segons el mateix ajuntament vienès, aquestes promocions estan construïdes per societats cooperatives al sector de la construcció per iniciativa social, en les quals es pot entrar a viure a través del pagament "amb freqüència de la contribució al finançament". "L'import de la contribució dependrà de la superfície del pis, de l'edat del pis i de la seva ubicació. Quan deixi d'arrendar el pis de cooperativa a Viena, li tornaran gran part de la seva contribució", informa el mateix Ajuntament.
Téllez insisteix que en aquests blocs hi ha -i també requereix- un compromís més important amb els veïns: "Hi ha moltes decisions que prenen els socis, com el sistema de quotes o la rehabilitació, però les instal·lacions també són centralitzades, i la internet o la llum són compartides, el que permet estalviar a final de mes".