Novetats al mercat de lloguer d'habitatge. L'actualització anual de la renda dels contractes de lloguer de pisos i cases no podrà superar el 3% el 2024. Per incentivar els propietaris a posar els seus pisos de lloguer malgrat la limitació, entren en vigor també nous incentius fiscals aplicables en l'impost sobre la renda de persones físiques (IRPF) als arrendaments d'immobles destinats a habitatge. Les dues mesures formen part de la llei d'habitatge aprovada el maig passat pel govern espanyol.

Així, els contractes de lloguer vigents des de l'1 de gener al 31 de desembre de 2024 que es revisi no podran incrementar el seu valor més d'un 3%. La persona arrendatària d'un contracte de lloguer d'habitatge habitual la renda del qual hagi de ser actualitzada perquè es compleixi la corresponent anualitat de vigència de l'esmentat contracte, podrà negociar amb el llogater l'increment que s'aplicarà en aquesta actualització anual de la renda. Tanmateix, existeixi o no acord entre ambdues parts, la variació anual de la renda no podrà excedir del 3% en cap dels dos casos.

En el cas que el llogater sigui un gran tenidor, el límit de la variació anual de la renda no podrà superar tampoc el 3%, existeixi o no pacto entre les parts. S'entén com a gran tenidor aquella persona física o jurídica que sigui titular de més de deu immobles urbans d'ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 metres quadrats d'ús residencial, excloent en tot cas garatges i trasters. Tanmateix, aquesta definició podrà ser particularitzada en la declaració d'entorns de mercat residencial tensat.

La llei d'habitatge també introdueix un mandat a l'Institut Nacional d'Estadística (INE) perquè defineixi abans del 31 de desembre de 2024 un nou índex de referència per a l'actualització anual dels contractes d'arrendament d'habitatge.

Incentius fiscals per als propietaris

Aquest 1 de gener es posa en marxa també una millora de l'IRPF per estimular el lloguer d'habitatge habitual a preus assequibles, a través de la modulació de la reducció del rendiment net del lloguer d'habitatge habitual. Per a això, s'estableix als nous contractes d'arrendament un percentatge de reducció del 50% (ara és del 60% amb caràcter general), que podrà incrementar-se en funció de determinats criteris --zona tensada, rehabilitació-.

Així mateix, el govern espanyol ha estès la suspensió dels desnonaments i llançaments de llars vulnerables econòmicament i socialment del seu habitatge habitual fins al 31 de desembre de 2024, en els casos ja previstos per la normativa actual. La mesura està inclosa al Reial Decret aprovat el passat 27 de desembre en Consell de Ministres per adoptar mesures amb què afrontar les conseqüències econòmiques i socials derivades dels conflictes a Ucraïna i el Pròxim Orient, així com per pal·liar els efectes de la sequera.

L'ampliació de les mesures de protecció es van aprovar per a aquelles llars vulnerables que s'enfrontin a procediments de desnonament del seu habitatge habitual, amb l'acció coordinada dels òrgans judicials i dels serveis socials competents. Aquí s'inclourien les llars afectades per procediments de llançament del seu habitatge habitual, que no es derivin de contractes d'arrendament, quan existeixin persones dependents, víctimes de violència sobre la dona o menors d'edat a càrrec.

El govern de l'Estat estén la suspensió dels desnonaments de llars vulnerables

En aquest últim supòsit, s'estableix la possibilitat que el jutge, prèvia valoració ponderada i proporcional del cas concret, tingui la facultat de suspendre el llançament, quan els propietaris d'aquests immobles siguin persones físiques o jurídiques titulars de més de 10 habitatges, sol·licitant informe als serveis socials competents per valorar la situació de vulnerabilitat econòmica i identificar les mesures a aplicar.

En aquests casos, sempre es tindran en compte aquells que ja es van regular en els quals la suspensió mai no podrà dictar-se i són: quan l'habitatge sigui la residència habitual o segona residència del propietari, quan s'hagi produït en un immoble de propietat d'una persona física o jurídica que el tingui cedit per qualsevol títol vàlid en dret a una persona física que tingués en ell el seu domicili habitual o segona residència degudament acreditada.

Així mateix, quan l'entrada o permanència en l'immoble s'hagi produït existint intimidació o violència sobre les persones, quan existeixin indicis racionals que l'habitatge s'estigui utilitzant per a la realització d'activitats il·lícites; quan es tracti d'immobles destinats a habitatge social i ja s'hagués assignat l'habitatge a un sol·licitant o que l'entrada a l'immoble s'hagi produït posteriorment a l'entrada en vigor del Reial Decret Llei 11/2020.