L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha expressat el seu suport que el govern espanyol aprofiti la implicació dels agents socials en la regulació del temps de feina per impulsar l'experimentació sobre la reducció de la jornada laboral i els seus potencials efectes positius sobre la productivitat i els salaris. "El govern espanyol hauria d'aprofitar la forta participació dels interlocutors socials en la regulació del temps de feina per promoure l'experimentació de polítiques i ampliar la base empírica", assenyala el think tank de les economies avançades al seu informe Reactivar el creixement àmpliament compartit de la productivitat a Espanya, en referir-se al creixent debat sobre el paper potencial per escurçar la setmana laboral tindria en el benestar i la productivitat.
De fet, si bé l'OCDE admet que l'evidència sobre la reducció de la setmana laboral a quatre dies continua sent irregular i tendeix a basar-se en assajos a petita escala amb participació voluntària, apunta que "hi ha proves clares que les jornades laborals molt llargues augmenten els riscos per a la salut i redueixen la satisfacció laboral i la productivitat per hora". Així mateix, considera que hi ha certa evidència del qual reduir la setmana laboral normal pot augmentar els salaris i la productivitat, amb poc o cap efecte sobre l'ocupació. A més, l'informe de l'OCDE afirma que això també permetria conèixer millor la mesura en què els efectes sobre la productivitat depenen de la forma en què s'organitza la feina més curta i l'activitat econòmica de l'empresa.
Reducció negociada
Durant la presentació d'aquest informe a París, a la que ha assistit la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, el director d'Ocupació, Treball i Assumptes Socials de l'OCDE, Stefano Scarpetta, ha defensat la possibilitat de reduir la jornada sense impacte negatiu sobre el creixement, si això està negociat pel diàleg social, encara que ha advertit que, "potser cal legislar perquè alguns treballadors no estan coberts pels convenis col·lectius". "Si s'imposa una reducció de la jornada laboral sense diàleg, hi ha empreses que no s'ho poden permetre. Hi ha gent que treballa hores i hores extra que no se'ls paguen. I hi ha gent que són treballadors a temps parcial involuntaris. I en això cal treballar, perquè moltes dones tenen feines a temps parcial involuntari o imposat," ha afegit Scarpetta.
Del seu costat, la vicepresidenta segona del govern espanyol ha recordat que l'objectiu és portar la jornada laboral setmanal aquest any a les 38,5 hores i reduir-la a 37,5 hores el 2025, una mesura que beneficiarà, ha dit, a més de 12 milions de treballadors. "És la mesura més important que implementarem aquesta legislatura", ha insistit la vicepresidenta, que ha explicat que tant l'evidència científica com els exemples internacionals assenyalen que la reducció del temps de treball té efectes positius sobre la productivitat, ja que aquesta sol disminuir quan s'augmenten les hores de feina.
Pujada de l'SMI
D'altra banda, l'anàlisi de l'OCDE recorda que Espanya s'ha enfrontat durant dècades a un feble creixement dels salaris i la productivitat i destaca que el salari mínim ha augmentat substancialment des de 2019 "sense causar pèrdues substancials d'ocupació". En aquest sentit, subratlla que Espanya ha incrementat significativament el seu salari mínim i ha enfortit la negociació col·lectiva en l'àmbit sectorial per promoure una distribució més àmplia dels guanys de productivitat entre els treballadors, particularment aquells amb salaris baixos.
De tal manera, es va incrementar d'un nivell relativament baix del voltant del 45% del salari mitjà brut al sector privat el 2018, molt per sota de la mitjana de l'OCDE, al 58% el 2022 i es preveu que augmenti encara més fins al 62% del salari mitjà brut, destacant que "la major part de l'augment es va realitzar en un sol pas el 2019". "L'avaluació de l'OCDE de la reforma del salari mínim de 2019 suggereix que va augmentar significativament els salaris dels treballadors amb salaris baixos sense causar pèrdues substancials d'ocupació", afirma l'organització en recordar que va augmentar els salaris dels treballadors directament afectats en gairebé un 6%, mentre que va reduir l'ocupació en només un 0,6%.
D'altra banda, l'organització amb seu a París destaca els avenços collits per Espanya a l'hora d'abordar la dualitat del mercat laboral, la qual cosa suposa beneficis potencialment importants en termes d'un creixement més gran de la productivitat. En aquest sentit, recorda que una característica clau de la reforma laboral de desembre de 2021 va ser reduir la dependència excessiva dels contractes temporals restringint el seu ús, la qual cosa ha provocat que Espanya sigui actualment el tercer país de l'OCDE amb les normes més estrictes per a l'ús de contractes de durada determinada.
Durant la presentació de l'informe, tant el director d'Ocupació, Treball i Assumptes Socials de l'OCDE, com el secretari general de l'OCDE, han posat de manifest la "robusta" rebaixa de la taxa de temporalitat a Espanya, des del 21% a finals de 2021 al 13% el 2023, impulsada per la reforma laboral. No obstant això, recomanen fer un seguiment dels contractes fixos discontinus per evitar que es converteixin en una "nova font de precarietat".