L'abril passat es van donar d'alta en la Seguretat Social 10.048 persones per rebre una pensió per incapacitat permanent. Es tracta d'una xifra inèdita: des de 2005, només en quatre mesos s'han superat les 10.000 altes en aquest tipus de pensió, el nombre més gran d'altes (10.749) va ser el març del 2006 i la segona (10.360) el març de 2008. La d'abril d'aquest any es col·loca com la tercera més voluminosa des que hi ha registres el gener de 2005. El voluminós increment de treballadors que ha deixat l'activitat per cobrar una pensió per causes de malaltia o d'accident laboral se suma a l'imparable creixement de les xifres de baixes laborals per incapacitat temporal (IT), especialment a causa de malalties comunes, que preocupa tant agents socials com els experts.
L'alta d'aquests nous pensionistes, ha elevat el nombre de perceptors d'aquesta modalitat per incapacitat permanent fins a 953.936 a 1 de maig, segons les dades donades a conèixer aquest dimarts pel Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social que dirigeix Elma Saiz. Suposa, igualment, el valor volum el maig des d'abans 2019 i el segon més alt per a aquest mes des de 2005. A més, i continuant amb els rècords, és la primera pujada interanual en 16 mesos, i una de les més grans, un 0,94%, de la sèrie històrica. Bo, per ser precisos, és la segona, ja que el març, amb 9.687 altes, es va produir un lleuger increment, del 0,09%. Un increment que, de moment, no se sap a què pot deure's.
Tanmateix, la pujada del nombre de pensionistes per incapacitat permanent es va produint, amb dents de serra, des d'una mica abans de la pandèmia, concretament des de 2018, quan es van superar, per primera vegada, els 950.000 beneficiaris d'una pensió d'incapacitat permanent, quan dos anys abans estaven en uns 935.000. Un llarg ascens tenint en compte que el 2005 eren 125.000 menys que l'abril d'aquest any els pensionistes d'aquesta modalitat de prestació.
Incapacitat temporal
Un fenomen que va semblant al de les baixes laborals per malaltia, la incapacitat temporal (IT) en la terminologia laboral. Juan Ramón García, de BBVA Research, comenta a ON ECONOMIA que l'augment de les baixes laborals i l'allargament en el temps es va produint des de 2013, quan surt de la crisi financera, però té un fort creixement des de la pandèmia. A desembre d'aquest any, els treballadors de baixa al mes eren 861.000, el 4,1% del total dels ocupats, quan el 2019 en sumaven 535.000, 2,7% de la població treballadora. El 2020 es produeix un fort estrebat, fins a 703.000, el 3,7%. Tanmateix, i això és el més preocupant per a sindicats i empresaris, però també per al govern espanyol, que ha d'aportar cada any més diners per cobrir aquestes baixes, és que ha continuat creixent en la postpandèmia. L'any passat, es comptabilitzaven aquests 861.000
Però no només són més els treballadors malalts, també són més temps de baixa. Amb les dades elaborades per BBVA Research a partir de l'INE, el desembre del passat anys, la mitjana llança que cada ocupat hauria deixat de treballar 7,6 hores al mes, només superat per març de 2023. Fins i tot en els mesos de pandèmia, la baixa va durar menys temps que a finals de l'any passat.
De moment, els investigadors estan intentant determinar quina causa expliquen l'alt increment de la incapacitat temporal (IT), al que s'ha de sumar ara la incapacitat permanent, que permet el pas de treballador a pensionista. L'economista de BBVA Research matisa que, de moment són suposicions, però hi ha alguns factors que poden explicar en part aquest augment amb un fort impacte a les arques de la Seguretat Social. "Quant a les causes, s'han identificat algunes, com l'envelliment de la població ocupada, les repercussions de la COVID-19 i de les noves formes de treball o la congestió dels centres de salut, però d'altres les desconeixem", assenyala.
Causes de la incapacitat
L'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie) és un dels més actius en l'estudi de la Incapacitat Temporal, amb quatre informes elaborats juntament amb Umivale Activa. Encara que comptabilitzen la baixes a través de fonts diferents i les presenten d'una altra forma, la conclusió és similar: després de la pandèmia, s'estan produint més de 400 baixes a l'any per cada 1.000 treballadors, davant les 300 de 2019, encara que difereixen en la durada. Així, l'informe de l'Ivie assenyala que l'augment de baixes laborals "ha anat acompanyat d'un descens de la durada mitjana, actualment per sota dels nivells prepandèmia. Actualment, se situa en els 34,4 dies per a contingències comunes i 37,3 en la contingència professional. En el bienni 2018-2019, la baixa per contingència comuna va ser de 41 dies i fins i tot 50 dies, en el 2020-2021".
José María Peiró, catedràtic de Psicologia Social i de les Organitzacions de la Universitat de València i un dels autors dels informes, assenyala que estan treballant en un cinquè informe per determinar les causes que expliquen aquest augment de les baixes laborals. De moment, parla de conjectures. No obstant això, assenyala quatre blocs possibles de causes. La primera, lligada a les condicions laborals la penosidad de les quals podria haver augmentat, especialment en l'apartat de malalties mentals. Un problema que s'hauria d'aturar des dels departaments de Recursos Humans. Un segon bloc, té a veure amb un canvi de mentalitat dels treballadors des de la covid, més conscienciats amb guanyar qualitat de vida i salut en el seu treball. En aquest bloc s'inclou també un envelliment de la població treballadora, més propensa a emmalaltir o un altre tipus de canvis lligats al teletreball o a la gran dimissió.
Un tercer bloc es refereix a factors no estrictament laborals, com la necessitat de conciliar la vida familiar. Molts treballadors han d'afrontar problemes domèstics que pot suposar un estrès afegit com que no afrontar-los. I van a la baixa. En aquest bloc, també s'inclouria treballadors que simulen una malaltia, entroncada a la cultura de la picardia. Un quart bloc, en el qual coincideixen experts, sindicats i treballadors, està lligat a les ineficiències dels sistemes nacionals de salut. Aquí, Peiró apunta a les llistes d'espera que allarguen innecessàriament el temps de baixa, però també l'allargament de la incapacitat temporal, quan tot apunta que el malalt no s'incorporarà novament al seu lloc de treball. El catedràtic de la Universitat de València explica que al cap de 18 mesos d'IT s'ha d'avaluar si concedir la incapacitat permanent o donar l'alta al malalt. Entén que, en molts casos, no s'hauria d'allargar l'IT, que està elevant artificialment les estadístiques.
Un altre factor que s'assenyala per altres experts és la relació entre la incapacitat temporal i permanent, amb els cicles econòmics. Quan l'economia va bé, augmenta l'IT, ja que els treballadors tenen menys por de perdre la seva feina, una cosa que queda patent en les estadístiques anuals. Tanmateix, a la pensió per incapacitat permanent la relació no és amb l'activitat, sinó amb els nivells salarials. En ple boom de 2000 a 2007, els pensionistes per incapacitat permanent no superaven els 850.000, ja que els salaris eren llavors molt alts en proporció amb les pensions. Tanmateix, actualment, les diferències ens són tan voluminoses.