A finals de 2024 hi havia a Catalunya 8.400 dones menys treballant que el desembre de 2024, que sobre un total d'1.784.300 suposa que l'any va tancar amb un descens del 0,5% en l'ocupació femenina, la primera caiguda en quatre anys, segons l'Observatori del Treball i Model Productiu que elabora el Departament d'Empresa i Treball. Un fenomen que contrasta amb l'ocupació masculina, ja que el desembre passat treballaven 53.800 homes més que el mateix mes de l'any anterior, la qual cosa suposa un increment del 3,2% anual en l'ocupació masculina.

No obstant això, l'Observatori matisa que aquesta caiguda es produeix amb l'anàlisi de les dades de l'EPA, ja que si es valoren les dades d'afiliació a la Seguretat Social, l'ocupació femenina va créixer el 2% el 2024, que va tancar amb 35.824 dones més afiliades que dotze mesos abans. Des del Departament d'Empresa i Treball expliquen aquesta diferència, d'una banda, que l'EPA inclou el treball informal (comunament, ocupació submergida) i per un altre, en el qual en la informació de l'afiliació influeix el fenomen de la pluriocupació, és a dir, que una persona té més d'una feina. És a dir, que l'EPA comptabilitza persones travant i la Seguretat Social afiliacions. En qualsevol cas, en afiliacions no s'aprecia una diferència entre l'ocupació femenina i el masculí, ja que aquest últim va créixer igualment un 2%.

No hi ha una explicació clara per al descens de l'ocupació femenina l'any passat a Catalunya. L'Observatori assenyala algunes xifres que poden donar una mica de llum i assenyales tres possibles causes: la reducció es produeix als contractes a temps complet, en les autònomes i dins de les assalariades amb contracte temporal.

Caiguda de les autònomes

Amb aquests paràmetres, el principal factor és la destrucció de l'ocupació per compte propi, ja que durant l'any passat van desaparèixer a Catalunya 21.600 autònomes, gairebé una de cada deu. En 12 mesos en van descendir de 219.700 a 198.100, segons l'estadística de l'EPA. Bé és cert, que l'ocupació per compte propi també ha descendit entre els homes a Catalunya, encara que en quantitats molt diferents: en valors absoluts, s'han destruït 1.100 llocs de treball d'autònoms el 2024, una caiguda del 0,3% del total d'aquests treballadors, davant el 9,8% en les dones.

L'ocupació assalariada va créixer un 0,8% entre les dones l'any passat, amb 13.100 llocs de treball nous, insuficients per compensar la destrucció de l'ocupació femenina per compte propi. En els homes va augmentar el 3,9%. Tanmateix, es detecta una millora en la qualitat de l'ocupació femenina, ja que les contractades en la modalitat indefinida augmenten un 3,3%, mentre que l'ocupació temporal descendeix un 13%. I aquest és el segon factor que explica la caiguda de l'ocupació femenina, ja que la forta desaparició de llocs de treball d'índole temporal -com a efecte directe de la reforma laboral- ha afectat més les dones, amb un pes més gran en aquesta modalitat contractual. I, amb les dades de l'EPA, no s'ha produït un transvasament total dels llocs de treball temporals a indefinits.

Prudència

Joan Ramon Rovira, cap d'estudis de la Cambra de Barcelona, es mostra cautelós amb les dades de l'EPA i reconeix sentir-se més còmode amb la informació aportada per l'afiliació. En aquest sentit, considera que cal esperar a veure com evolucionen les EPA dels pròxims trimestres i recomana acarar les dades de l'enquesta de població activa amb les dades de Comptabilitat Nacional, també de l'INE.

No obstant això, l'economista de la Cambra mostra la seva preocupació per la tendència que s'aprecia en els últims trimestres de l'EPA, que mostren una desacceleració en la creació d'ocupació de les dones a Catalunya que ha provocat el descens de l'ocupació del 0,5% en termes interanuals en l'últim trimestre de 2024. Una cosa que no passava des del primer trimestre de 2021. La progressió és clarament negativa: en el quart trimestre de 2023, l'economia catalana va permetre generar un 5,6% de llocs de treball ocupats per dones; un trimestre després, es reduïa al 3,7%, amb un tall abrupte en el segon trimestre de 2024, quan l'ocupació femenina va créixer el 0,9% i en el tercer, el 0,5%. I la catàstrofe es va produir en l'últim trimestre de l'any, ja que es va destruir un 1,1% d'ocupació femenina respecte al trimestre anterior, la qual cosa ha provocat la reducció de l'ocupació en termes interanuals el 2024.

Rovira reconeix que no tenen una explicació clara del descens de l'ocupació femenina a Catalunya, quan el masculí creix el 3,2% i l'ocupació femenina continua pujant en la majoria de les comunitats autònomes. Entre les possibles causes, assenyala un descens de la població activa a Catalunya, amb un caràcter cíclic, que afecta normalment més les dones. L'Observatori reconeix que un terç de les dones inactives a Catalunya ho són per dedicar-se a les tasques a casa.

Respecte al descens de les autònomes, no existeix tampoc una explicació fàcil. L'ocupació per compte propi és contra cíclic, és a dir, descendeix quan l'economia va bé, ja que moltes persones es fan autònomes perquè no aconsegueixen un contracte d'assalariat. Però no és el cas, ja que l'economia catalana està creant ocupació. A més, tampoc no es detecta un transvasament de l'ocupació per compte propi de les dones cap a llocs de treball assalariats.

Sectors feminitzats

Albert Ferrer, responsable de Mercat de Treball i Economia de CC.OO. de Catalunya fa l'anàlisi des de la perspectiva d'atur femení. L'economista del sindicat assenyala que des de finals de 2022 fins al primer trimestre de l'any passat, s'ha produït un increment de l'atur femení -amb l'excepció d'alguns trimestres- per tornar a baixar a partir del segon trimestre de l'any passat.

Segons la seva opinió, pot cridar l'atenció que l'atur hagi crescut entre les dones en un període de forta recuperació econòmica i de creació d'ocupació, però s'explica perquè l'atur s'ha reduït especialment en sectors masculinitzats, on la presència de la dona és escassa, com l'agricultura, la construcció i la indústria i assenyala, que l'atur s'ha resistit al sector serveis, més feminitzat. Però no sol. A més del component sectorial de l'ocupació femenina, Ferrer assenyala les dificultats estructurals "més grans per a les dones al mercat laboral".

No obstant això, recorda que el saldo en netament positiu en els últims anys, perquè en el període 2021-2024 s'ha reduït un terç el nombre d'aturats, amb un saldo lleugerament favorable a les dones que han reduït la seva taxa d'atur el 36,5%, davant el 35,4% dels homes. "En conjunt, hi ha cent mil parades menys que el 2021", conclou.

Gairebé, plena ocupació

Aquesta forta reducció de l'atur pot ser la tercera explicació de per què l'ocupació femenina no creix. La taxa catalana d'atur femení s'ha col·locat en el 8,94% (6,9% la masculina) i, com assenyala l'Observatori, el 60% de les parades superen els 45 anys i més de la meitat fa més de 12 mesos que estan en l'atur. Es tracta, doncs, d'aturades amb ràtios d'ocupabilitat relativament baixes que dificulta la seva tornada al mercat laboral. La taxa d'atur femenina és de l'11,83% en el conjunt d'Espanya.