El cost de l'habitatge, pels aires. En els últims anys, el mercat de compra d'habitatge al país ha patit un repunt significatiu dels preus, arribant a experimentar alces de fins al 37,5% en tot just una dècada, segons dades de l'INE. En aquest sentit, en el cas d'Espanya, la preocupació per l'habitatge s'ha duplicat en els últims tres anys i el 22% de la població espanyola considera el problema de l'habitatge com un dels dos principals reptes que afronta el país.

Davant d'aquesta situació s'ha posat de moda una nova forma per poder accedir a un habitatge i estalviar: canviar d'ús. Això és una pràctica que consisteix a adquirir un immoble de segona mà com podria ser un local comercial o un magatzem i convertir-lo en habitatge. De fet, des de finals de 2021 s'han produït més de 27.700 canvis d'ús a Espanya. Segons dades de la Direcció General de Cadastre, principalment s'han dut a terme canvis de locals procedents d'ús industrial, emmagatzemament o comerç.

Modificació de l'ús de l'espai

Tanmateix, hi ha diversos factors a tenir en compte amb aquests canvis. Segons informa la immobiliària Tecnocasa, "cal realitzar molts tràmits i complir una sèrie de requisits i, així i tot, no sempre és possible dur-lo a terme. Els requisits i tràmits depenen de cada ajuntament i cada comunitat autònoma". En aquest sentit, afegeixen que "és molt important saber si l'immoble es troba en una zona urbanitzable i si és possible modificar el seu ús. Per tant, cal fer una consulta urbanística a l'ajuntament corresponent. Si és possible aquest canvi d'ús, cal presentar una llicència amb un projecte tècnic", precisen, i afegeixen que "tot aquest procés administratiu pot portar el seu temps i els seus diners, en alguns casos més d'un any".

"Cal complir els requisits d'habitabilitat, accessibilitat i eficiència oportuns, a més de tenir molt en compte els costos de la reforma per aconseguir que es pugui viure en aquest immoble. És clau i indispensable anar a experts en urbanisme i arquitectes per dur-lo a terme, des de la presentació del projecte fins a aconseguir la cèdula d'habitabilitat", conclouen.

Diferència de preu del 35%

Pel que fa a la repercussió en la butxaca, amb només adquirir un local versus un habitatge hi ha una diferència del 35%. A més, només el simple fet de convertir un local en habitatge revalora aquesta propietat. A banda, cal tenir en compte que aquests preus són només de compra, per la qual cosa posteriorment caldrà afegir altres despeses derivades de les llicències i tràmits per convertir un local comercial en un habitatge i el cost corresponent de la reforma d'aquest. Les despeses de tramitació i llicència ronden els 1.200 euros, mentre que convertir un local de 50 metres quadrats rondaria els 20.000 euros.

Finalment, els requisits per habilitar un local com a habitatge impliquen obtenir un permís de la comunitat de veïns, estar ubicat en sòl urbà i que l'espai compti amb una sèrie de condicions mínimes d'habitabilitat (comptar amb una façana d'una mida mínima, disposar de finestres a l'exterior o que a l'habitacle entre llum natural). En el cas de Catalunya, també cal tenir en compte la densitat urbana (superfície construïda de l'edifici i actuacions de nova planta: celobert, patis de ventilació, la superfície de planta baixa que ultrapassi la profunditat edificable i el soterrani).

Segons l'Article 180.2 de les ordenances metropolitanes d'edificació, en les zones de barri antic i densificació urbana s'entén per superfície construïda de l'edifici en actuacions de nova planta, la compresa entre els tancaments exteriors. S'inclouen els celoberts i patis de ventilació i s'exclouen els cossos sortints, la superfície de planta baixa que depassi la profunditat edificable, i els soterranis. Segons l'Article 180.3, a la resta de zones, per al càlcul de la superfície construïda de l'edifici s'adoptaran els mateixos criteris que estableixen les normes urbanístiques del PGM per al còmput de l'edificabilitat.