Aquest dijous se sabrà si el Partit Popular dona un suport velat a l'última part de la reforma de les pensions abstenint-se en el Congrés o mostra una negativa frontal a la reforma el que obriria les portes a una nova reforma si Alberto Núñez Feijoo arriba a La Moncloa. El nou model que avui es rubrica en la Cortes, on el Govern compta amb vots suficients de l'esquerra, tindrà al davant a Vox i a Ciutadans i previsiblement als populars, amb els que el Govern negociava a última hora que canviïn el seu "no" anunciat per una abstenció. El Reial Decret-Llei que es vota avui en seu parlamentària tanca una àmplia reforma del model de pensions públiques que s'ha anat aprovant per fases.
El primer pas es va fer en la tardor de 2020 quan el Pacte de Toledo (Comissió especial en el Congrés per a la Seguretat Social) després de diversos anys de negociació va establir les bases amb 21 recomanacions que s'han anat plasmant en cinc reformes durant aquesta Legislatura i, encara, en queda pendent una sisena sobre la jubilació parcial que s'ha d'aprovar abans del 30 de juny d'aquest any, segons s'ha compromès el Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social que dirigeix José Luis Escrivá.
Complement de bretxa de gènere
1. Complement de bretxa de gènere. Va ser la primera mesura, aprovada el febrer de 2021, va ser la creació d'un complement sobre la pensions de les dones que substitueix al complement de maternitat. Aporta una quantitat fixa per fill de la pensionista que aquest any és de 30,4 euros fins a un topall de quatre fills.
Primer paquet de la reforma laboral
2. Revalorització de les pensions. Va ser les principals mesures aprovades al denominat primer paquet de la reforma laboral, aprovat el desembre de 2021 amb l'acord de sindicats i empresaris. Les pensions es revaloritzaran amb la inflació mitjana de l'any al mes de novembre, que ja s'ha aplicat per a 2023 amb una pujada del 8,4%.
3. Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI). Va ser la segona gran mesura d'aquest paquet que implica un recàrrec extra del 0,6% sobre les quotes socials que abonen un 0,5% totes les empreses i un 0,1% tots els treballadors. Aquesta aportació no es computarà per a les prestacions dels treballadors, s'ha creat com una aportació extra a fi de generar una "guardiola" de reserva de 120.000 milions d'euros per fer front a l'increment de les pensions amb el Baby boom quan els pensionistes sumin 15 milions, cinc més que actualment.
4. Apropar l'edat de jubilació real a l'ordinària (67 anys a partir de 2027). Es penalitza aquells treballadors que volen jubilar-se abans de temps, amb coeficients reductors de la pensió que poden oscil·lar entre el 21% i el 13% de la futura prestació.
5. Incentivar la demora de la jubilació. En la mateixa línia, els treballadors que havent arribat a l'edat legal decideixin continuar treballant es premiaran amb un percentatge addicional del 4% a la seva futura pensió o un paga única que oscil·la entre els 4.768 i els 12.060 euros o una mescla d'ambdós.
6. Prohibició de la jubilació forçosa. Cap conveni col·lectiu no podrà establir la jubilació forçosa per sota dels 68 anys, com venia succeint anteriorment. El que significa que si un treballador vol continuar treballant, no li ho pot impedir l'empresa.
Plans de pensions d'ocupació públics
7. Plans de pensions d'ocupació públics. Els plans de pensions promoguts des de les empreses han tingut molt poc èxit a Espanya. En un intent d'estendre'ls, s'aprova una llei per lligar-los als convenis col·lectius, incentivant fiscalment i en les cotitzacions socials als sectors que s'acullin. De moment només s'ha apuntat la construcció.
Reforma de les pensions dels autònoms
8. Cotitzacions lligades a ingressos reals. Una de les grans reformes, que ha comptat amb el suport de les organitzacions d'autònoms, la CEOE i els sindicats, ha estat la del sistema del DESAFIA (Règim Especial de Treballadors Autònoms) l'eix central del qual és apropar de forma gradual, fins a 2032, les cotitzacions que paguen a la Seguretat Social als seus ingressos reals. Això suposarà, igualment, l'augment en les prestació que cobren els autònoms.
9. Tarifa plana. Es limiten els usuaris i s'eleva la quantia de 50 euros a 80 euros, respecte al funcionada el 2022, amb un estalvi de 500 milions d'euros per a la Seguretat Social.
10. Transformació del cessament d'activitat. Una mesura que ha passat desapercebuda, però que ha estat exigida pels autònoms és el cessament d'activitat, un sistema similar a la prestació d'atur dels assalariats.
Segon paquet de la reforma laboral
Aprovat com a Reial Decret-Llei el passat 16 de març, després d'un acord amb els sindicats i l'aval de Brussel·les, se sotmet a l'aprovació dels grups parlamentaris aquest dijous a una única votació al conjunt de la reforma, sense esmenes. No obstant això, una vegada aprovat, i complert el compromís amb Brussel·les, es podria tramitar com a projecte de llei sotmès a les esmenes. Es compon de tres grans mesures, però n'hi ha altres de menor entitat. Aquest segon paquet ha generat dubtes sobre la seva utilitat d'organismes com Fedea, però també el Banc d'Espanya i Airef.
11. Període de còmput de la pensió. Després d'una tenses negociacions, Escrivá va optar per mantenir els 25 anys actuals, encara que ha permès la possibilitat (el que surti més beneficiós al jubilat) ampliar-ne 29 podent treure els dos amb menors bases de cotització. La primera proposta del ministre va ser elevar les bases a 35 anys, que després va reduir a 30, traient els tres anys dolents. Però no començarà a aplicar-se fins a 2026, i tardarà 12 anys a completar-se.
12. Pujada de les bases i pensions màximes. Per generar més ingressos, es pugen les cotitzacions màximes entre 2024 i 2050, sumant a l'IPC una quantia fixa d'1,2 punts. Igualment pujaran les pensions, encara que en una menor quantia i a més llarg termini, el que ha generat moltes crítiques.
13. Quota de solidaritat. També per millorar els ingressos, s'ha creat un nou mecanisme, quota de solidaritat, que s'aplicarà també sobre les cotitzacions màximes. A la part del salari que es quedi fora de la cotització es gravarà amb un 1% el 2025 (que no aporta una millora de les prestacions, com el MEI) i anirà augmentant cada any.
14. Reforç del MEI. En aquest paquet s'ha incrementat l'aportació al MEI que es duplica, del 0,6% que ja es paga des de l'1 de gener, a l'1,2% (1% a càrrec de l'empresa i un 0,2% del treballador), en un increment progressiu que culminarà el 2029.
15 y 16. Mesures per reduir la bretxa de gènere a les pensions. En aquest segon paquet, a més de les mesures que han de generar més ingressos, se n'han aprovat algunes que milloressin les prestacions de certs col·lectius. En aquest sentit se n'han aprovat dos per reduir la bretxa de gènere de les pensions: en complement de bretxa de gènere es reforça amb un increment del 10% (3,4 euros per fill) els dos propers anys. I es millora la cobertura de les llacunes de cotització a les dones, encara que també per a la resta dels pensionistes.
17. Millora de les pensions mínimes. La reforma estableix la pujada de les pensions mínimes, tant les contributives com les assistencials.