L'OCDE ha revisat a l'alça la seva previsió de creixement per a Espanya aquest any fins al 2,3%, per sobre de la que va fer el govern espanyol a la primavera i de la qual va presentar la Comissió Europea la setmana passada. En cas de complir-se l'estimació, seria la xifra més alta dels grans països desenvolupats.

Amb aquesta millora de dues dècimes en les expectatives de l'informe de Perspectives de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) respecte a les anunciades al juny, el creixement d'Espanya gairebé quadruplicarà el del conjunt de la zona euro, que es quedarà en un anèmic 0,6%, tres dècimes menys que abans de l'estiu. Per a 2024, els autors de l'estudi han mantingut sense canvis les xifres que van presentar abans de l'estiu i esperen un augment de l'activitat a Espanya de l'1,9 %.

L'OCDE no ha integrat encara l'última revisió de l'INE

Aquesta previsió amb gairebé total seguretat haurà de corregir-se al pròxim informe de finals de novembre, ja que s'ha fet abans que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) revisés substancialment els seus càlculs sobre el producte interior brut (PIB) espanyol el 2021 i 2022, que al final d'aquest últim exercici era 20.000 milions d'euros major de l'estimat inicialment.

En qualsevol cas, almenys fins que això ocorri, Espanya apareix com un dels països de l'OCDE amb un creixement més elevat aquest any, i el primer entre els grans països rics del club, per sobre no només de les altres potències de l'eurozona que són França (1 %), Itàlia (0,8 %) o Alemanya (-0,2 %), sinó també del Japó (1,8 %), Corea del Sud (1,5 %) i els Estats Units (2,2 %).

Entre els membres de l'OCDE que també formen part del G20, els únics que seran per sobre són Mèxic (3,3 %) i Turquia (4,3 %), que tenen moltes característiques de països en desenvolupament. L'OCDE és una mica més optimista que la Comissió Europea, que la setmana passada va calcular que la producció espanyola progressaria un 2,2 % aquest any i un 1,9 % el pròxim. El govern espanyol, per la seva part, a l'escenari macroeconòmic plurianual que va presentar a finals d'abril -abans d'una temporada turística estival que s'ha revelat de rècord- esperava un 2,1 % el 2023 i un 2,4 % el 2024.

Una inflació de les més baixes de l'OCDE

Pel que respecta a la inflació, l'OCDE es mostra més esperançada que el juny sobre la capacitat d'Espanya per situar-la en nivells més moderats: un 3,5% aquest any (quatre dècimes menys) i un 3,4% (cinc dècimes menys) el 2024. Això significa que, en cas de complir-se les seves prediccions, la inflació espanyola el 2023 seria dos punts percentuals inferior a la de la mitjana de la zona euro, amb tot el que significa de millora de la competitivitat respecte als seus socis més directes.

El 2024, tanmateix, la inflació a Espanya seria quatre dècimes més elevada que en el conjunt de l'eurozona. Si es compara amb els altres membres de l'OCDE que pertanyen al G20, la inflació espanyola només estaria el 2023 per sobre de les del Japó (3,1 %) i Corea del Sud (3,4 %). Fins i tot als Estats Units s'estima que serà superior (3,8 %).

Amb aquests nivells relativament baixos d'inflació, el dubte que sorgeix és si la política monetària del Banc Central Europeu (BCE) és adequada per a un país com Espanya, després d'haver decidit la setmana passada la dècima pujada dels seus tipus d'interès de referència des de juliol de 2022, fins a un nivell rècord del 4,25 %. L'OCDE no entra en particular en el cas espanyol i el que diu és que amb caràcter general la política monetària ha de continuar sent restrictiva "fins que hi hagi signes clars que les pressions inflacionistes subjacents han disminuït de forma duradora".