Només cal trepitjar un supermercat per constatar com l'oli d'oliva, que segueix a preus molt superiors als de fa uns mesos, està ara vivint un respir i, de fet, ha baixat el seu preu lleugerament en les darreres setmanes. El Butlletí Setmanal dels Preus de l'Oli d'Oliva des del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació recull una pujada del 71% en l'últim any, sens dubte un repunt molt important, però 30 punts inferior al 102% que recollia fa cinc setmanes.

Malgrat tot, hi ha algunes excepcions. Així doncs, el que ha remuntat una mica les dues setmanes darreres és el Verge Extra que és el que compra la gent amb major poder adquisitiu o més preocupada per la dieta saludable, però en conjunt va baixant. Així doncs, si anem a les altres dues tipologies que el Ministeri analitza, com el verge s'ha desinflat en set punts en les darreres cinc setmanes a Espanya. A Catalunya, la mitjana és una mica inferior, mentre que a Andalusia ha estat superior. Aquestes dues comunitats, juntament amb la d'Extremadura i Castella-La Manxa són les que marquen el rumb principal de la tendència a tot l'Estat. D'altra banda, l'oli defectuós, anomenat 'lampante', també registra una davallada de cinc punts a tota Espanya. 

L'oli espanyol, més car que els seus competidors

Si ampliem la mirada, la tendència europea és la mateixa. El principal escull per casa nostra és que, malgrat seguir el descens, encara continua disparat. Amb un dels seus competidors directes com és Itàlia, l'oli d'oliva es paga a 612 euros els 100 quilos, mentre que a Espanya està en 669 euros. Unes diferències més accentuades es registren amb Grècia que està en els 470 euros. Cal recordar que el sector de l'oli d'oliva és un pilar fonamental en el sistema agroalimentari espanyol. Espanya és líder mundial en superfície, producció i comerç exterior gràcies a la tradició oliverera i una indústria tecnològicament avançada i professional capaç d'obtenir olis de gran qualitat. La producció espanyola d'oli d'oliva suposa el 70% de la producció de la UE i el 45% de la mundial. El sector no només té una indiscutible importància econòmica, sinó que també té una gran repercussió social, ambiental i territorial . Més de 350.000 agricultors es dediquen al cultiu de l'oliverar, el sector manté uns 15.000 llocs de treball a la indústria i genera més de 32 milions de jornals per campanya. 

Aquesta tendència segueix el que ja va avançar ON ECONOMIA a principis d'octubre. Francesc Reguant, president de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes de Catalunya, parteix d'una premissa: "El mercat de l'oli està totalment distorsionat". I afegeix: "Si miréssim el preu, tots compraríem colza, gira-sol, blat de moro... Però no ho fem perquè valorem el valor nutricional". L'any passat es va produir una relativa caiguda de la producció que no justifica la pujada de preus d'aquest any. Què ha passat? Han baixat els estocs, si baixa la producció baixen els estocs. Però estem parlant que els estocs han baixat per les baixes expectatives de producció d'aquest any. Paral·lelament, altres factors també han afavorit revertir l'alça com una adaptació del propi consumidor que ha trobat substituts a l'oli d'oliva tradicional o la necessitat d'una estabilitat per aquest producte que no pot continuar disparat en termes d'IPC ja que, juntament amb la llet o el pa, són productes imprescindibles que mai poden faltar a les prestatgeries dels supermercats. O també una quantitat d'estoc en magatzem que, tard a d'hora ha de sortir. Malgrat revertir la tendència, tornar als preus anteriors sembla, ara per ara, una quimera.